diumenge, 15 de desembre de 2013

Una crítica, una cartografia i un pronòstic sobre la consulta del 9N2014

 (Fa temps que intento que les entrades siguin breus. Bé, de fet tan breus que fa temps que no publico. Sigui com sigui aquesta vegada no ho he aconseguit, això de ser breu. Al menys l'he dividit en tres parts... Alerta spoiler, la guai és la segona)

S’ha escrit molt, potser massa, sobre el període polític que s’obre arran de l’acord del passat dijous sobre la data, la pregunta i el procediment per fer la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

Dit això no em vull quedar sense fer una crítica, una cartografia i un pronòstic. En definitiva, reflexions personals, fruit de converses i discussions amb molts companys i companyes que hem compartit aquests dies:

1. Una crítica a la pregunta

La pregunta, és millorable, si. Però és clara, binària, inclusiva i inclou el concepte estat independent. Com diu el Míguel, crec que hem quadrat el cercle que semblava impossible de quadrar.

S'ha de reconèixer que s'ha perdut l'oportunitat de ser més inclusiva encara, bàsicament introduint el concepte "federalisme". Segons el  darrer Baròmetre d'Opinió Política (BOP) del CEO (Novembre de 2013) un 21,3% de la societat Catalana que vol que Catalunya sigui un Estat dins d’una Espanya federal (Fa tres anys, era el 31% segona opció darrera de l’autonomisme amb un ample marge respecte els independentistes que just superaven el 20%).

Potser a data d'avui el federalisme ha desaparegut dels espais mediàtics alhora que és víctima de l'enfonsament general del PSC. I del menyspreu d’aquest partit i del PSOE al dret a decidir. Amb un PSC disposat a recolzar la consulta, difícilment ningú hagués pogut negar la inclusió de la paraula federalisme a la pregunta.

Sigui com sigui, amb PSC o sense, amb mitjans ridiculitzant un sentiment de pertinença o sense; el que no s’hauria de fer mai és retallar la democràcia. Negar-li a la gent la possibilitat de votar (per minoritària que fos) aquesta opció és una baixesa de mires democràtica alarmant per part dels que s’hi han oposat a la seva inclusió CiU i ERC.

Parlant amb un veterà federalista, tot i estar molt satisfet amb l’acord, es lamentava que amb l’actual pregunta els federalistes han de votar en negatiu, per exclusió o per omissió. I a més és un vot per “avançats”, perquè arribar a la conclusió que el "Sí/No" és federalisme requereix un esforç intel•lectual molt més elevat que si es redacta explícitament l'opció “Estat dins d’una Espanya federal” entre les respostes .

2.- Una cartografia del procés

El procés, a partir d’ara, es farà llarg, confús, tortuós, pesat i, de ben segur, desagradable.

La primera etapa serà a mitjans de gener quan el parlament debati i aprovi la proposició de llei per sol•licitar a Madrid fer el referèndum ja registrada per CiU, ERC, ICV i la CUP. El més provable és que la mateixa setmana els partits catalans favorables al dret a decidir amb representació al Congrés (això és ICV, CiU i ERC) registrin una Proposició de Llei en els mateixos termes que aprovi el Parlament, com a tècnica legislativa per a poder garantir el debat de la transferència i que el PP no endarrereixi o impedeixi el seu debat.

Cal assumir que PP, PSOE (I presumiblement PSC) i UPyD s'oposaran amb duresa a la transferència. És a dir, no hi haurà traspàs de la competència.

En paral•lel, Catalunya farà seu marc legal propi, una llei catalana de consultes. De fet, aquesta llei podria estar ja aprovada si no fos perquè ERC l’ha paralitzat, per motius d’estratègia política partidista que, sincerament, se’m escapen. En quant aquesta llei s’aprovi, PP i C'S la recorreran al Constitucional, que evidentment suspendrà l'aplicació. La gran incògnita és saber si ho farà abans o desprès de les eleccions al Parlament Europeu, per no interferir al procés electoral davant les evidents reaccions polítiques.

Sigui com sigui, sense marc legal propi (llei catalana) i sense transferència de la competència, no es por fer consulta legal (pactada o tolerada). Artur Mas, Duran i CiU en general han dit clarament que no es farà consulta il•legal (o pactada o tolerada).

En tot cas, si se segueix endavant amb la consulta hauran amenaces de caràcter penal per als convocants (com amb el Pla Ibarretxe). I ni partits polítics favorables a la consulta, ni la societat civil, quedaran de braços creuats. L’espiral pot tenir un destí imprevisible. I aquí cada un tindrà la seva estratègia, que pot anar des del victimisme al pactisme, passant per les crides a la desobediència.

3.- Un pronòstic, més aviat gris

Hem començat la casa per la teulada. El procés de referèndum a Escòcia es culminarà desprès de 7 any de treball polític i negociacions amb el Regne Unit, un estat administrativament molt més centralista que l’Espanyol, amb tarannà més democràtic, potser, però més centralista.

Aquí ens hem cregut que un procés és una gran festa, que es convoca amb moltes estelades i samarretes del barça amb les quatre barres. I no. Com deia Churchill (a més, en aquest cas, ho va dir, si, de veritat) un procés així es fa amb sang, suor i llàgrimes. Cal treballar, rebre òsties pertot arreu, discutir, avorrir-se amb detalls tècnics, pactar la desavinença... Un procés així només pot ser llarg, feixuc i extenuant. I aquest, fins ara, no ho està sent. I així ens anirà.

La consulta no es farà, o com a mínim no el 9 de novembre de 2014 ni en els termes pactats. Però independentment d'això queden moltes etapes, que a mi, personalment, em fan molta mandra. Ens plantarem a l’11 de setembre sabent que no hi haurà consulta i això farà que es convoqui una nova mani massiva i més radicalitzada. Més excloent, encara, pels que sense ser indepes, no volem l’Espanya actual.

CiU, en mal moment, necessita guanyar temps com sigui, allargar el seu govern que ni governa ni legisla fins al 2016. D’entrada, han rebut oxigen amb l’acord, però sobretot amb els pressupostos antisocials que els votarà ERC. I pot capitalitzar la confrontació política de Catalunya amb l’Estat, que intentaran personalitzar amb Mas màrtir per la causa. ERC està en una win-win situation. Si hi ha consulta, guanya. Si no hi ha consulta també. Caldrà veure si entren a govern o no, i quanta paciència tenen en deixar caure a Mas una vegada no hi hagi possibilitat de convocatòria legal. No sembla descabellat preveure una convocatòria d'eleccions bastant abans del 2016 (data a la que s’aferra Mas). Mentrestant, ni les retallades  ni la degradació econòmica social del país, estan a l'agenda del govern. I no passa res, sembla.

Sigui com sigui cada etapa, cada moment, suposarà setmanes de pactes, negociacions rumors i especulacions. Si el debat de l’Estatut de Catalunya i la posterior sentència del TC va acabar amb frustració, ni m’imagino com acabarà el procés que encetem ara. I ho dic trist, perquè ni vull que em neguin el dret a votar sobre el futur del meu país, ni vull un any més perdut políticament enmig de la crisi.

1 comentari:

L'Independent ha dit...

Gran article! Jo tinc un blog en el que fem un seguiment del procés independentista a la premsa, si estiguessis interessat en col·laborar amb algun article: info.lindependent@gmail.com