dimecres, 6 d’octubre de 2010

Nàusea política

Navegant pel facebook vaig veure una imatge la setmana passada del ple de Cerdanyola que em va cridar l’atenció on es criticava l’apujada del sou del Javi Montes. L’havia penjat el Pol Moragas. Em vaig abstenir de comentar-la, perquè em va semblar de mal gust, tant la pancarta com el fet de pujar-la. Me’n alegro per les noves responsabilitats del Javi Montes, ja li vaig dir en persona i ho vull dir públicament. Puc pensar que el sou possiblement és massa elevat, no per l’edat ni per l’experiència acumulada que tingui el Javi, sinó per l’època de crisi que requereix del màxim d’austeritat de tots els càrrecs electes. Però d’això, avui no en vull parlar.

Vull fer una reflexió al respecte de la foto i el petit debat que va generar. Tot i que no la comparteixo, l’entenc, la pancarta. L’entenc perquè des de fa masses anys “el polític” (així, en genèric) és l’enemic total: “el personatge fosc que només es vol omplir les butxaques o buscar notorietat”. Una degradació constant que sembla no tenir fi i que posa al mateix sac a polítics honestos i treballadors (la immensa majoria), amb els corruptes (que són l’excepció), amb els ineptes (que no en són tanta, d’excepció), amb els que s’hi deixen la pell a canvi d’una remuneració ínfima comparada amb la retribució que tindrien a l’empresa privada (que n’hi un munt, per més que d’aquests no se’n parli mai).

Tot i que jo no hagués pujat la foto de la pancarta al facebook -entre altres coses perquè malauradament fa més d’un any que no vaig al ple de Cerdanyola- entenc que el Pol l’hagi compartit. Ho entenc perquè des que participo en política a la ciutat les formes del PSC i de les JSC han estat tot allò que em rebel·la de la política més sectària i miserable: octavetes amb fotos d’un regidor arrencant cartells QUE ALTRES FORMACIONS HAVIEN ENGANXAT A SOBRE DE LES PANCARTES QUE ELS MILITANTS D’ICV-EUiA HAVÍEM FET A MÀ UNA PER UNA. Un fotolog publicitat a diversos blogs de militants socialistes on setmanalment s’acusava a l’Alcalde de la ciutat de lladre i corrupte. Insults i més insults, focalitzats especialment en el Toni Morral. Total manca de respecte per a l’assemblea de JEV, ja que desprès d’un comunicat innocu i bonista sobre les polítiques d’emancipació a Cerdanyola, les joventuts socialistes van carregar amb bala acusant-nos de mentiders, així gratuïtament. I carregar contra una regidora jove des del minut zero de les seves responsabilitats per més que haguessin treballat durant anys conjuntament per millorar les maldestres polítiques de participació i oci juvenil a la ciutat. Fotos del vehicle privat d'una militant mal aparcat denunciades com si d'una qüestió d'estat es tractés. Això si, fart com estava, jo, de tanta merda; fart com estava de sentir-me dir “si no feu el mateix és perquè no podeu”; l’única vegada que vaig atrevir-me a dir-ne una de clara públicament, vaig ser, en un exercici de cinisme sense límits, acusat de “covard” i “mentider”, tot i que era cert i demostrable tot el que vaig dir. Encara ara espero unes disculpes. I tantes que hem callat per respectar les mínimes formes de correcció -ja no de correcció política sinó de correcció, a seques-. I tantes que hem avisat o advertit en privat, per no escampar-les. Tot això, cansa; cansa molt.

No. No criticaré el sou del Javi Montes. No diré que m’agrada la pancarta. No hagués penjat la foto del ple, ni al facebook ni enlloc. Detesto aquesta forma barroera de comunicar, d’atacar.

Només espero que això serveixi perquè els que més còmodes s’han sentint en la política de punyalada (com a mínim, repeteixo, des de que jo participo a la política municipal que es des d'allà pel 2006), vegin que les carreres armamentístiques de l’insult, el rumor, la sospita infundada, i la crítica sense límits democràtics, només serveixen perquè els uns i els altres, a la llarga, prenguin mal. A nivell personal, i a nivell electoral.