divendres, 2 de gener de 2009

EZLN: 15 anys d'altermundisme


Aquests dies les pàgines d'actualitat internacional estan monopolitzades per l'atac d'Israel que suma centenars de morts de civils palestins a la franja de Gaza. També estan tenint un espai destacat els 50 anys de revolució a Cuba, els mitjans se'n han fet força ressò no se si tant per l'efemèride com pel protagonisme que han adquirit les notícies polítiques de l'illa des de que Raúl Castro va substituir al seu germà al capdavant de la revolució.

Hi ha un altre aniversari que es celebra en aquests dies que també val la pena destacar. L'1 de Gener de 1994, fa 15 anys, l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional va aixecar les armes a l'estat de Chiapas, l'estat més pobre de Mèxic i es va donar a conèixer la 1ª Declaración de la Selva de Lacandona. Era el mateix dia que entrava en vigor el tractat de lliure comerç entre Mèxic, EUA i Canadà, el NAFTA, impulsat, entre d'altres, pel president d'extrema dreta mexicà Carlos Salinas de Gortari. A Chiapas, diverses localitats formen una comunitat governada de facto per l'EZLN, malgrat el setge de les forces paramilitars i del govern mexicà. Aquests dies els zapatistes estan recordant l'èxit de la seva revolució amb la celebració del festival Digna Rabia.

El líder d'aquest moviment és un personatge anònim, el subcomandante Marcos. Aquest personatge que explica que de jove va treballar a un Corte Inglés de Madrid i el van fer fora per vendre els productes més barats del que costaven. Aquest personatge que s'amaga darrera d'un passamuntanyes i d'una pipa, i que vol mantenir l'anonimat no per por a la justícia, ni per qüestions de seguretat, sinó perquè no vol que el seu moviment caigui en personalismes. Aquest personatge, que en una ocasió, preguntat per la seva veritable identitat va respondre això:

“Marcos es gay en San Francisco, negro en Sudáfrica, asiático en Europa, chicano en San Isidro, anarquista en España, palestino en Israel, indígena en las calles de San Cristóbal, chavo banda en Neza, rockero en CU, judío en Alemania, ombudsman en la Sedena, feminista en los partidos políticos, comunista en la post guerra fría, preso en Cintalapa, pacifista en Bosnia, mapuche en los Andes, maestro en la CNTE, artista sin galería ni portafolios, ama de casa un sábado por la noche en cualquier colonia de cualquier ciudad de cualquier México, guerrillero en el México de fin del siglo XX, huelguista en la CTM, reportero de nota de relleno en interiores, machista en el movimiento feminista, mujer sola en el metro a las 10 P.M., jubilado en el plantón en el Zócalo, campesino sin tierra, editor marginal, obrero desempleado, médico sin plaza, estudiante inconforme, disidente en el neoliberalismo, escritor sin libros ni lectores, y, es seguro, zapatista en el sureste mexicano. En fin, Marcos es un ser humano, cualquiera, en este mundo. Marcos es todas las minorías intoleradas, oprimidas, resistiendo, explotando, diciendo "¡Ya basta!". Todas las minorías a la hora de hablar y mayorías a la hora de callar y aguantar. Todos los intolerados buscando una palabra, su palabra, lo que devuelva la mayoría a los eternos fragmentados, nosotros. Todo lo que incomoda al poder y a las buenas conciencias, eso es Marcos.”

L'EZLN és possiblement el moviment revolucionari més peculiar que existeix. No ha utilitzat mai la violència extrema. No és comparable a les FARC ni a cap altra força armada comunista llatinoamericana. Va néixer desprès de la caiguda del mur i, per tant, està fora de tota sospita de servir als interessos soviètics. És una combinació entre els moviments tradicionals de defensa indígena i l'activisme antiglobalitzador més avançat. Te en la cultura una de les seves armes més potents. I és, per a molts, una de les iconografies més clares de l'actual altermundisme.

"El mundo que queremos es uno donde quepan muchos mundos. La patria que construimos es una donde quepan todos los pueblos y sus lenguas, que todos los pasos la caminen, que todos la rían, que la amanezcan todos."

3 comentaris:

Joan M. Roig ha dit...

Un post molt interessant.

Bon any!

superegidor ha dit...

Un defensor de les polítiques ecologistes i d'esquerres que fa ICV a Cerdanyola? Ja, ja, ja!!!
Molt interessant.
Bon any!!!

Jesús Hernández ha dit...

De defensors de les polítiques d'esquerres i ecologistes a l'agripació local d'ICV n'hi ha uns quants.

Sóc conscient que gestionar porta contradiccions als partits d'esquerres. Però això no vol dir que haguem perdut la nostra identiat ideològica, ni de bon tros.

En to cas estic content que us hagi semblat interesant i bon any pels dos!