dilluns, 27 de setembre de 2010

El 29-S, vaga general (III)

De motius per fer aquesta vaga en sobren. La reforma laboral que es va aprovar amb el Reial Decret 10/2010, de 16 de juny -text que ha estat substancialment empitjorada amb el seu pas pel congrés i el pacte PSOE (i PSC)-CiU-PNB)- és una mala reforma.

Però la reforma laboral no és l'únic motiu per fer vaga: a un país que té més d'un 20% d'atur les coses s'han de haver fet per força malament. I per la força s'haurà d'exigir un canvi de rumb.

La cultura del totxo implantada per l'aznarisme va ser heretada per l'actual govern que la va acollir amb bons braços. No només no va fer res per aturar l'especulació i la bombolla immobiliària sinó que l'any 2008 van ser l'any de tota la història en que més pisos es van construir a l'Estat. Pisos que ara estan buits i que van ser construïts per treballadors que ara estan a l'atur.

Amb més de 4 milions d'aturats i un 40% d'atur juvenil el govern va gastar-se fins el que no tenia per salvar el sector financer amb el FAAF i el FROB però va renunciar a fer les polítiques keynesianes d'inversió pública per a reactivar l'economia, reduir l'atur i, en el nostre cas, modernitzar un model productiu deficitari en infraestructures energètiques, de telecomunicacions i de transport -especialment de ferrocarril-. La inversió pública del govern ZP no va ser un pla d'estalvi i eficiència energètica, ni un pla per l'arribada del ferrocarril de mercaderies als principals pols industrials o principals ports, ni el foment de les infraestructures de telecomunicacions imprescindibles (com la universalització de l'accés a la banda ampla).

Ni ha volgut entendre aquest keynesianisme 2.0 desenvolupat als països escandinaus en els que la inversió pública no suposa únicament construir sinó que també vol dir cuidar a la gent: amb més escoles bressol, amb més personal sanitari, amb més ocupació per tenir cura de les persones dependents, amb resultats espectaculars tant per l'atur reduiït i com pel nivell de benestar. No, el govern na va fer res d'això. La gran política d'inversió de ZP va ser repartidora als ajuntaments i va ser una decisió estratègicament equivocada a totes llums, el canvi de model no vindrà per intervencions inconnexes i descordinades a cada municipi. L'altra gran inversió pública, els avals per les entitats bancàries.

El govern no ha sabut lluitar contra l'atur i aquest problema és tan greu, que per si sol justifica una vaga general.