dilluns, 22 de febrer de 2010

Jubilació als 67?Ni de Conya!

La gent d'Acció Jove s'ha currat un arguments incontestables i molt gràfics contra l'endarreriment de l'edat de jubilació:


Se'm fa difícil escollir a quins d'aquests jubilaria abans...

P.D. Demà a les 18.00 tothom a la mani a la plaça Urquinaona.

dissabte, 13 de febrer de 2010

L'heroi de la pistola i l'heroïna del PI


Aquest senyor de la pistola és Rubén Novoa, membre fundador i vocal de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel, dirigent de CiU (membre del secretariat nacional segons diu al seu blog) i usuari actiu de les xarxes socials, tot un "activista" professional de saló i ordinador. Arran de la detenció il·legal a Palestina de l'activista catalana Ariadna Jové per part de l'Exèrcit d'Israel, Novoa va fer un comentari molt graciós al seu twitter demanant que enviessin a la defensora dels drets humans a netejar "el desert del Golan" i va escriure al vomitiu diari digital d'Unió que l'organització d'Ariadna Jové és un grup terrorista (lògicament sense proves) . A més mostra els seus complexes acusant-la de "pijoprogresisme", que com a argument de pes per defensar que empresonin a algú, diríem que justeja.


Aquesta senyora de la jaqueta de lleopard, que tot i tenir un important sou de la televisió pública aprofita sempre que pot per defensar la retallada de l'estat, també va acudir a la causa pro Israeliana. Va acusar (amb la seva tradicional demagògia, que en definitiva és el que li dona de menjar) a Ariadna Jové "d'heroïna de motxila" a La Vanguardia i va venir a dir que s'està millor a casa que defensant ideals. Al dia següent a la detenció fins i tot el Tribunal Suprem d'Israel deixa en llibertat a Jové, qüestionant l'actuació de l'Exèrcit i deixant en ridícul a aquells que van defensar l'actuació il·legal només per exigències del seu patètic guió sionista.

A més, Rahola adorna tot el seu discurs parlant d'Aràbia Saudí i Iran. Total que només li ha faltat parlar de les txeques, per unir totes les seves dèries i obsessions malaltisses en un text sense sentit. Perquè lògicament per a ella és exactament igual la manca de drets en aquells dos països de règim islàmic que la situació del poble Palestí avocat a la misèria desprès d'anys de divisió, l'ocupació, les guerres, la vulneració de la legalitat internacional i les massacres per part de l'Estat d'Israel, màxim responsable de la situació de conflicte.

Com que els que defensem els drets humans no podríem tenir un debat racional amb els que defensen cegament totes les accions d'Israel, incloses les detencions il·legals (que vulneren els acords d'Oslo) i els assassinats de civils (com recentment amb als bombardejos de finals de 2008), només els hi faré una pregunta a l'heroi de la pistola i a l'heroïna que va liderar l'independentisme català amb el seu gran lideratge polític i grans resultats electorals al PI i a ERC:

Quina nacionalitat, religió i ideologia tenia l'assassí d'Isaac Rabin?

diumenge, 7 de febrer de 2010

Les males formes són pròpies dels mals polítics

Ahir llegia una roda de premsa del Víctor Francos a l'info on titlla a l'ex alcalde de Cerdanyola Antoni Morral “d'arma de destrucció massiva.” Expressió hiperbòlica, grotesca, buscant el titular fàcil amb l'únic objectiu de la desacreditació personal del Toni Morral. Un valor democràtic com és el respecte a una figura institucional com l'alcalde queda soterrat per l'estratègia de desgast de Víctor Francos necessària per intentar desactivar el principal perill que té el Partit Socialista per repetir la seva actual alcaldia. Un perill que no és altre que el fet que el Toni Morral serà candidat. Aquest intent de desdibuixar la tasca d'ICV-EUiA a l'Ajuntament no fa més que impostar un teòric sentiment de desencís ciutadà inexistent i que no porta en lloc: ni que fos certa aquesta obsessió socialista en dir que Cerdanyola en el període 2003-2009 era poc menys que Haití desprès del terretrèmol, això ens diu alguna cosa bona del PSC?Ens explica el seu projecte? Ens engresca amb el seu horitzó? No. I menys encara quan han assolit un pla de mandat amb el segell d'ICV-EUiA.

Aquest exemple extremadament barroer del Víctor Francos no és l'únic d'aquesta sorprenent incapacitat socialista per il·lusionar amb el que fan ells que els porta a seguir fent oposició amb els que ara estan oposició. Fa pocs dies, JEV de Cerdanyola vam realitzar amb èxit de participació la nostra assemblea, a la que es va parlar de joventut, de ciutat, de com organitzar-nos, de quina és la nostra visió del món i què ens motiva a participar en una organització política. La roda de premsa posterior a l'Assemblea va servir per presentar en societat a la nova co coordinació local, el David Chaparro i la Maria Reina, als que torno a felicito des d'aquí (en persona ja ho he fet masses vegades!), roda a la que novament es va parlar de ciutat, de joventut i de política. Les JSC van mostrar el seu despreci cap a l'assemblea de JEV amb un escrit de resposta a la roda de premsa titulat “Iniciativa diu la veritat” i van aplicar aquest principi de terra cremada segons el qual mai ningú d'ICV ha fet mai bé res en la seva gestió i acusant de “mentida” algunes de les afirmacions dels nous co coordinadors. És a dir, que l'espai de socialització dels i les militants socialistes ha mostrat la seva obsessió per la rèplica, la confrontació i la intimidació del que ells consideren "els rivals" enlloc de projectar il·lusions i d'explicar que faran ells que nosaltres no vam fer. Respecte això, per no entrar en un joc d'esgrima ridícul de declaracions, només els hi dirigiré una pregunta als companys i companyes de la JSC: Us sembla una mala política cap a la gent jove fer pisos de protecció oficial de lloguer dirigits majoritàriament a menors de 35 anys, cosa que no s'havia fet mai a Cerdanyola? Fa anys que els hi fem directa i indirectament aquesta pregunta. La resposta sempre és que nosaltres som molt dolents i ho fem tot malament.

Tots els esforços destinats a buscar el xoc amb el que nosaltres fem són esforços que no destinen a explicar programa i explicar en quines millores hauríem de notar que hagi hagut un canvi de color polític en la regidora de joventut amb l'arribada d'una regidora de les JSC. Per cert, una regidora de joventut de la que alguns membres de la secció local de la JSC han mostrat, en espais informals, reticències i dubtes sobre la seva capacitat política. Afirmacions que ningú de la meva organització mai havia utilitzat i que no hem corregut a publicar a cap mitjà. No ho havíem utilitzat perquè la política no és això, o no hauria de ser-ho. Desprès no ens estranyem de la desafecció i del descrèdit dels partits polítics.

Per sort pertanyo a una organització en la que em sento especialment orgullós de ser membre en moments com aquest, quan les coses que passen al nostre voltant no són les que més ens agradarien. La tranquil·litat i la reflexió, la paciència i la racionalització, els valors i la ideologia, el contacte amb la gent i les bones formes, són actituds, visions, formes de fer, que són part del procés de militància a JEV i a ICV. Atituds, visions i formes de fer pròpies de l'esquerra.