dilluns, 2 de març de 2009

A Galícia "todo vale". A Euskadi toca esperar.

Ja tenim els escrutinis definitius a Galícia i Euskadi. La nit electoral és complicat fer grans valoracions, com pretenen fer alguns dels mitjans digital a hores d'ara. No sóc un expert ni en política basca ni en gallega, però són dos processos electorals que he seguit per la simpatia que em desperten Galícia i Euskadi.

De Galícia em sorprèn que amb alta participació guanyi el PP, ja que habitualment s'ha dit i fins i tot s'ha teoritzat que a més participació, més vot socialista. Victòria del PP per majoria absoluta i missatge molt negatiu per al conjunt de la política estatal: tenim una nova campanya de "todo vale" que ha arribat a l'èxit com és el cas de la vergonyosa campanya del PP a Galícia.

En el cas d'Euskadi, la complexitat de la situació política fa que sigui més difícil analitzar els resultats. Fixan't-nos en l'espai d'esquerres, sembla que hi ha un traspàs de vots d'Ezker Batua a Aralar, que caldrà confirmar amb les enquestes postelectorals. En tot cas la pèrdua de 2 diputats/es és el primer cop per a IU des de que Cayo Lara és el líder del projecte. Evidentment me'n alegro per Aralar, però tant de bo els seus vots haguessin provingut de l'esquerra abertzale, o d'altres partits d'esquerres i EB hagués pogut aconseguir uns millors resultats. A partir d'ara les negociacions poden portar al govern a qualsevol dels partits amb representació, tot i que alguns mitjans digitals ja donen per segur el canvi de lehendakari. Un govern autonòmic format per PP, UPD i PSE-PSOE no em desperta gaires simpaties, tampoc és que tingui especial interès en que el PNB tingui la presidència. Veurem com va, però de ben segur que el procés de negociacions serà apassionant.

6 comentaris:

Joan M. Roig ha dit...

Ei Jesus!

Jo no havia caigut en això del traspàs del vot d'EBB a Aralar sinó que el veia més l'augment com a provinent de les llistes il·legalitzades.
Tal vegada el vot d'EBB ha caigut en mans del "vot útil" cap al PSOE.
Sigui com sigui, potser simplement es que a molts votants d'EBB no els ha agradat el pacte amb la dreta.
A mi també em preocupa el descens com a primer cop per a Cayo Lara però crec que encara em preocupa més l'entrada d'UPyD que pot fer molt mal a les europees...

superegidor ha dit...

Ei Jesus!
Faig una comparativa semblant al blog del Javi.
Que, en treureu alguna cosa d'aquest exemple tan proper?
Creus que pactar amb la dreta, i en el nostre cas, es també, l'ultra dreta, es una cosa comprensible per els votants d'ICV?

Jesús Hernández ha dit...

Hola superegidor,

Discrepo amb diverses coses del teu comentari. Primer, discrepo en que en Cerdanyola ICV va pactar amb "l'ultradreta". Segon, discrepo en que l'exemple d'Euskadi sigui "tan proper". Crec que hi ha profundes diferències de comportament polític electoral entre els i les votants d'Euskadi i Catalunya. Entre d'altres coses perquè Catalunya és una de les poques regions europees, juntament amb Bèlgica i alguns casos a Itàlia, on hi ha vot dual. És a dir, que el mateix votant vota diferent a diferents processos electorals. Això a Euskadi no passa. El votant PNB a les generals vota PNB a les autonòmiques. O potser no vota, però no vota a PSOE. A Catalunya el votant CiU pot votar PSC-PSOE a les generals i el de PSC-PSOE pot votar CiU a les autonòmiques i el mateix amb la resta de forces polítiques, com passa amb bona part de l'electorat d'ICV a les autonòmiques que vota sistemàticament PSC-PSOE a les generals.

A més a més, molt em temo que la caiguda d’Ezker Batua Berdeak te més a veure amb altres qüestions internes i amb Aralar que no pas amb haver pactat amb el PNB. A més a més, EBB ha presentat davant la ciutadania un molt correcte balanç de govern: ells solets s’han inventat un potentíssim parc públic d’habitatge de 17.000 vivendes de protecció oficial (De lloguer per evitar l’especulació) i han possat en marxa 44.000 i han possat al mercat més de 9.000 habitatges buits. És a dir que precisament les seves polítiques no han estat de dretes.

D’altra banda, recordo a les darreres eleccions generals com el cas del BNG va ser molt comentat. Els entorns del partit socialista van afirmar que el cas del BNG era l'exemple de com pactar amb el PSOE no tenia perquè ser sinònim de descens electoral, ja que molts partits com ERC, ICV, PSM, EUIB i d'altres, havien patit una forta reculada i molts l’atribuïen a la seva manca de visibilitat en governs de coalició amb majoria socialista. S'ha demostrat que aquell exemple no era vàlid, de fet no responia a cap lògica politològica sinó només a l’interès polític i mediàtic. Tota aquesta parrafada no la dic per fugir d'estudi sinó per dir-te que crec que no es poden extrapolar casos i menys encara amb polítiques tan peculiars i diferenciades entre elles i entre la del conjunt estatal com són la política basca, gallega i catalana.

superegidor ha dit...

Jesús, tots dos sabem que els casos son diferents, que els paral´lelismes i generalitzar ens pot donar a l'error. Però jo vull analitzar el fons, allò que rep la ciutadania i allò que movilitza o desmovilitza a la gent.
Ja temps que em vaig desconectar d'Euskadi, i tota l'informació que tinc es de coneguts i mitjans de comunicació, però crec que als polítics us falta el punt de responsavilitat a la hora d'acceptar els errors, les decicions equivocades que podem cometre.
A l'empressa privada, normalment els resultats passen factura i condicionen la continuïtat o no a les empresses, i això no passa normalment a la política.
Ei, es la meva opinió, el que hauria de pensar Ezker Batua el per que d'aquest trasvas de vots, aquí es on l'esquerra s'ha de plantetjar el veritable motiu de fer política, es una desventatja que te amb la dreta, i es que es molt més difícil ser d'esquerres, aquesta es la nostra creu.

Jesús Hernández ha dit...

Comparteixo amb tu que crec que és més difícil ser d'esquerres que ser de dretes...

De totes maneres reconec que segurament ara estic parlant des de la "deformació professional", però sense enquestes posts electorals i sense un anàlisi qualitatiu sosegat i temperat crec que ara mateix és molt difícil saber que ha mobilitzat i desmobilitzat a Euskadi a la gent. Jo no se si a EBB li ha passat factura haver pactat amb la dreta o és que el seu votant ha preferit votar a la dreta perquè no governés un no nacionalista (és a dir, no se si ha tingut trasvasament de vots al PNB). Tampoc se si és que l'electorat l'ha deixat de votar perquè han vist que hi havia la possibilitat de canvi i han interpretat el vot del PSE com a vot útil (independentment de que EBB hagués pactat amb PNB). Tampoc sé si és que les divisions internes dins del partit els hi han passat factura i directament el seu votant convençut s'hagi quedat a casa. Tampoc se si la gent a preferit votar una força encara més propera al PNB (és a dir, no se si hi ha traspàs amb Aralar). Jo a simple vista, crec que la més plausible és aquesta darrera opció i que la majoria de vot l'hagi absorvit Aralar, partit que, aprofito per dir-ho, em desperta gran simpatia.

I a tot això cal afegir que tampoc saben quin paper ha jugat el procés de renovació d'IU a nivell estatal.

De totes maneres, superegidor, jo si que crec que en política els resultats passen factura. I per això hi han eleccions i hi ha alternància. En el que si que estarem d'acord és en que cal augmentar els espais de rendició de contes del governants davant de la ciutadania. El govern tripartit a nivell català crec que està avançant en aquesta línia amb l'increment de la participació ciutadana a les institucions i a les compareixences parlamentàries. Segur que encara cal més, però la línia crec que és encertada.

superegidor ha dit...

Jesús, que avui he vist que tornes a escriure pels blogs cerdanyolencs.
Noi, estàs clausurat tu també???