dilluns, 2 de març de 2009

A Galícia "todo vale". A Euskadi toca esperar.

Ja tenim els escrutinis definitius a Galícia i Euskadi. La nit electoral és complicat fer grans valoracions, com pretenen fer alguns dels mitjans digital a hores d'ara. No sóc un expert ni en política basca ni en gallega, però són dos processos electorals que he seguit per la simpatia que em desperten Galícia i Euskadi.

De Galícia em sorprèn que amb alta participació guanyi el PP, ja que habitualment s'ha dit i fins i tot s'ha teoritzat que a més participació, més vot socialista. Victòria del PP per majoria absoluta i missatge molt negatiu per al conjunt de la política estatal: tenim una nova campanya de "todo vale" que ha arribat a l'èxit com és el cas de la vergonyosa campanya del PP a Galícia.

En el cas d'Euskadi, la complexitat de la situació política fa que sigui més difícil analitzar els resultats. Fixan't-nos en l'espai d'esquerres, sembla que hi ha un traspàs de vots d'Ezker Batua a Aralar, que caldrà confirmar amb les enquestes postelectorals. En tot cas la pèrdua de 2 diputats/es és el primer cop per a IU des de que Cayo Lara és el líder del projecte. Evidentment me'n alegro per Aralar, però tant de bo els seus vots haguessin provingut de l'esquerra abertzale, o d'altres partits d'esquerres i EB hagués pogut aconseguir uns millors resultats. A partir d'ara les negociacions poden portar al govern a qualsevol dels partits amb representació, tot i que alguns mitjans digitals ja donen per segur el canvi de lehendakari. Un govern autonòmic format per PP, UPD i PSE-PSOE no em desperta gaires simpaties, tampoc és que tingui especial interès en que el PNB tingui la presidència. Veurem com va, però de ben segur que el procés de negociacions serà apassionant.