dimarts, 22 de juny de 2010

La reforma laboral

Mentre escric aquestes ratlles el Ple del Congrés està debatent la convalidació del Real-Decreto Ley de Reforma Laboral que acabarà amb l'aprovació del text.

El govern va negociar un esborrany amb Sindicats i Patronal. Al no ser possible el pacte, va presentar un nou text molt més semblant al que volien els empresaris que el que havia portat a la taula de negociació.

No em veig capaç de fer un resum en menys de 6 pàgines sobre la qüestió (Bé en tinc un en tres paraules al cap...), així que enllaço tres articles interessants i lúcids al respecte:

Article del diputat socialista Antonio Gutiérrez Vegara: El diputat ha tingut avui cert impacte mediàtic al anunciar que no votaria a favor del text presentat pel seu partit. A l'article explica com la reforma incrementarà la temporalitat i redueix el cost de l'acomiadament. Insisteix en que el Decret és pitjor que l'esborrany.

Entrevista a Toxo a Sin Permiso: El secretari general de CCOO explica com el govern va amagar la seva postura a la negociació. I els canvis introduïts pel govern els atribueix a la pressió de certs lobbies, com FEDEA.

Article "Una reforma construida a base de mites" de Vidal Aragonés: L'Advocat Laboralista del Col·lectiu Ronda resumia els mantres, els mites, que els empresaris, la patronal i els governs del PP i el PSOE han repetit irresponsablement. Aquests mites, lluny de la realitat, no fan més que facilitar la destrucció d'ocupació i traslladar la crisi als que més la pateixen.

dimecres, 9 de juny de 2010

Un moment històric

L'actual situació amb les retallades socials, laborals i, properament, del sistema pensions, és històrica. Igual que va passar a la història l'onada regulatòria posterior al crack del 29 amb l'inici de les polítiques keynesianes dels anys 30 que derivarien anys més tard en l'expansió de l'estat del benestar. Igual que van passar a la història les onades de privatització dels anys 80 liderades pel Regne Unit de Thatcher, l'alemanya de Helmut Kohl i la França de Mitterrand, que va suposar la pèrdua de drets socials i la pèrdua de pes polític dels Estats davant transnacionals o institucions financeres internacionals.

Ara, amb les retallades aprovades primer a Grècia, desprès a Espanya i Portugal, posteriorment a Alemanya i Regne Unit estan transformant l'Estat, amb diferents graus, però en una línia clara: menys capacitat d'influència dels governs respecte l'economia, menys protecció social per a la ciutadania, menys inversió pública (i en conseqüència més atur) i més precarietat laboral. El sistema capitalista ha realitzat la seva obra mestre, quan tot just fa dos anys parlàvem de que calien reformes profundes per evitar l'especulació, l'evasió, la bombolla immobiliària, no només no s'han fet ni una sola d'aquestes reformes sinó que hem avançat precisament en la línia contraria: regulació, cap; retallades socials, totes. És una victòria més d'una ideologia, la neoliberal.

Seria ingenu pensar que no es pot fer res, culpar al Banc Mundial i a l'FMI o lamentar-nos pel marc institucional de la UE. Zapatero a l'Estat i Montilla a Catalunya, tenen el mateix grau de responsabilitat per aquest debilitament calculat de l'Estat del Benestar que la Comissió Europea o qualsevol institució financera internacional. Ells han aplicat sense miraments unes mesures que els situen a la història com a coprotagonistes d'un canvi estructural que només pot ser llegit en una línia: incrementem els privilegis de la minoria guanyadora del capitalisme mentre el conjunt de la ciutadania perdem drets, perdem ingressos i perdem l'esperança d'avançar cap a un món més just i equitatiu. I, lògicament, tampoc se'n lliuren els que han recolzat les retallades; en els moments en que la Història (amb majúscula) està canviant, en el que s'està lliurant una important batalla ideològica, crec que haurien de quedar en segon pla principis com "el sentit d'Estat", o la "responsabilitat de govern".