dimarts, 22 de desembre de 2009

282.693 burros (carta enviada al diari Avui)


Aquest és el text de la carta al director que vaig enviar al diari Avui en resposta a l’article de Vicent Sanchís i que va ser publicada el passat diumenge a la edició de paper i a la digital (sobre l’autoria d’aquest text millor no en parlo, perquè hi ha gent que prefereix l'anonimat...):

282.693 burros

Ni més ni menys, senyor Vicent Sanchis. Vostè va dedicar tota la seva columna d’ahir a insultar a més de 282 mil persones per haver votat a un partit polític legítim i legal. Doncs jo soc una d’aquestes 282.693 persones i m’indigno quan algú com vostè té com a únic argument dir que "jo soc burro". En primer lloc li voldria donar les gràcies per insultar-me malgrat no em coneix de res. I me n’alegro que el millor dels arguments que vostè té, ja sigui perquè no en té d’altres o per la seva incapacitat intel•lectual per construir-los, sigui un insult.

Aprofito també aquestes línies per explicar-li que progressiu ve de progrés, correcte, però també ve de progressivitat. Podria explicar-li el significat de progressivitat però espero que vostè, en cas que en conegui la maquinària, tindrà l'impuls de buscar-ne el significat en un diccionari.

I no, senyor Sanchís, les polítiques socials (la sanitat pública, l’educació pública, …) no són “beneficència pública”, són serveis públics perquè malgrat la gent no pagués impostos, com vostè insinua en les seves línies, no tothom tindria diners per pagar-se una mútua o anar a la sanitat privada perquè no tothom cobra el mateix que vostè per escriure unes línies que tot el que diuen és que a Catalunya hi ha 282.693 burros o per anar a tertúlies a fer exactament el mateix.

Jo si que lamento, senyor, i li dic així perquè em considero més ben educat que vostè, que el responsable d’aquest diari li permeti insultar amb aquesta impunitat, i li demano que faci una rectificació pública.

2 comentaris:

maria teresa ha dit...

Jesús,
jo era, a un avió, camí d' Alemanya quand vaig llegir l'article. Em vaig sentir tant indignada que el vaig comentar en veu ben alta amb la meva família, que també eren al mateix avió. Insisteixo que escrius molt bé el que sento. Si més no, jo ho discuteixo de veu,amb qui sigui, que és el que millor se fer.
Una abraçada.
Teresa

Saturn ha dit...

M'has deixat de pedra, company. Quin fàstic de diari... (s)...