dimarts, 15 de desembre de 2009

Setmana de moció de censura a Cerdanyola

El proper dimecres a Cerdanyola es materialitzarà una moció de censura en la que l’actual alcalde, Antoni Morral, serà substituït per l’actual regidora del PSC, Carme Carmona. Desprès de la destitució de la Consol Pla i la consegüent sortida del govern dels regidors de CiU, aquest és un dels finals que era estadísticament més provable. Lamento estar en una situació personal que no em permet seguir l’actualitat local tant com m’agradaria. Però amb la informació que tinc i des de les sensacions m’agradaria compartir algunes reflexions personals desendreçades, dubtes i expectatives al voltant de la moció de censura:

1.- Ni CiU ni PSC han qüestionat el model de ciutat, ni han fet crítiques fonamentades i construïdes a la planificació. El Pla de Mandat de l’actual govern és vàlid també pel futur govern. De fet, una de les anècdotes que guardo pel record de les negociacions fallides pel govern de concentració és el fet que el PSC no qüestionés el pla de mandat .
De ben segur que ICV-EUiA i els partits que l’any acompanyat al llarg d’aquests 6 anys de govern ha fet coses malament. I de ben segur que moltes de les coses que hauria estat bé fer-les no s’han fet. Però veient la manca d’alternatives, la meva conclusió de tot plegat, és que els dos governs que van deixar a l’oposició al PSC van ser la millor opció de govern possible.

2.- A alguns només els hi interessa la política de noms i la política de càrrecs, i el politiqueig. I el que es pitjor, acusen als demés de pensar únicament en el càrrec (o el que és pitjor, en el sou). El PSC ha acusat a Antoni Morral de buscar únicament l’alcaldia per personalisme. Ara podem constatar que va buscar l’alcaldia únicament per desenvolupar un projecte concret de ciutat. Sinó, quin sentit hagués tingut prendre decisions valentes com la destitució de Consol Pla que posaven (com s’ha demostrat) en perill el seu càrrec i el seu sou?

3.- El Govern ha estat acusat de paràlisi injustament. L’han acusat de paràlisi, entre d’altres, aquells que han bloquejat punts del ple no per considerar que siguin bons o dolents, sinó per forçar la situació política. I a part dels punts que no es van aprovar en un ple, no hi ha hagut cap paràlisi més. Els treballadors i treballadores de l’Ajuntament seguien anant a treballar, els equipaments seguien amb les portes obertes i les obres seguien en marxa. Això si, “Cerdanyola estava plena de fulles als carrers”, com deia un dirigent del PSC afirmant que això era una prova inequívoca de la deixadesa del govern local, obviant que hi ha fenòmens típics de la tardor, sobre els que és difícil influir políticament.

4.- El PP ha sortit injustament beneficiat d’una aritmètica política complexa. Després de les eleccions del 2007, el govern va creure que s’havia de donar molt joc a l’oposició. Política de mà estesa (mà a la què alguns només han volgut mossegar). Un dels beneficiats va ser el PP, mentre que el PSOE va decidir renunciar a influir en la gestió municipal únicament per situar-se en una estratègia partidista sota el principi de campanya permanent. Coses del destí, per les informacions que tinc, aquesta qüestió que el PSC va criticar ara es reproduirà i, fins i tot, anirà més enllà. Pel que sembla, les quotes de poder més importants per al PP a Cerdanyola al llarg de tota la seva història vindran de la mà del govern PSC-CiU.

5.- Tinc curiositat per veure l’actitud de CiU. Actuarà igual que amb el govern amb ICV-EUiA? Em ve al cap un exemple, segurament no el més rellevant ni molt menys de la legislatura però si un dels que he viscut més intensament: l’horari ampliat de les biblioteques en època d’exàmens, proposat per les JSC, defensat per JEV i que mai no va acabar de funcionar per les traves de la regidora Consol Pla a aquesta iniciativa simplement pel fet de ser una invasió a seu departament estanc. Seguirà aquesta actitud?

6.- Algunes de les darreres declaracions de membres d’ERC, que he llegit a l’info o al bloc d’un dirigent d’ERC que respecto i aprecio, el Dani Mallén, em semblen impròpies d’un partit que va participar activament en la transformació de Cerdanyola. Entenc que es pot pensar que part del vot del Toni prové d’un perfil de votant proper a Esquerra. Però crec que és reduccionista considerar que aquesta causa és única i exclusivament la seva pèrdua de vots i de representació, per molts motius: la conjuntura nacional, la situació organitzativa local, la seva inquietant manca de definició de la política de pactes prèvia a les municipals del 2007... aquestes i altres qüestions que depenien només d’ERC. I tampoc comparteixo part de la seva crítica a la gestió municipal. Repeteixo que d’errors n’hem comés i ens queden per cometre. Però les diferències entre els governs liderats per ICV i els liderats pel PSC són evidents i innegables.

7.- Ara és moment dels contrastos. És moment de demostrar que la gent de la coalició ICV-EUiA te les idees clares i que aquestes són “personals i intransferibles”. Començant per les formes, encara amb el trist record dels excessos que molts vam cometre el dia del ple d’investidura (alguns menys que d’altres). Excessos dels que alguns mai han volgut demanar perdó. Espero que demà l’escena s’assembli poc o res a aquell ple de 2007. I els contrastos han de seguir en l’estil d’oposició. En no voler sembrar contínuament un hàlit de sospita sobre actuacions que res tenen de sospitós. Posem un exemple: si el PSC-CiU vol impulsar un projecte de promoció d’habitatge de lloguer per a joves, el que ha de fer ICV-EUiA és no qüestionar si es fa per embutxacar-se diners, per fer un “pelotazo”, per atraure votants propis vinguts d’altres indrets de Catalunya o d’altres barbaritats que es van intentar estendre pel poble des del Carrer San Ramon o des del Carrer San Salvador. Això seria un gran contrast amb les actituds de CiU i PSC en temes con l’ARE o La Clota (en aquell cas només PSC). Si el contrast és evident, si nosaltres fem el que sempre hem defensat que s’havia de fer, de ben segur que la ciutat de Cerdanyola sabrà agrair una oposició ferma però responsable.

8.- De les eleccions municipals del 2011 en tenim encara molts anys per pensar-hi. Ara el que és realment important és lluitar contra la crisi i contra els problemes que d’ella se’n deriven com l’atur o l’accés a l’habitatge. El que importa és desenvolupar infraestructures i equipaments ja planificats, com un nou casal de Joves a Ca n’Altimira que dinamitzi socialment una ciutat encara amb dèficit d’equipaments culturals (i construir l’Auditori i espais pels grups locals), sanitaris (i acabar amb els problemes del nou CAP), educatius (resoldre definitivament el problema de l’educació 0-3 a Cerdanyola)... Diu molt poc de les persones que actualment fan discursos pensant estrictament en posicions tacticistes de cara al 2011.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Vols que et fagi una llista de persones que hem patit mobbing a l'Ajuntament per haver fet públic la nostra oposició a l'alcalde. No som ni un ni dos ni trenta, bastants més. I el teu partit mirant cap a una altra banda, vols que començem a fer públic els mestres de la Sínia, d'Aulos, personal de recursos humans i l'Ateneu que hem estat víctimes del Morral i la seva guardia pretoriana d càrrecs de confiança? diga'm-ho i avui mateix ho publiquem per si tens cap dubte.

Anònim ha dit...

Si heu patit mobbing ho teniu fàcil: aneu als jutjats.

Si no ho feu es queda en una acusació que no té cap credibilitat.

Anònim ha dit...

A vegades el mobbing consisteix en reduir jornades laborals, canvis al lloc de trebal, etc...i això és una putada però no és denunciable, però q tenim q explicar-te, si potser tu ets un dels que s'han dedicat a putejar-nos. Aneu a pastar fang demà, que per molts de nosaltres serà un dia històric !!!! Adeu Morral i no tornis mai més!

Anònim ha dit...

Fes la llista doncs.

Sociatas Returns ha dit...

Es comprensible que para los que se forjaron en la época del no hacer nada, fuera duro que hubiera un alcalde que exigiera trabajar un mínimo. Y por eso mismo es comprensible que ahora salgan, cual ratas, y proclamen su alegría por el retorno de su época de felicidad. Y así nos va y nos irá.

Jesús Hernández ha dit...

Estimat o Estimada anònim,
Em sorprèn que desprès de 6 anys de govern, sigui precisament ara quan surten aquestes coses i no hagin sortit abans. De fet, crec que ens haurem de preparar tots plegats a que ara es relativitzi negativament tota la tasca de govern anterior i ens dibuixin un Morral amb cua i banyes. Com a estratègia no seria dolenta si no fos perquè xoca frontalment amb el que la majoria de la ciutadania de Cerdanyola ha vist als darrers anys.
Sobre el que comentes, una acusació de mobbing és molt greu. En tot cas, si és cert el que dius, has tingut temps per denunciar-ho davant dels representats dels treballadors i treballadores de l’ajuntament o com deia una de les respostes, fins i tot davant dels tribunals. Crec que el Comité d’empresa precisament no s’ha caracteritzat per fer-li la rosca al govern.