dimarts, 16 de desembre de 2008

Demà comença el Congrés Confederal de CCOO



El darrer trimestre del 2008 està sent un moment de replantejament de projectes polítics i sindicals. A nivell polític he participat directament en l’Assemblea Nacional de Joves i d’ICV. A nivell sindical he assistit al Congrés de la CONC i ara em disposo a seguir des de la distància el 9è Congrés Confederal de CCOO que començarà demà a Madrid i tindrà lloc fins el 20 de desembre.


Per seguir-ho, a més de llegir es cròniques de les edicions digitals del diversos mitjans, pensava utilitzar també la pàgina web que el sindicat ha habilitat per poder seguir l’esdeveniment: http://congresos.ccoo.es/ . Avui hi he entrat i m’he trobat la desagradable sorpresa d’un vídeo del senyor Fidalgo (al que fa poc Marcelino Camacho li deia que no era d’esquerres) donant la benvinguda al Congrés. Entenc que com a Secretari General és una figura institucional que s’ha de respectar. Però ara mateix, a les portes del 9è Congrés, Fidalgo hauria d’assumir que és un dels dos candidats, no només és el Secretari General. Fidalgo ha monopolitzat les presentacions de del Congrès de forma bastant barroera, i això no és més que una estratègia bastant poc democràtica per tenir avantatge respecte l’altre candidat a la Secretaria General.

"L’aspirant” és un senyor gallec, Ignacio Fernández Toxo, ex-secretari general del Metall, que ja li va disputar la secretaria general al darrer congrés tot i que va retirar la seva candidatura per no debilitar el projecte. Toxo, aposta per unes CCOO amb més ideologia, que sigui alguna cosa més que simplement una entitat de serveis juridico-laborals (cosa que crec que ara no és), que tingui com a una de les prioritats el repartiment de la riquesa. Toxo te el recolzament de Catalunya i de part del Metall. Però com un amic em recordava aquests dies “Les delegacions són com les subprime, que fins al darrer moment no saps que és el que veritablement hi ha dintre”, és a dir que realment ni se sap si les delegacions votaran en bloc i en quin sentit ho faran. En tot cas, espero que Toxo li guanyi la partida a Fidalgo, que no és precisament sant de la meva devoció.

De ben segur que serà un 9è Congrés en el que el principal interès mediàtic es centrarà en l’elecció de la Secretaria General. Però més enllà dels debats de noms i de la tria dels lideratges, espero que CCOO, d’una banda, sàpiga rellegir la situació actual i el context de crisi i adaptar les seves estratègies a curt i mig termini, per poder fer front a la situació econòmica, sent garant de que aquesta crisi la paguin els poderosos i no les classes populars. I d’altra banda, espero que siguin capaços de llençar un missatge nítid a la ciutadania d’unitat i de treball, i de que és una força que defensa els drets i la dignitat dels treballadors i treballadores.