divendres, 28 de desembre de 2012

A Catalunya es paguen més impostos que a Bulgària



Amb els increments de l’IRPF des de l’inici de la crisi econòmica, és un lloc comú que Catalunya és un dels llocs del món on més impostos es paguen. Tant des de sectors neoliberals com de sobiranistes, per motius sovint molt diferents i sovint coincidents, s’ha insistit que a Catalunya es paguen molts impostos. Ho va dir fa dos anys El Periódico, ho diu La Vanguardia i ho diu el Diari Ara amb aquest titular "Els catalans paguen un IRPF similar als suecs" (I quan diu catalans, no inclou a la família Carulla propietària del diari que prefereix tributar a Holanda, Costa Rica i Uruguai).

Vull escriure 4 línies per donar la meva opinió sobre si a Catalunya es paguen més impostos que a Suècia (Alerta spoiler: NO). Eurostat no recull dades de la pressió fiscal a Catalunya però un estudi de la Fundació Catdem va situar-lo en un 31,4% del PIB per l'any 2009 (agafo dades de l'Enemic perquè ningú em pugui dir sectari). Això són 7 punts sobre PIB per sota de la mitjana de la UE-27 que és un 38,4%. Amb les dades oficials més actuals, la pressió fiscal total de l'Estat Espanyol és de 32,9%, molt per sota del 39,6% mitjà de la UE i només superant a Portugal, Irlanda, Eslovàquia, Romania, Letònia, Lituània i Bulgària.

Taula de la pressió fiscal per estats de la UE (Font: Eurostat)

Però a Catalunya l'IRPF és més alt que a Suècia i Dinamarca, no?
Com pot ser que els experts del diaris diguin que Catalunya és el lloc on més impostos es paguen i que Eurostat digui que no. Fàcil. No és el mateix comparar tipus aplicable que els tipus mitjans efectius. Els tipus aplicables és el que diu la llei que has de pagar com a màxim cada escala de renda i sense tenir en compte les desgravacions. El tipus mitjà efectiu és el que pagues de debò, els calerons que al final ingresses a hisenda. Eurostat recull l'estadística del que paguem, mentre que els estimats opinadors del país miren només la literalitat d'un article d'una llei. I aquí ve el lio que tant interessa a alguns.

Si mirem la llei catalana i la llei estatal de l'IRPF i sumem el tram català i el tram estatal, els tipus aplicables són de 51%  per les rendes de treball de 120.000 €, per les de 175.000 € un 55%  i per les de 300.000 € un 56%. Vist així, a tothom ens fa molta pena el pobre treballador que només per guanyar 300.000 euros a l'any ha de pagar més de la meitat del seu sou a hisenda, no?

Però no ens precipitem, perquè a la pàgina 650 de l'informe anual de l'AET veiem que al 2010 (liquidacions del 2009) el tipus efectiu de l'IRPF és del 15,1%. I quin era el tipus efectiu (és a dir, quant pagaven)?

- Per la gent amb ingressos de 120.000 euros a l'any: 28,6% (-22,4% respecte tipus aplicable).

- Per algú que guanyi 175.000 euros a l'any: 29,9% (-25,1% respecte tipus aplicable).

- Les rendes de 300.000 a l'any: 30,3% (-25,7% respecte tipus aplicable).

Com canvia la cosa i que lluny que estem del 56% d'IRPF dels collons. O sigui que les rendes de 300.000 € paguen menys d'un terç en impostos (i a part el que defraudin, clar està). 

Els motius de les diferències els trobem per tota la llista d'exempcions, reduccions de quota, deduccions i bonificacions. I també per la discriminació de les rendes de treball (currar) respecte les rendes de l'estalvi (estalviar/especular) que paguen molt menys. Fiscalment, surt més barat viure de rendes, viure d'especular a la borsa, d'invertir, surt més barat viure de gestionar el patrimoni que has heretat. Ser ric surt més barat. Per això es paguen MOLTS menys impostos a Catalunya que a Suècia i Dinamarca.

Tota aquesta llista de beneficis fiscals, sempre bufa a favor dels qui més ingressos tenen, que s'amaguen darrera d'una xifra a un text legal (el 56% d'IRPF), per tapar-se les vergonyes d'una tributació similar a la de Polònia. Segons l'informe de KPMG, el mateix que cita la Vanguardia, el tipus efectiu per les rendes de 100.000 dòlars a l'any és del 32% (pàgina 8), per sota de Turquia, Bòsnia, la Índia, Grècia i lluny de la de Suècia, Alemanya, o Bèlgica... Perquè LV no dedica el titular a això? Perquè el titular és "Catalunya mantiene el tercer tipo de IRPF más alto del mundo" enlloc de "Si ganas 70.000 euros pagas lo mismo que en Mozambique"?

Sí, sí, però jo pago una pasta.

Tot i això, existeix la sensació que paguem sempre els mateixos. Crec que el problema real és de greuge comparatiu. Greuge comparatiu amb els rics (que alguns canalitzen cap al greuge comparatiu territorial per no haver de parlar de coses antigues i feixugues com l'existència de classes perquè Catalunya és un país de classes mitges i qui digui el contrari no vol fer pinya i només mira al passat). En fi. Com diu sempre (insisteixo, SEMPRE) el Vicenç Navarro, un treballador de, per exemple, la SEAT de Martorell ja paga el 70% dels impostos d'un treballador d'una planta de la Volvo a Suècia. El problema són els rics i super rics que aquí paguen només el 20% del que paguen allà. 

I sense entrar en el frau fiscal, l'autèntic forat negre de l'economia catalana. Aquest frau fiscal que segons els que més saben de tot això, els Tècnics d'Hisenda, el fan en un 72% les grans empreses.  I clar, apugen l'IVA a tothom per igual i se't queda cara de tonto, amb raó.

Crec que aquest és el repte. Per a aconseguir la igualtat de classe qui més té ha de pagar més i els impostos és la millor eina de la que disposem. Però es fa difícil promoure la necessitat d'un sistema tributari just mentre segueixi la impunitat dels defraudadors. I mentre hi hagi subterfugis totalment legals però injustos que permetin que qui més té menys pagui, com la discriminació a les rendes del treball. I per suposat és més difícil si a sobre tenen els sants collons de dir-nos que ells ja paguen els mateixos impostos que a Suècia.

divendres, 21 de desembre de 2012

Els cubates de la Báñez costen uns 4 milions d’euros



El passat 6 dedesembre, mentre a Brussel·les es debatia el repartiment d'ajuts del Fons d’Adaptació a la Globalització, la ministra Fátima Báñez estava fotent-se uns cubates i uns canapès al cementiri d’elefants  al Senat.  Aquests fons europeus són, segons la descripció del Consell, ajuts destinats a la formació i la cerca de feina per als treballadors i treballadores que han perdut els seus llocs de treball com a conseqüència de canvis en els patrons del comerç mundial (ALERTA EUFEMISME: deslocalitzacions) o per la  crisi financera i econòmica mundial.

Mentre Báñez es fotia gintònics i còctels, 22 estats de la UE (tots menys les superpotències de Letònia, Hongria, Romania i Eslovènia, a més d’Espanya) tenien a ministres reunits per decidir quins projectes es quedaven amb la pasta del Fons d’Adaptació a la Globalització: 25.3 milions d’euros. El repartiment va ser:

  • 11,9 milions per França.
  • 4,3 milions d’euros per Suècia.
  • 4,2 milions d’euros pels Països Baixos.
  • 2,6 milions d’euros per Irlanda.
  • 2 milions per l’Estat Espanyol, per atendre a les persones afectades per la pèrdua de llocs de feina al sector de la construcció naval.
Una de cada quatre persones aturades de la UE és de l’Estat Espanyol. I ens toca un 7,9% d’un fons per ajudar a l’empleabilitat de les persones aturades? Rasquem menys pasta que països que no tenen un problema d’atur com Suècia. Suècia, va enviar a QUATRE ministres  a la reunió. QUATRE. I han recollit els fruïts, és clar: 4,3 milions d'euros.

Si un de cada 4 aturats de la UE és ciutadà de l’Estat Espanyol semblaria raonable haver intentat que al voltant de 6 milions d’euros del repartiment del fons anés per a les persones aturades espanyoles, és a dir 4 milions més del que hem rascat. Per haver-ho intentant calia que a la reunió estigués la ministra. Però ella estava celebrant la seva Consitució, la que van violar amb el PSOE fa dos estius. Millor una festeta de caviar i xampany que anar al fred de Brussel·les a parlar de diners pels aturats. Un més a la llista dels diversos i variats motius que justifiquen la dimissió/destitució de la pitjor ministra del govern.

dimecres, 19 de desembre de 2012

L'Impost de dipòsits bancaris, o com crear dues vegades un impost per no crear-lo




Un bon impost.

Avui s'ha publicat al DOGC el Decret de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. És un bon impost, perquè el paguen els bancs, que a més de ser qui ha causat la crisi i qui sustenta el capitalisme opressor, són les empreses que paguen un tipus més baix d'Impost de Societats (menys, per exemple, que qualsevol comerç de barri), pel complex entramat de deduccions, exempcions i reduccions de quota. El curiós del cas és que CiU va votar 3 vegades contra la creació d'aquest impost: va votar en contra en la tramitació de la llei de mesures de l'any 2011 i 2012 i a una moció presentada el maig passat. 

Perquè s'aprova ara? Perquè Montoro va eliminar l'impost amb una fórmula tant antidemocràtica com fraudulenta, creant un impost a tipus 0 amb una esmena al geriàtric al Senat. El govern del PP crea l'impost perquè no es pugui crear l'impost. Fresh Banking. 

Amb la jugada d'avançar-se i crear l'impost avui, Mas guanya segur, tot i que poden passar diverses coses. El seu perfect combo és el següent: que l'Estat compensi l'impost tal com diu la LOFCA, però que no el pugui aplicar per la llei estatal, o sigui que els bancs i caixes que tant estima el govern convergent no haurien de pagar i, a més a més, es rebrien més calerons de l'estat espanyol. Fainé wins. Una segona opció és que l'estat no compensi l'impost, on Mas també guanya, perquè a ulls dels catalans es veurà un nou atac de l'estat enemic (oju, que ell ha votat tres cops en contra). I, suposo, la pitjor combinació possible per al govern (i la millor per al poble) és que finalment si que s'hagi d'aplicar l'impost i els bancs i caixes (?) paguin. 

Quanta pasta li aixecarem als bancs?

Quedem-nos amb aquest supòsit, que s'apliqui aquest impost com si el govern de l'estat no hagués fet el trilero. Quan es recaptaria? Em tiro a la piscina, entre 250 i 350 milions d'euros. Una bona morterada. Però lluny dels 500 que afirma el govern.

Perquè? Andalusia té 100.646 milions d'euros en dipòsits i recapta 132 milions d'euros, és a dir un tipus efectiu mitjà de 0,13%. Extremadura té 16.468 milions d'euros en dipòsits i recapta 30,3 milions d'euros, tipus efectiu mitjà de 0,18% (els seus tipus aplicables són més alts que a Andalusia). Catalunya té 186.862 milions en dipòsits, ha aprovat una llei calcada a l'andalusa i si recaptés 500 milions tindria un tipus efectiu mitjà 0,26%... El doble que Andalusia amb el mateix tipus aplicable i idèntiques deduccions??? No cola.

Del perquè de la diferència entre tipus aplicables i tipus efectius és tan gran, tinc ganes d'escriure un altre dia. Per això de la tonteria aquesta de que paguem més impostos que a Suècia, i tal.