dimarts, 1 de febrer de 2011

Una nova retallada a la generació estafada (II)

Som més que una generació precària. Som una generació estafada, com explica de forma molt lúcida Ignacio Escolar al seu blog. Una generació que només hem vist perdre drets -excepte en les llibertats personals (avortament o matrimoni homosexual)- . Però no hem conquerit cap dret laboral ni social més. Al contrari, hem patit retallades. Clar que ens movem en una lògica post-materialista (I ens mobilitzem més per la Llei Sinde o la Guerra d'Iraq, que per les reformes laborals o les pensions), poc més marge tenim si no volem enfonsar-nos en la nostra pròpia misèria.

Ens sona a historia de la postguerra aquelles on ens expliquen que un pis en propietat es pagava en 10 anys, que els pisos de lloguer valien menys de la meitat d’un salari. No sabem que és tenir un contracte indefinit. Ni se’ns reconeix la formació ni el nivell d’estudis. Estudis que sovint hem acumulat només perquè l’alternativa a estudiar és estar a l’atur. Aquesta reforma de les pensions reflexa una dualitat social. Una dualitat en la que una part de la població conserva drets socials, laborals, pensions, llocs de feina. I una altra part, la de menys edat, ens quedem amb una perspectiva infinitament més depriment. No és una qüestió d’edat, no ho patim perquè som ara joves, és una qüestió de generació, la inestabilitat ens acompanyarà tota la vida.

Els mercats són això

La Seguretat Social té superàvit i no podem saber si l’evolució demogràfica serà tant apocalíptica com per col•lapsar el model. Perquè fem ara aquesta reforma, que ni redueix atur ni redueix dèficit públic?

Perquè les úniques universalitzacions que viurem seran les dels plans privats de pensions. Si volem tenir una pensió digna, haurem de complementar amb plans privats. I qui són els que ofereixen plans privats de pensions? Doncs ells, “Els mercats”, aquesta cosa indefinida que no són més que grans inversors, especuladors tots, que ampliaran sensiblement els seus clients i el seu negoci gràcies al nou model de pensions. Són ells, als que ningú a votat ni escollint, però que estan redactant les polítiques econòmiques que del seu sicari Zapatero aplica sense vergonyes, endut per un curtplacisme que condemna a una generació.