divendres, 18 de desembre de 2009

Senyora Pilar Rahola

Aquest article és un dels vòmits més divertits que he llegit en temps. Periodísticament un desastre. A nivell de contingut, indocumentat, ple de tòpics, poc rigorós, amb un llenguatge agressiu i ple de rancúnia. Com que han desactivat la secció de comentaris d’aquest article, escriure aquí el meu.

Per començar haig de reconèixer que tinc certa decepció. Esperava més d’ella, més bilis. En concret hi trobo a faltar alguna proclama pro sionista, de les que ella acostuma, a favor de l’assassinat de Palestins i en contra del respecte als Drets Humans. També trobo a faltar que titlli a ICV d’hereters d’Stalin. Si no fos perquè ella deu celebrar el Hanukka, diria que ha pecat per defecte i imbuïda per l’esperit nadalenc ens ha insultat menys que de costum.

Rahola parla de greuge als catalans i s’oblida de que un 90% dels catalans no pagarà l’impost. És el 10% més ric el que li preocupa a la senyora Rahola, aquest 10% que seguirà pagant. Haig de deduir per la visceralitat amb que defensa aquest 10% de rics, que ella n’ha de formar part. El que ja no se veure, és si es tracta d’un gest d’estima envers el seus descendents o s’està llepant els llavis abans de rebre una sucosa herència d’algun familiar, amic, conegut o saludat.

Del que no parla la senyora Rahola és perquè jo, que no tinc patrimoni familiar ni el tindré mai, haig de sortir en una posició de sortida tant desfavorable respecte ella. O respecte molts altres, que sense fotre res tindran la vida mig solucionada només per ser fill de papà. És que no hi dediquem esforç i ganes els catalans que tenim per desgràcia no tenir cap mena de patrimoni familiar que heretar? És que no sap la senyora Rahola que, xifres en mà, que aquest és un impost redistributiu? És que no sap que actualment les classes treballadores no pagaven l’impost des del 2007 i que les “classes mitges” també deixaran de pagar-lo? És que no sap que és un impost genuïnament català, decidit, recaptat i gestionat des de Catalunya i per Catalunya? I tant que ho sap. Però no ho vol dir, perquè un híbrid d’interessos personals, professionals, polítics i el seu simplisme demagògic, fan que el guió li exigeixi bramar contra els “necròfags”. I ho fa sense imaginació, sense brillantor, amb el seu típic odi atàvic contra les opcions transformadores, i el que és pitjor, manipulant amb arguments falsos.

Parla de “nímia representació” referint-se a ICV. No deixa de tenir raó en que ICV és un partit amb poca representació. Però alerta! En te més de la que va tenir el PI que ella va fundar. I amb més percentatge de vot que el que tenia ERC a les eleccions que ella encapçalava. I amb més vots a les eleccions autonòmiques que els que van tenir les consultes independentistes. I tot això sense haver d’anar a ronyar uns dinerets a l’avi Millet.

Jo faig una proposta al govern de la Generalitat de per a on començar a retallar els més de 400 milions d’euros de menys que s’ingressaran al 2010 per la modificació de l’Impost de Successions: que TV3 deixi de pagar-li el sou a la senyora Rahola.

P.D. ILP dels toros aprovada, Aminetu torna a casa, eliminació de l’ISD vetada, Nou Finançament aprovat definitivament, Herrera diputat més actiu...Si no fos per la moció de censura de Cerdanyola hagués estat una d’aquelles setmanes en les que tot surt rodó.

13 comentaris:

Javi Montes ha dit...

Hola Jesús!
Sóc un defensor de la supressió de l’impost de successions com hauràs pogut llegir en el meu bloc. Desgraciadament l’he patit a les meves carns i no et pots arribar a imaginar la quantitat que hem arribat a pagar (en privat no tindria cap problema en dir-te-la) per simplement passar les propietats del meu pare mort, a la meva mare. Tu creus que això és just? Jo no he rebut cap herència, ni el meu germà tampoc, i la meva mare? La meva mare no ha rebut res: té el mateix que tenia i ho va aconseguir juntament amb el meu pare, amb esforç i pagant els corresponents impostos de forma religiosa. Hem hagut de pagar una autèntica burrada simplement per passar el 50% del patrimoni del meu pare a la meva mare. Si tu creus que això és just, difícilment podem posar-nos d’acord en aquest tema: tenim un significat de justícia molt diferent. I ja el cas més remot és la dona o l’home que ha de demanar una hipoteca per pagar el que és seu. No ha estat el meu cas, per sort, però conec a més d’un i una que li ha passat. En fi, un disbarat tot plegat.
En definitiva, hem donat un pas endavant , però la fi d’aquest impost és morir. Ho sento, però estic amb la dreta (CIU i PP) i no tinc cap complexa en reconeixeu-ho ; intento ser sempre el més coherent possible. El 10% que encara pagarà l’impost, continuarà sense pagar-ho, perquè les grans fortunes ni el pagaven, ni el pagaran ara, ni ho faran mai: les societats de patrimoni continuen sent rentables 100% per ells. Per tant, com és impossible que els grans poderosos ho paguin, el millor i el més just és la abolició total.

Una abraçada!

Jesús Hernández ha dit...

Hola Javi,

Gràcies pel comentari. En primer lloc m’agradaria dir-te que la reforma que s’ha aprovat no és ni de bon tros la que considero millor, però em sembla una bona proposta. Millora en molts aspectes el que tenim ara i no te un impacte tant dolent per l’Estat del Benestar com la proposta original de PSC i ERC.

Sobre l’impost s’estan estenent molts tòpics falsos. Javi, tu que de política en saps, i tens la capacitat, informa't, i utilitza arguments amb rigor. Es pot discutir amb bons arguments sobre eliminar l’impost o no eliminar-lo sense recórrer a afirmacions que no són certes. El número 82 de notes d'economia (Publicació oficial de la generalitat) i les xifres de recaptació del Departament d'Economia són molt clares en aquest sentit. És un impost fortament redistributiu (el segon més redistributiu desprès de l'IRPF). Amb dades del 2008, el 15’75% dels contribuents pagava el 86’7% de la recaptació, que va ser de 900 milions d’euros. El 58% dels que han de pagar paguen menys de 300 euros de mitjana. El 40 % de les defuncions no van pagar impost. Cal reflexionar sobre això. Un 58% paguen menys de 300, potser els que en paguen més s’haurien de sentir privilegiats. Més dels que no paguen ni un € perquè no tenen res a heretar.

No te preu la teva frase: "El 10% que paga l'impost continuarà sense pagar-lo". És totalment incoherent. Si el paga ara, perquè el deixarà de pagar? Aquí s’obre un debat interessant. Als que defrauden, el que hem de fer és perdonar-los i prou? Jo crec que els que defrauden se’ls ha de perseguir. ICV i IU han presentat infinitat d’iniciatives al Congrés per perseguir el frau (SICAV, Paraísos Fiscals, SOCIMI...). Al Parlament ICV ha perseguit un registre de béns afectes per a evitar frau en el pagament de l’ISD (alguns inclouen patrimoni personal dins del patrimoni exempt de les empreses). I el PSC això mai ho ha recolzat. Si tanta obsessió teniu en que els rics no paguen, cal “arrimar el hombro” per lluitar contra aquesta injustícia i no donar-les-hi la raó als tramposos i més quan aquests tramposos són els que més poden pagar.

Javi, dels 900 M que recapta la Gene per aquest impost diguem quines polítiques creus que s’haurien de deixar de fer? Quines polítiques creus que s’haurien de retallar? Quin departament eliminaries (i pensa que ni tan sols eliminant diversos departaments sencers arribaries als 900 M d’€)? No és compatible defensar l’eliminació de l’impost sense defensar també que calen menys servies socials (que com saps és la majoria del pressupost de la Generalitat). Jo prefereixo serveis socials. Tu, com bé dius (i et felicito sincerament per la macna de complexes) estàs amb la dreta. Copagament de la sanitat (I si es privada millor que millor), menys diners per la dependència, menys habitatge públic, menys escoles públiques i de menys qualitat. No hi ha matissos, tenim el marge de despesa que tenim. I les dues posicions són legitimes, però el debat ha de ser en aquests termes.

De la situació personal només vull comentar dues coses:

-La primera, que amb la reforma de l’impost actual la teva mare no pagaria. I jo crec que això és una clara millora.

- La segona, el meu pare va morir més recentment que el teu, fa uns tres mesos. Ni jo li la meva mare vam rebre ni un euro d’herència, ni una sola propietat. Vaig haver de fer-me càrrec de despeses d’enterrament. Porto treballant des del 16 anys, d’esforços n’he fet bastants. Un amic meu va perdre el pare fa pocs anys. Va heretar dos pisos, sense esforç, sense participar en l’estalvi familiar. És just? És meritocràtic? És cultura de l’esforç?

Joan M. ha dit...

Quantes mentides en aquest article. I dius que el de la Rahola no es bo!!!! Pero si aixo teu es vomitiu. Realment els pijoprogres son insufribles.

Jesús Hernández ha dit...

Accepto que se'm ha anat una mica l'olla amb la Rahola, però quines mentides dic?

Per cert, porgre potser si, però de pijo pijo el que es diu pijo...

Anònim ha dit...

Pues yo creo que te has quedado corto con la Rahola. Aquesta dona es una impresentable y se le ve el plumero de lejos. Lo peor de todo es "nuestra" TV3 que le permite una "tribuna" diaria a nuestra costa. Sencillamente vergonzoso, como el comentario de arriab que debe de ser de sus amiguitos de Israel que siempre estan a la que saltan.
En cuanto al Javi Montes, pues eso ... es de la derecha de Bono and company.

Xavier Boix ha dit...

començo per dir que se'm pot veure el llautó, sí, soc d'ICV però no vull estar-me de felicitar al Jesus per la seva elocuència i brillantor. És difícil trobar en la xarxa referències tant explícites i documentades i que van al que és concret, s'ha fet tanta demagògia del tema impost de successions !!! és un impost progressiu, i tant que si, paguen aquells (i ara més) que més tenen.... a qui li fa pena que algú que hereta una propietat de 500 mil € (que ara estava ja exempt) i més de 300 mil € en diners o amb propietats de segona residència o accions hagi de pagar 14 mil €, a mi no em fa cap pena, és més jo ho pagaria amb gust i més perquè ho gestioni un govern que prioritza les polítiques socials, o no és prioritzar les polítiques socials dedicar més d'un 50% del pressupost a aquestes polítiques. Hi ha algun precedent ? només us dic que a Sant Cugat un 94% del pressupost és despesa captiva (i no te res a veure amb aquesta política) i que menys del 4% és per polítiques socials !!!

Carles Rodríguez ha dit...

Simplement genial. Totalment d'acord amb la teva proposta de pressupostos de la Generalitat per al 2010.

Salut!!

Anònim ha dit...

molt més ofrt és el del victor sanchis al avui...
Edu Urtasun

Sergi Masdeu ha dit...

L´olla? Jo crec que se t´ha anat tot. Es un article repugnant, i perdona. Crec que esta ple de topics, que no entens res del que patim amb aquest impost, i que es una infamia contra les classes mitjanes. Potser no t´agrada la Rahola, pero te mes rao que un sant, al menys aqui. I si volies obrir el debat, nomes es conseguit obrir la claveguera. Quina llastima, tan jove, i ja tan barroer.

Anònim ha dit...

estimat sergi, amb la reforma de l'impost el 90% de les heréncies deixaran de pagar. El 10% més ric seguirà pagant. No és culpa meva que no s'expliqui(o no es vulgui explicar) la quota, tarifes,bonificacions i exempcions. Si vols llegir un article mes rigorós sobre l'isd, en tinc un de recent en aquest blog. Aquesta entrada només era per respondre els insults i MENTIDES de la Rahola.

Javi Montes ha dit...

Hola Jesús,

He estat tot el cap de setmana fora i no he pogut contestar abans. Primer de tot, no tenia ni idea de la mort del teu pare. Ho sento moltíssim, és una putada molt gran, però s’ha de seguir endavant traient forces d’on no hi ha.

Sobre el tema en qüestió, crec que hem de ser el més rigorosos possibles i sobretot realistes amb la situació i el model econòmic que tenim. És per això que econòmicament mai podria entendre moltes de les posicions d’ICV, perquè crec que viviu en un altre món ben diferent al real. Sé que aquest comentari no t’agradarà, però segons el meu punt de vista és la realitat.

Podem augmentar impostos a les SICAV (estaré d’acord),etc; però de veritat creus que podem controlar les societats de patrimoni? Jesús, si us plau, siguem seriosos. És totalment impossible a no ser que acabem amb el lliure mercat; alternativa que possiblement tu puguis ser partidari, jo, per suposat, no. Podem augmentar els impostos a les societats de patrimoni, estarem d’acord també, però no podem negar l’existència d’unes societats que són tan respectables com les demés.
Per tant, vivim al món que vivim i tenim el sistema que tenim i l’hem de gestionar de la millor manera possible, amb l’objectiu sempre de fer-lo més just i igualitari. L’impost de successions ni és una cosa, ni l’altre, sinó tot el contrari. No és progressiu, sinó regressiu. No és just, sinó injust. Permetem que sigui simple en la meva reflexió, ho faig així perquè em sembla la millor manera de suprimir un impost que no té cap sentit.

En fi, almenys els dos estem contents: amb la modificació de l’impost hem donat un pas endavant en igualtat i justícia. I en això estem d’acord.

Jesús Hernández ha dit...

Hola Javi,

Si t’he comentat la mort del mau pare no és per enfocar el dabat cap a les qüestions personals sinó per sortir-ne d’elles, per fer-te veure que hi ha casos encara més greus que els de la gent que ha de pagar alguna quantitat d’aquest impost. Estic bastant fart de que sobre l’Impost de Successions tothom únicament la seva butxaca, una reforma no és pot fer mirant-t’ho únicament com a un agregat de situacions individuals. O és que això s’ha fet amb la reforma de l’IVA? Les reflexions es van fer en clau macro: incentius al consum, inflació, manca de progressivitat i una reflexió genèrica sobre l’escanyament de les classes populars. I és iaxí com s’han de fer els debats sobre tributs, sense soroll de fons ni manipulacions. I que quedi clar que jo estic en contra de l’increment de l’IVA però el que no faria mai és utilitzar arguments personals de la meva situació.

Llegint la teva resposta, però, més que parlar de l’impost de successions prefereixo parlar de visions del món i d’horitzons de transformació. Pot semblar molt esotèric o que vulgui fugir d’estudi, però crec que afirmar “vivim al món que vivim i tenim el sistema que tenim i l’hem de gestionar de la millor manera possible” xoca frontalment amb la meva concepció del món i amb el que han de ser l’objectiu de les esquerres. Fa temps que vull escriure algunes reflexions molt genèriques sobre la creació de discursos, sobre “relats”, sobre l’hegemonia cultural del país (de qui la té i de qui la podria tenir). A més aquesta setmana vaig llegir un article d’Ignacio Muro al País que encara m’ha donat més arguments per desenvolupar les meves reflexions, que intentaré escriure durant aquests dies de menys feina.

Desconec quin és el teu grau d’implicació al PSC més enllà de la teva participació a l’agrupació local. Però el que està clar és que les organitzacions han de servir per protegir les ideologies, per fomentar corrents d’opinió propis d’aquestes ideologies, per formar als seus militants o quadres. I no sé si es cosa teva o cosa del PSC, però està clar que en el teu cas més enllà d’algun posicionament sobre les llibertats personals, els objectius ideològics de transformació (social i econòmica) brillen per la seva absència.

I això és un problema greu. Una organització “veleta”, que canvia el seu posicionament a la segona editorial contrària de la Vanguardia o El País està abocada al fracàs. Només cal veure els resultats del PSC a Barcelona ciutat. I només cal veure el que va fer Obama (personatge que no és precisament sant de la meva devoció) que va aconseguir crear horitzons de transformació i ha voler anar més enllà de “gestionar el que tenim”. Va buscar tot allò que unia als progressistes (com explica Lakoff al seu famós llibre).

Repeteixo, vull escriure més abastament sobre el tema, però està clar que part de l’esquerra catalana ha abaixat els braços cedint de manera alarmant a la dreta el, patrimoni de “l’opinion making”. I desrpés a ICV sens acusa de dogmàtics, burros, “de viure en un molt diferent del real”, només per ser fidels a la propia ideologia, per ser coherents i per defensar coses que fan països com Holanda (en llibertats sexuals), Suècia (en recaptació fiscal), Alemanya (en lluita contra el frau fiscal, desenvolupament d’energies renovables i tancament de nuclears), Gran Bretanya (amb limitació de bonus bancaris o rigoroses mesures per l’eficiència energètica dels edifis) i fins i tot Estats Units (amb l’impost de successions). Suposo que deuen ser països rars, diferents dels reals!

Anònim ha dit...

Pilar Rahola és una dona extraordinària !!!
MARC-SABATES.COM (carinyo).