
La setmana passada ICV va tenir protagonisme als mitjans de comunicació. Desgraciadament des de que la formació ecosocialista forma part del govern, tenir protagonisme és sinònim de sortir-ne malparada. Anem a pams, que és el que va passar?
- La manifestació en contra de la massacre d’Israel a la que va assistir el president d’ICV Joan Saura. La Vanguardia decideix inventar-se dues notícies. Primera, que Saura cancel·la una exposició en record de l’holocaust. Evidentment, Interior desmenteix la mentida de La Vanguardia. Segona, que la gent de Joves s’havia encadenat a la seu del departament d’Innovació. Evidentment, Joves d’Esquerra Verda va desmentir la falsa noticia, i va demanar una rectificació que ni ha arribat ni arribarà. Però a més de La Vanguardia, un mitjà amb tradició prosionista com l’Avui escriu aquest titular “Saura compara Israel amb ETA”, el motiu? Doncs perquè Saura va dir que és habitual que els responsables d’Interior vagin a manifestacions, com fan tots els ministres d’Interior quan hi ha víctimes d’ETA. Mentides en estat pur, originades per qüestions ideològiques: hi ha gent a la que li emprenya que es facin mostres de solidaritat amb Gaza.
- La limitació de velocitat variable. Aquesta mesura criticada a programes, per posar dos exemples, com els Matins del Cuní o a emissores com RAC-1, fins a arribar a negar les evidències tècniques. Els que en saben, diuen que les experiències mostren que s'aplica amb èxit des de fa uns quinze anys a diversos països europeus, com ara Anglaterra, Holanda, Alemanya, Itàlia i Àustria. A Catalunya, des de l’entrada en vigor de la limitació a 80, El nombre de víctimes mortals a les carreteres catalanes s’ha reduït un 13,8% durant l’any 2008. Allà on s’ha implantat la mesura s’ha reduït entre un 7 i un 11% la contaminació. Aquestes dades emprenyen al RACC, una empresa de serveis (que no automòbil club, com ells es defineixen) que viu de la inseguretat. El seu negoci funciona millor contra més morts i accidents hi hagi a la carretera. I, evidentment, aquesta mesura que suposa una millora per al conjunt de la ciutadania, ha estat criticada pels poderosos i per la dreta, no fos cas que el RACC deixi de vendre assegurances i assistència en carretera.
- El comunicat d’ICV denunciant l’assetjament mediàtic. Desprès de suportar mentides, tergiversacions i manipulacions la direcció d’ICV decideix no callar. El Comunicat, tot i que millorable en les formes, recull de forma sintètica els greuges que s’han patit aquests dies. Evidentment, com no podia ser d’una altra forma, s’ha acusat de victimista. L’acusen de victimista, entre d’altres, aquells que han mentit i que no volen rectificar. Doncs les coses pel seu nom. ICV mai tindrà els grups mediàtics a favor. De fet ni tan sols te un diari amb una línia editorial clarament afí. Cap problema, és el que te ser un partit que no es ven a interessos econòmics. Però el que no és tolerable és la mentida i la manipulació dirigida i orquestrada. I aquest assetjament, per a mi sense precedents, havia de ser denunciat.
I per acabar unes reflexions personals. Estem parlant de La Vanguardia, aquest diari defensor de la pàtria catalana que es nega a fer una edició en català i que te un president que en les seves aparicions públiques sempre parla en castellà. La Vanguardia, amb les seves reiterades crítiques a les polítiques de recuperació de la memòria, que fa com si res no hagués passat en aquest país entre el 1936 i el 1975, per no haver d’avergonyir-se d’haver estat un mitjà del règim. El Grup Godó, promonàrquic, amb un director de comunicació, Màrius Carol, fanàtic Borbonista. Un grup permanentment als serveis de la dreta catalana, i promotor ideològic de la sociovergència. Un grup que veu com les subvencions que rebia del govern es retallen i que el tracte de favor que rep pel Consell de l’Audiovisual és criticat només per ICV. No és d’estranyar el que passa. Mentre ICV i EUiA facin polítiques ecologistes (com la reducció dels als accessos de BCN a 80 km/h), d’esquerres (com la política intervencionista d’habitatge), mentre segueixin criticant lleis conservadores (com la LEC), mentre segueixin oposant-se a les retallades fiscals (les de Solbes a Madrid i de Castells a Catalunya), mentre ICV segueixi fent, en definitiva, polítiques que emprenyin a la dreta, seguirà sent blanc de les ires de Cuní, Carol, Tramosa, Rahola, Jordi Juan, Barbeta i un llarg etcètera d’opinòlatres demagogs i conservadors.