dimecres, 9 de juny de 2010

Un moment històric

L'actual situació amb les retallades socials, laborals i, properament, del sistema pensions, és històrica. Igual que va passar a la història l'onada regulatòria posterior al crack del 29 amb l'inici de les polítiques keynesianes dels anys 30 que derivarien anys més tard en l'expansió de l'estat del benestar. Igual que van passar a la història les onades de privatització dels anys 80 liderades pel Regne Unit de Thatcher, l'alemanya de Helmut Kohl i la França de Mitterrand, que va suposar la pèrdua de drets socials i la pèrdua de pes polític dels Estats davant transnacionals o institucions financeres internacionals.

Ara, amb les retallades aprovades primer a Grècia, desprès a Espanya i Portugal, posteriorment a Alemanya i Regne Unit estan transformant l'Estat, amb diferents graus, però en una línia clara: menys capacitat d'influència dels governs respecte l'economia, menys protecció social per a la ciutadania, menys inversió pública (i en conseqüència més atur) i més precarietat laboral. El sistema capitalista ha realitzat la seva obra mestre, quan tot just fa dos anys parlàvem de que calien reformes profundes per evitar l'especulació, l'evasió, la bombolla immobiliària, no només no s'han fet ni una sola d'aquestes reformes sinó que hem avançat precisament en la línia contraria: regulació, cap; retallades socials, totes. És una victòria més d'una ideologia, la neoliberal.

Seria ingenu pensar que no es pot fer res, culpar al Banc Mundial i a l'FMI o lamentar-nos pel marc institucional de la UE. Zapatero a l'Estat i Montilla a Catalunya, tenen el mateix grau de responsabilitat per aquest debilitament calculat de l'Estat del Benestar que la Comissió Europea o qualsevol institució financera internacional. Ells han aplicat sense miraments unes mesures que els situen a la història com a coprotagonistes d'un canvi estructural que només pot ser llegit en una línia: incrementem els privilegis de la minoria guanyadora del capitalisme mentre el conjunt de la ciutadania perdem drets, perdem ingressos i perdem l'esperança d'avançar cap a un món més just i equitatiu. I, lògicament, tampoc se'n lliuren els que han recolzat les retallades; en els moments en que la Història (amb majúscula) està canviant, en el que s'està lliurant una important batalla ideològica, crec que haurien de quedar en segon pla principis com "el sentit d'Estat", o la "responsabilitat de govern".

1 comentari:

Carles Rodríguez ha dit...

Totalment d'acord Jesús, enllaço el teu article al meu bloc. Una abraçada!