diumenge, 30 de gener de 2011

Una nova retallada a la generació estafada (I)

La reforma de les pensions ja està acordada i com era d’esperar a la legislatura més antisocial, suposarà una nova retallada de drets. Les carreres laborals “normals”, les de de la immensa majoria de la població que ara te menys de 35 anys, s’hauran de jubilar als 67 anys i s’augmenta en tres anys i mig els anys cotitzats per accedir a la pensió màxima.

Recordem que la primera proposta del Govern de Zapatero era que tothom és jubilés als 67 anys. Recordem que la següent proposta va ser que com a molt podien pactar que la gent es jubilés als 65 si tenien 41 anys cotitzats. I recordem que una esmena de CiU, pactada amb “nocturnidad y alevosía” al vot particular de l’informe del Pacte de Toledo és la que va fer que el Congrés aprovés la jubilació als 67 anys, incorporant flexibilitat. Al final en seran 38 i mig els anys cotitzats per jubilar-se als 65.

És injusta la responsabilitat que se li dona als sindicats

No seré jo, afiliat a CCOO des de que tenia 18 anys d’edat, qui qüestioni la representativitat dels sindicats de classe. Però crec que s’ha de ponderar la responsabilitat dels sindicats en aquesta negociació, ja que als sindicats no se’ls escull per governar el país, i entendre que la negociació no era entre iguals. No era entre iguals perquè tothom sabia que el govern imposaria la seva retallada. El marge dels sindicats consistia en que ZP volia la foto de l’acord i estava disposat a mercadejar amb drets socials per aconseguir-la. S’han millorat els 41 anys de cotització i jubilació de 67 anys d’edat que volia ZP i el que era una proposta extremadament dolenta ha quedat en una mesura dolenta -a seques-, desprès de passar per la taula de negociació.

Així que, per part meva: UGT i CCOO, gràcies per l’esforç i la tenacitat, bona feina. Però no em convencereu de que aquest acord suposa cap millora per a la classe treballadora. El que no em sembla just, ni acceptable, ni intel•ligent, és el tòpic fàcil de “sindicats venuts”. La responsabilitat de la retallada és de qui la proposa, és de qui té les competències per aplicar-la, és de qui pot utilitzar la seva capacitat coercitiva per imposar-la, és de José Luis Rodríguez Zapatero.