dijous, 30 de setembre de 2010

29-S, l'èxit d'una Vaga General

El passat 29 de setembre vaig fer vaga com milions de treballadors i treballadores. Vaig participar als piquets organitzats per les Comissions Obreres on vaig coincidir al llarg de tota la nit amb sindicalistes d’altres organitzacions, bàsicament d’UGT i de CGT sempre en clima de bon rollo. L’únic acte violent que vaig veure en tota la nit va ser l’atropellament, a escassos metres d’on jo estava, d’un sindicalista d’uns 60 anys d’edat i ex diputat al Parlament de Catalunya. Amb aquest currículum ja us podeu imaginar que estem parlant d’una persona violenta i perillosa. A TMB vam aguantar durant hores la “xuleria” dels sindicats corporatius i la supèrbia i prepotència de la gerència. Tot perquè supervisàvem de manera força burocràtica que es respectés escrupolosament tot el que s’havia pactat. En conclusió als piquets que jo vaig participar no vaig veure cap acte de violència ni d’intimidació cap a les persones que volien entrar a la feina.

Desgraciadament si que he sentit a desenes d’amics que m’explicaven en primera persona que estaven sent intimidades i obligades a no fer vaga. “Si el dimecres vas a treballar no cal que tornis dijous”, li deien a un. “Tu estàs per ETT i no pots triar, el 29 has de venir”, a una altra. “Fer vaga està molt mal vist i pensa que el teu contracte és temporal”. Al Makro de Barberà els treballadors del torn de matí del dia 29 van passar la nit del dia 28 dormint al magatzem perquè era l’única forma que se li acudia a l’empresa per garantir que treballessin. I amenaces i més amenaces, a Inditex, al Banc de Sabadell, a Indra i a la majoria de les Pymes del país. Això no és intimidació? Ja sé que no és tan mediàtic, ni vistós com una barricada. Però és igual d’il•legal i absolutament més immoral.

M’indigna la hipocresia. Molts militants socialistes i els mitjans afins al govern aquests dies repeteixen com un mantra que no hi ha raons per la vaga i es queixen de les formes (que venen a ser bastant semblant a les del 2002). La majoria haguessin secundat la vaga i sortit al carrer davant les mateixes mesures si el president fos del PP. En un acte de cinisme que frega el ridícul garanteixen que no es pot fer res excepte exactament això que ha fet el govern, perquè ve imposat “pels mercats” i és queden tan amples. Qui són els mercats? Qui els ha votat als mercats perquè decideixin les polítiques del meu país, quina legitimitat tenen? I en el terreny substantiu: Ha millorat la qualificació del deute sobirà desprès de les dures reformes a les que el govern està sotmetent a la classe treballadora? Com reduirà el deute la reforma laboral? Com reduirà l’atur?

Diguem-ho clar: La reforma no redueix el dèficit (s’ha de ser molt fanàtic o molt idiota per afirmar això). I tampoc redueix l’atur perquè no crea llocs de feina, com reconeixia fins i tot el ministre Corbacho. Ni ajuda al canvi del model, al contrari. Només serveix per acomiadar més fàcil i més barat i també per reduir sous. I a creuar els dits a veure si així sortim de la crisi.

Sigui com sigui, Zapatero s’ha divorciat d’una part important del seu electorat. Ara ha de rectificar, cosa que va fer fins i tot un president tant fatxa com Aznar desprès d’una vaga d’idèntic seguiment a la d’ahir. Si no rectifica, la desorientada socialdemocràcia espanyola no només acabarà a l’oposició desprès de les properes eleccions sinó que haurà d’afrontar una travessia pel desert com la dels seus col•legues francesos o italians. Així les coses, en cas de que Zapatero no rectifiqués contradient la majoria social que ahir va parlar amb contundència al carrer i li va dir “Així, no”, recomano un lema a les ments pensants de l’aparell propagandístic socialista per a les properes generals: “Todo de derechas, pero sin la derecha”.

dilluns, 27 de setembre de 2010

El 29-S, vaga general (III)

De motius per fer aquesta vaga en sobren. La reforma laboral que es va aprovar amb el Reial Decret 10/2010, de 16 de juny -text que ha estat substancialment empitjorada amb el seu pas pel congrés i el pacte PSOE (i PSC)-CiU-PNB)- és una mala reforma.

Però la reforma laboral no és l'únic motiu per fer vaga: a un país que té més d'un 20% d'atur les coses s'han de haver fet per força malament. I per la força s'haurà d'exigir un canvi de rumb.

La cultura del totxo implantada per l'aznarisme va ser heretada per l'actual govern que la va acollir amb bons braços. No només no va fer res per aturar l'especulació i la bombolla immobiliària sinó que l'any 2008 van ser l'any de tota la història en que més pisos es van construir a l'Estat. Pisos que ara estan buits i que van ser construïts per treballadors que ara estan a l'atur.

Amb més de 4 milions d'aturats i un 40% d'atur juvenil el govern va gastar-se fins el que no tenia per salvar el sector financer amb el FAAF i el FROB però va renunciar a fer les polítiques keynesianes d'inversió pública per a reactivar l'economia, reduir l'atur i, en el nostre cas, modernitzar un model productiu deficitari en infraestructures energètiques, de telecomunicacions i de transport -especialment de ferrocarril-. La inversió pública del govern ZP no va ser un pla d'estalvi i eficiència energètica, ni un pla per l'arribada del ferrocarril de mercaderies als principals pols industrials o principals ports, ni el foment de les infraestructures de telecomunicacions imprescindibles (com la universalització de l'accés a la banda ampla).

Ni ha volgut entendre aquest keynesianisme 2.0 desenvolupat als països escandinaus en els que la inversió pública no suposa únicament construir sinó que també vol dir cuidar a la gent: amb més escoles bressol, amb més personal sanitari, amb més ocupació per tenir cura de les persones dependents, amb resultats espectaculars tant per l'atur reduiït i com pel nivell de benestar. No, el govern na va fer res d'això. La gran política d'inversió de ZP va ser repartidora als ajuntaments i va ser una decisió estratègicament equivocada a totes llums, el canvi de model no vindrà per intervencions inconnexes i descordinades a cada municipi. L'altra gran inversió pública, els avals per les entitats bancàries.

El govern no ha sabut lluitar contra l'atur i aquest problema és tan greu, que per si sol justifica una vaga general.

dissabte, 25 de setembre de 2010

El 29-S, vaga general (II)

La reforma laboral afecta a tots els treballadors i totes les treballadores. No és una reforma menor, no és una modificació tècnica. Aquests dies totes les federacions sectorials i territorials dels sindicats estan distribuint els seus argumentaris, així que hores d'ara la sobredosi d'informació és considerable. No em puc estar de contribuir-hi una mica més i fer el meu propi argumentari de com afecta la crisi (aprofitant el format d'alguns que ja existeixen i m'han semblat més encertats):

Si estàs treballant:

- És molt més fàcil que t'acomiadin, ja que les empreses poden justificar gairebé en tots els casos causes subjectives. Es faciliten els procediments exprés d'acomiadament sense garanties jurídiques.

- L'acomiadament d'un contracte indefinit, fins la reforma, garantia una indemnització de 45 dies per any treballat. A partir d'ara pot tenir una indemnització de només 20 dies. És a dir que l'acomiadament és més fàcil i més barat.

- Es facilita el despenjament salarial per acord d’empresa: és més fàcil que et retallin el teu sou.

- Es facilita que l'empresari imposi unilateralment les condicions d'horari i jornada decidint si et canvien l'horari i els dies que aniràs a la feina i setmanals que treballes (i que cobres). També poden obligar a trasllats a altres centres de treball. Els representats dels treballadors perdran marge de maniobra.

- El Fons de Garantia Salarial (FOGASA) pensat per a que els treballadors tinguin garantit cobrar el seu sou, ara subvenciona part del cost empresarial de l’acomiadament.

- Els treballadors de l'Administració pública podran ser acomiadats per causes organitzatives o econòmiques.

- Els treballadors de l'administració que han vist retallat el sou tenen menys possibilitat de recuperar el seu poder adquisitiu (perquè s'ataca la negociació col·lectiva).

- Si tens un contracte temporal, ni que sigui fraudulent, ni que sigui per obra i servei tot i que el teu lloc de feina és fix, la reforma no et protegirà en res, ja que no fa res per lluitar contra la temporalitat.


Si estàs a l'atur:

- La reforma no crearà ni un lloc de feina, ni ajuda a crear-los.

- Es privatitzen els serveis de gestió de la recerca de feina. Les persones de col·lectiu en risc d'exclusió quedaran excloses definitivament del mercat laboral.

- Només t'oferiran contractes temporals i/o per obra i servei, en cap cas indefinits (com succeeix ara).

- Si ets jove et contractaran en pràctiques per dos anys fent la mateixa feina que altres treballadors però cobrant el 75% del sou com a màxim. Si has estudiat amb el pla Bolonya seran quatre els anys que hauràs d'estar en pràctiques. Si tens alguna altre titulació (com un màster o una altra carrera) en seran sis.

En conclusió, la reforma laboral és un atac als nostres drets. Frenar-la és la principal raó que justifica la Vaga General.

dijous, 23 de setembre de 2010

El 29-S, vaga general

Aquests dies la convocatòria de vaga ja està guanyant protagonisme a l'agenda mediàtica i la cosa anirà a més en aquests propers 8 dies. El 29 jo faré vaga i faré tot el que pugui perquè tingui èxit, per motius que aniré explicant als propers dies. Abans d'entrar en continguts sobre la reforma laboral o altres motius que justifiquen una gran mobilització social, vull rebatre algunes idees que he sentit als mitjans els darrers dies i m'han esgarrifat, per falses i tendencioses.

1. És mentida que la vaga general no serveixi per res. Aznar i González van haver de rectificar desprès de vagues generals. Si la propera convocatòria de vaga te un èxit rotund, la reforma laboral s'haurà de modificar. A més a més, la reforma de les pensions que Zapatero vol imposar no serà una nova retallada de drets que farà que ens jubilem amb 67 després d'haver-ne cotitzar 20. Zapatero ha repetit diverses vegades, com recentment a Nova York davant dels majors especuladors mundials, que no canviarà la política econòmica espanyola, però no diu la veritat. Com no deia la veritat quan va dir "apoyaré el estatut", ni quan va dir que mai retallaria polítiques socials, ni quan va dir que la reforma laboral seria la que pactessin els agents socials, ni quan va dir que no abaixaria les pensions, ni quan va dir que abaixar impostos és d'esquerres. Si la mobilització al 29-S és massiva, per més que diguin ara, el govern haurà de rectificar.

2. És mentida que sigui una pataleta sindical. Els propers dies escriuré sobre els efectes de pràctics i concrets de la reforma laboral i de la retallada de l'estat del benestar que està liderant aquest govern. Però és important deixar clar que no és cosa dels sindicalistes o dels polítics, és una reforma que ens afecta a tots els treballadors i totes les treballadores, a la nostra vida quotidiana, i ens afecta negativament amb pèrdues tant directament econòmiques (baixaran els salaris) com de drets i de garanties.


3. És mentida que a la gent la puguin acomiadar per fer vaga. És un dret recollit a la constitució. El país s'aturarà i ningú tindrà cap problema laboral per no assistir al lloc de feina.

4. És mentida que els serveis mínims proposats pels sindicats siguin abusius. Es basen en els que la justícia va decidir al 2002. Evidentment que per a la vaga funcioni han de paralitzar-se determinats serveis estratègics. Fins on no arriba el respecte al dret a fer vaga que no tenen alguns empresaris i fins on no arriba la capacitat de convèncer als treballadors i treballadores a que defensin els seus propis drets, haurà d'arribar la paralització de determinats serveis. I això és així, aquí i a la Xina Popular, que deia aquell.