divendres, 17 de juny de 2011

Indignats bons i indignats dolents?

“Confio (i si més no demano) que de la mateixa manera que els qui exercim responsabilitats representatives exigim que no se'ns tracti com si fóssim un col.lectiu homogeni, també em sembla necessari destacar que els fets d'ahir no són representatius del moviment de persones indignades, tal i com diverses assemblees ja s'han encarregat de posar de manifest, per activa i per passiva.”

Hi ha centenars de milers de persones que recolzen electoralment opcions polítiques que han plantat cara als atacs socials de CiU a Catalunya, de Zapatero a l’Estat i dels mercats a tot el món. S també hi ha diputades i diputats que lluiten contra les retallades. Només cal repassar l’activitat parlamentària d’uns i altres als darrers anys. I recordar que quan es va aprovar el fons d’ajut als bancs, el FAAF només IU, ICV i el BNG van votar en contra del FAAF i el FROB. I que van intentar modificar la llei hipotecaria per evitar desnonaments i deutes injustos amb els bancs, 8 diputats (ERC, IU, ICV, BNG i Nabai) es van quedar sols davant de 341. Similar resultat a les esmenes a la reforma de la llei electoral per fer-la més proporcional i democràtic. I el mateix per implantar la tasa tobin, amb 5 vots a favor. I una vegada més, amb la proposta d’acabar amb els complements a les pensions dels diputats/des i obligar a fer públics els patrimonis i altres mesures per fer un cordó sanitari als corruptes a les institucions, rebutjada per PP, PSOE, CiU i PNB. No m’invento res, està tot als diaris de sessions.

Mentre tot això passava, ningú al carrer movia un dit i els qui defensaven el model social eren acusat poc menys que de frikis per la resta de parlamentaris i pels mitjans. Editorials de mitjans que parlaven de la soledat d’una “izquierda trasnochada”.

Això fa que la gent que s’ha començat a moure a partir del 15M siguin neoindignats? Aquesta qualificació em sembla d’una supèrbia intel·lectual i un fraccionarisme impròpia de qui vulgui construir una alternativa social alternativa a l’actual hegemonia política de la dreta. Hi ha indignats bons i dolents? ho som tots i totes. Amb diferències evidents. Alguns, com determinats partits i determinants moviments socials, amb unes estratègies i recursos insuficients per transformar la dictadura econòmica. Els altres sense estratègia però amb una capacitat de mobilització social i transversalitat molt per sobre dels actors clàssics. La gràcia hauria de ser, respectant els espais de cadascú, mirar com convergir i de com plantar cara als enemics de debò. Aquests enemics ni són ni els que tiren plàtans o pinten clatells dels diputats, ni tampoc poden ser els que volen donar veu als milers de persones que s’oposen a les retallades votant-hi en contra.


[Nota: ens queixem de la reiterada manipulació dels mitjans convencionals, jo el primer. No caiguem en exactament el mateix vici, intentant manipular afirmant que tots els aldarulls van ser causats per policies secretes i fent córrer vídeos amb textos falsos. Hi havia secretes, com a totes les manis. Les detencions les van fer els secretes, com a totes les manis. El vídeo i les fotos demostren qui eren, on estaven i com poden arribar a ser de ridículs. Però no mostra cap acte violent que hagin fet ells. I jo vaig veure amb els meus propis ulls actituds molt agressives i aldarulls causats per gent que conec i que no eren precisament policies.]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jesús, no deixes clar per què et sembla que "la gent que s’ha començat a moure a partir del 15M" (és a dir, que no s'havia mogut abans) no poden ser anomenats neoindignats. És a dir: val, tàcticament igual no és molt bona idea. Però en rigor en una bona part són indignats de fa menys temps i que s'expressen de manera nova, diferent a les maneres anteriors, no? no veig la supèrbia en anomenar-los neoindignats (excepte la part de supèrbia que té inventar-se neologismes)

glamboy69 ha dit...

Un peu a les institucions i un altre al carrer, amb pas ferm contra la dreta neoliberal!