dilluns, 30 de maig de 2011

Avui em compraré un còmic: "Españistán, este país se va a la mierda"

Avui em compraré un còmic, per primer cop a la meva vida ja que és un gènere del que mai m'he sentit atret. No sé quan costa, però aniré a la caixa i trauré 155 € del meu compte corrent amb els que compraré, a la botiga "Continuarà" de la Via Laietana, "Españistán, este país se va a la mierda" d'Aleix Saló.

Per què aquest és el primer còmic que compro a la meva vida? Doncs si encara no heu vist aquest vídeo (que en 4 dies ha superat 1.200.000 visites), ho entendreu en quant el veieu. Aquí el deixo:

Españistán, de la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis

dilluns, 23 de maig de 2011

reflexions electorals cerdanyolenques des de l'exili

Des de que participo en una organització política, aquestes són les eleccions que he viscut d’una manera més estranya. Primer, perquè no sé a quina localitat milito, i he viscut tota la campanya des del meu exili a la capital que només em permetia aportar alguna cosa al 2.0. I segon, perquè des de que es va iniciar l’acampada de la Plaça Catalunya per a mi la campanya electoral ha passat a tenir un interès secundari (reflexió que va verbalitzar diumenge un company d’ICV i que expressa de manera precisa com m’he sentit aquests dies). Davant la intensitat i naturalitat dels debats polítics de l’acampada (I sí, també dels intents de manipulació a l'assemblea i comissions...), una campanya electoral convencional m’ha generat una sensació de superficialitat i frivolitat més pronunciada que mai.

Diferents veus ja diuen que ICV-EUiA, som els grans perdedors a la ciutat. Sí, el PSC ha guanyat, el PP ha pujat molt, CiU creix, CxC i ERC entren a l’Ajuntament. Tothom te un motiu fonamentat per a la satisfacció. Tothom excepte nosaltres, que ni hem guanyat, ni hem crescut. Però d’aquí, a l’extrem de donar-nos per morts com a força política; com han fet entre d’altres el pallasso oficial de la política local (que gestiona encara pitjor que jo el seu exili), hi va un tros que només es justifica pel rebuig cap a unes sigles.

Els socialistes han demostrat la seva fortalesa organitzativa a la ciutat. Tot i la davallada general per la nefasta gestió de la crisi i les polítiques neoliberals i antisocials del PSOE, han guanyat. Governaran la ciutat, falta saber amb quins socis. De pactes jo no en parlaré, especialment per respecte als companys i companyes que no tenen abandona com jo la militància a nivell local a la coalició. Però és evident que els nous temps demanen nova política, i aquesta segurament es fa més als carrers que a les institucions.

I el PP ha demostrat a Cerdanyola el mateix que a tot l’Estat: s’està obrint una nova etapa política a l’Estat Espanyol on l’hegemonia del PP pot deixar en anècdota històrica les dues legislatures de Zapatero. Això em preocupa molt i m’indigna més, sobretot m’emprenyo amb els membres del partit socialista que viuen genoflexionats davant el capitalisme. Com podria haver-nos anat si haguéssim tingut dos legislatures de govern socialdemòcrata? Zapatero ens ha negat la possibilitat de saber mai la resposta, per la seva estricta aplicació d’un programa polític neoliberal (sí, sí, amb matrimoni homosexual i altres llibertats morals, però neoliberal en l'essència).

Pot sonar estrany, però vull felicitar a la gent de CxC. Anys enrere dubtava del projecte del PAS i de la seva utilitat per la ciutat. Però moltes de les persones que ara configuren Compromís mereixen el meu respecte i confiança, sobretot perquè amb algunes he compartit militància i em semblen gent íntegra i honesta, com el Carles, l’Ivan o el Chache. Espero que el reconeixement sigui recíproc, més enllà de que ells qüestionin alguna de les persones que han estat lideratges del projecte d’ICV. I també espero que no entrem en una batalla per enarborar la bandera de la puresa de l’esquerra on s’excloguin opcions com ICV-EUiA, que som gent d'esquerres amb un programa d’esquerres; i que tot i el descens, seguim tenint un important recolzament popular i electoral a la ciutat. També vull felicitar al Dani Mallén, perquè Cerdanyola guanya un excel•lent regidor, molt per sobre de la mitjana de la resta del consistori.

Sé que és un anàlisi poc polític, per part meva. Però al final les polítiques la fan les persones, i com he dit al principi, per a mi aquesta ha estat una campanya estranya. I prefereixo pensar en que aquesta tarda torno cap a plaça Catalunya, a seguir fent política, més de la que havia fet a la meva vida.

dijous, 5 de maig de 2011

Plaça Joan Pau II a Cerdanyola


El passat dia de Sant Jordi vaig conèixer que la plaça Abat Oliba, passarà a dir-se plaça Joan Pau II. Poca cosa més puc afegir que aquesta vinyeta de Fontdevila. M'ha sorprès veure a l'info que ja s'ha fet l'acte de canvi de nom d'una part de la plaça.

No fa pas tant de temps quan un grup de joves de ideologia i afiliació diversa vam demanar que Cerdanyola tingués un carrer o plaça del "Che Guevara" i se'ns va respondre que no, que si això era cosa de la comissió de nomenclàtor, que si era un tràmit llarg, que era molt difícil fer modificacions.

Com a persona d'esquerres sento indignació i vergonya aliena per dedicar-li una plaça a una de les cares del neoconservadorisme. I com a cerdanyolenc d'esperit, incapaç d'entendre aquesta manca de democràcia, transparència i pluralitat en decisions de quins personatges són homenatjats a la nostra ciutat.