dimecres, 30 de setembre de 2009

No s’acaba Cerdanyola

La situació política local és extremadament més complexa. De fet, és complexa des del maig del 2007, quan els resultats electorals van situar el consistori en una situació aritmètica que dificultava el projecte de transformació de la ciutat. I quan parlo de projecte de transformació de la ciutat parlo del que va liderar ICV-EUiA amb la col•laboració honesta i inestimable d’ERC i CiU. La voluntat de que el canvi continués va portar a configurar un govern ICV-EUiA i CiU, un govern en minoria. Això va ser motiu de crítica. Però si a un estat, com actualment succeeix a l’Estat Espanyol, pot ser governat amb un parlament en minoria amb recolzaments parlamentaris puntuals, perquè una ciutat, com Cerdanyola, no pot ser governada en les mateixes circumstàncies? Molts pensem que aquest no era ni ha de ser un problema per a la ciutat.

En canvi la trajectòria de CiU si que ha estat un problema per a la ciutat. I especialment ho ha estat pel paper de la portaveu del grup municipal Consol Pla durant l’actual legislatura ha estat marcada per a una estratègia política miop originada perquè ells consideren que el Toni “els va robar vots”. Com si els vots tinguessin propietaris. Com si a les eleccions del 2007 a altres ciutats amb un perfil social similar al de Cerdanyola CiU no hagués perdut vots. Com si una candidatura de veïns a Bellaterra no hagués acabat amb l’hegemonia convergent a aquell districte electoral. No, el problema, és que el Toni “els havia robat vots” i la solució havia de passar ineludiblement per desgastar al Toni Morral. Marcar perfil és una cosa, actuar de manera deslleial i irresponsable envers el govern és una altra.

Aquesta estratègia (I reitero la paraula estratègia) ha tingut, a parer meu, tres conseqüències negatives: La primera gran conseqüència és, lògicament, posar en constant perill el projecte de canvi i transformació de Cerdanyola. La segona és el desgast institucional de l’Ajuntament i de la figura de l’alcalde. I no dic que siguin figures sacres a les que no es pugui atacar, la dinàmica democràtica afortunadament obliga a que hi hagi crítica, debat, fiscalització. Però el desgast gratuït i la crítica demagògica i falsa no fan bé a ningú i menys encara si provenen des del mateix govern. I la tercera conseqüència negativa de l’actitud de CiU són les oportunitats que Cerdanyola ha perdut per culpa de l’estrategisme convergent, el millor exemple d’això com ja he dit diverses vegades, és la pèrdua de l’ARE, que era una excel•lent oportunitat per millora l’oferta d’habitatge públic amb caràcter social a Cerdanyola. En conseqüència a tot plegat, veig totalment justificada la reacció de l’Alcalde de destituir a la Consol Pla, ja que el problema era llarg, sostingut i sense visos de canvi.

Doncs així les coses, si la situació ja era complexa ara encara ho és més. Però això no vol dir que s’acabi Cerdanyola. Ara bé, la situació si que requereix que tots els grups municipals de la ciutat, sense excepcions, no anteposin estratègies electorals al bé de la ciutat.

dilluns, 28 de setembre de 2009

dijous, 24 de setembre de 2009

Algú s’està quedant la nostra pasta...

Algú s’està quedant la nostra pasta, els diners que l’Estat hauria de recaptar si no fos perquè hi ha qui no paga. Hi ha alguns estudis (tot i que desgraciadament el fenomen no s’ha estudiat a fons) un del ministeri d’economia de l’any 2005, un del banc mundial del 2007, els dos venen a dir el mateix: l’economia submergida representa un 20-25% del PIB. Això vol dir que hi ha 200.000 milions d’euros que no paguen impostos...200.000 MILIONS!

Sempre hi ha algú que recorda que això de defraudar a hisenda va amb la culturilla llatina, que tothom ho fa, que tots si poden no paguem l’IVA, que al final els diners estan millor a les nostre butxaques... Però enmig de la crisi, quan s’ha evidenciat que és imprescindible incrementar la inversió estatal per impulsar el canvi de model productiu i les millores en la competitivitat i quan hi ha problemes per l’alt dèficit de l’Estat, no és de rebut que hi hagin alguns que no paguin i que tothom es quedi de braços creuats. I per desgràcia en aquest país de pandereta ja sabem quina és la única fórmula que funciona (que és més o menys la mateixa que s’ha aplicat a la normativa de trànsit), més control i més sancions. Traduït a la realitat, això vol dir, bàsicament, més inspectors i que s’endureixin les penes per defraudar per portar a tots els grans estafadors a la presó.

El problema de fons del frau, d’on surten les grans quantitats estafades, no són les factures sense IVA que fa l’autònom del barri. El problema real són els mecanismes sofisticats de frau com els pradisos fiscals, el blanqueig (el 30% dels billets de 500 € de tota Europa estan a l’Estat Espanyol) o les SICAV. Les SICAV són societats que només paguen un 1% d’impostos i que actualment, a més, no tenen cap tipus de control fiscal. Aquests mecanismes sofisticats, com les SICAV, són els que utilitzen les grans fortunes, les Societats d’Inversió amb fons milionaris i les empreses de gran facturació per no pagar tributs. Per això, alguns haurien d’explicar perquè el passat dimarts van votar en contra d’una proposició que va presentar ICV per acabar amb el frau fiscal. Una proposició que, per cert, recollia bàsicament les propostes de l’Associació d’Inspector d’Hisenda de l’Estat, és a dir que no era una demanda d’extrema esquerra d’un grup radical, sinó que era una proposta realitzada amb extrema rigorositat i des del coneixement de la realitat. I el PSOE també hauria de dir perquè li fa tanta por que s’investiguin les SICAV. Què hi ha darrera d’aquestes societats?Qui s’amaga darrera? Per què és sagrat per PP i PSOE que segueixin deixant de tributar? Quins interessos hi tenen? Crec que ens deuen una explicació...

dimecres, 2 de setembre de 2009

L’Incivisme dels mitjans


A l’edició d’ahir del País, un molt bon periodista com és Bertrán Cazorla, signa un article sobre la prostitució al Mercat de la Boqueria de Barcelona del que s’han destacat més les fotos (morboses a més no poder) que el text de l’article que defineix un problema real sobre la situació de les prostitutes de les rambles. Avui La Vanguardia no podia consentir que cap diari l’avancés per la dreta en quant a civisme i ha atacat amb tota la seva cavalleria amb un titular “El incivismo expulsa a los niños de los parques infantiles de Barcelona”. Segons l’article, Barcelona viu una onada de delinqüència pròpia del Bronx o de les faveles de Rio de Janeiro. Els peus de foto de les imatges que il•lustren l’edició digital de la notícia (i que il•lustren també aquest post), a més de dignes d’un pamflet nazi, em donen la sensació d’estar manipulades, especialment la de la xeringa que ni tan sols està forà de l’envoltori de plàstic.

A principis de setmana,
de manera més subtil i més sibil•lina, TV3 tractava un altre cas d’incivisme. A Banyoles, una conductora que triplicava el límit d’alcoholèmia va atropellar a dos adolescents que anaven en bici, un dels quals va morir. Però, atenció! Aquesta no és la veritable notícia: el més esfereïdor dels fets i mereixedor, fins i tot, d’una entrevista amb l’alcalde és que els adolescents participaven al “bicrucis”, que pel que es veu consisteix a anar de bar en bar en bici, (Tradició que en diferents formats celebren centenars de pobles i ciutats catalanes). Evidentment al reportatge és van esplaiar explicant les maldats i l’incivisme d’aquesta tradició incontrolable del “bicicrucis” que, segons la notícia, ha fet tancar a bars i ha sembrat el pànic i el terror entre els vilatans. Total, que desprès que una senyora borratxa assassini un jove TV3 considera que el fet extraordinari i noticiable són adolescents anant de bars.

Llegint i escoltant tot això, demano als nostres dirigen
ts que a properes ordenances i lleis de civisme que s’aprovin en un futur, no s’oblidin d’incloure un apartat, article o títol destinat íntegrament a definir l’incivisme dels mitjans de comunicació, ja que si a qualsevol ciutadà ens poden multar per pixar al carrer o per no recollir les caques del gos, bé se’ls hauria de poder multar a determinats periodistes per llançar-nos a sobre tota aquesta MERDA.