dimecres, 30 de setembre de 2009

No s’acaba Cerdanyola

La situació política local és extremadament més complexa. De fet, és complexa des del maig del 2007, quan els resultats electorals van situar el consistori en una situació aritmètica que dificultava el projecte de transformació de la ciutat. I quan parlo de projecte de transformació de la ciutat parlo del que va liderar ICV-EUiA amb la col•laboració honesta i inestimable d’ERC i CiU. La voluntat de que el canvi continués va portar a configurar un govern ICV-EUiA i CiU, un govern en minoria. Això va ser motiu de crítica. Però si a un estat, com actualment succeeix a l’Estat Espanyol, pot ser governat amb un parlament en minoria amb recolzaments parlamentaris puntuals, perquè una ciutat, com Cerdanyola, no pot ser governada en les mateixes circumstàncies? Molts pensem que aquest no era ni ha de ser un problema per a la ciutat.

En canvi la trajectòria de CiU si que ha estat un problema per a la ciutat. I especialment ho ha estat pel paper de la portaveu del grup municipal Consol Pla durant l’actual legislatura ha estat marcada per a una estratègia política miop originada perquè ells consideren que el Toni “els va robar vots”. Com si els vots tinguessin propietaris. Com si a les eleccions del 2007 a altres ciutats amb un perfil social similar al de Cerdanyola CiU no hagués perdut vots. Com si una candidatura de veïns a Bellaterra no hagués acabat amb l’hegemonia convergent a aquell districte electoral. No, el problema, és que el Toni “els havia robat vots” i la solució havia de passar ineludiblement per desgastar al Toni Morral. Marcar perfil és una cosa, actuar de manera deslleial i irresponsable envers el govern és una altra.

Aquesta estratègia (I reitero la paraula estratègia) ha tingut, a parer meu, tres conseqüències negatives: La primera gran conseqüència és, lògicament, posar en constant perill el projecte de canvi i transformació de Cerdanyola. La segona és el desgast institucional de l’Ajuntament i de la figura de l’alcalde. I no dic que siguin figures sacres a les que no es pugui atacar, la dinàmica democràtica afortunadament obliga a que hi hagi crítica, debat, fiscalització. Però el desgast gratuït i la crítica demagògica i falsa no fan bé a ningú i menys encara si provenen des del mateix govern. I la tercera conseqüència negativa de l’actitud de CiU són les oportunitats que Cerdanyola ha perdut per culpa de l’estrategisme convergent, el millor exemple d’això com ja he dit diverses vegades, és la pèrdua de l’ARE, que era una excel•lent oportunitat per millora l’oferta d’habitatge públic amb caràcter social a Cerdanyola. En conseqüència a tot plegat, veig totalment justificada la reacció de l’Alcalde de destituir a la Consol Pla, ja que el problema era llarg, sostingut i sense visos de canvi.

Doncs així les coses, si la situació ja era complexa ara encara ho és més. Però això no vol dir que s’acabi Cerdanyola. Ara bé, la situació si que requereix que tots els grups municipals de la ciutat, sense excepcions, no anteposin estratègies electorals al bé de la ciutat.