divendres, 19 de desembre de 2008

Ignacio Fernández Toxo nou Secretari General de la CS de CCOO

Fernández Toxo


Adéu Fidalgo.
No et trobaré a faltar.

dimecres, 17 de desembre de 2008

Hem tombat la directiva de les 65 hores!

La pressió social i el sentit comú s'ha imposat. La directiva que representava més vivament els interessos de la Europa del Capital la de temps de treball, ha rebut l'oposició de la majoria dels eurodiputats. La directiva, més coneguda com a directiva de les 65 hores, que deixava allargar la jornada laboral fins a seixanta-cinc hores setmanals era defensada per Itàlia i gran Bretanya. A l'Estat Espanyol, s'especulava que el PP podia votar en contra per les pressions del lobbies de metges afins als conservadors. ICV, IU, ERC i PSOE, es sabia que votarien en contra per raons evidents. I el gran dubte era que faria CiU, més per qüestions simbòliques que no pas aritmètiques. Finalment sembla qua han votat en contra. Suposo que en les properes hores sabrem més coses de tot plegat, però ja podem avançar que en aquest cas les campanyes que han corregut per la xarxa, la manifestació del passat octubre convocada pels sindicats de tota Europa i la resta de fórmules de pressió social han jugat un paper fonamental.

Més info:
Vilaweb
El Pais
El Periodico
La Vanguardia

Afegit:

Crec que és una vergonya el que estan recollint alguns contrainfos de la xarxa sobre la postura d'ICV respecte les 65 hores. A kaosenlared.net i indymedia.org s'han reproduit articles que afirmen que ICV estava a favor de la directiva. Precisament ells que es queixen, crec que amb tota la raó del món, de que molts mitjans convencionals manipulen la informació, en aquest cas, han exercit un barroer exercici de manipulació.

Aquesta recent entrada del bloc del Raül Romeva és suficientment explicativa de com ha sigut el procés de votació d'avui i de quin paper hi ha jugat ICV.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Demà comença el Congrés Confederal de CCOO



El darrer trimestre del 2008 està sent un moment de replantejament de projectes polítics i sindicals. A nivell polític he participat directament en l’Assemblea Nacional de Joves i d’ICV. A nivell sindical he assistit al Congrés de la CONC i ara em disposo a seguir des de la distància el 9è Congrés Confederal de CCOO que començarà demà a Madrid i tindrà lloc fins el 20 de desembre.


Per seguir-ho, a més de llegir es cròniques de les edicions digitals del diversos mitjans, pensava utilitzar també la pàgina web que el sindicat ha habilitat per poder seguir l’esdeveniment: http://congresos.ccoo.es/ . Avui hi he entrat i m’he trobat la desagradable sorpresa d’un vídeo del senyor Fidalgo (al que fa poc Marcelino Camacho li deia que no era d’esquerres) donant la benvinguda al Congrés. Entenc que com a Secretari General és una figura institucional que s’ha de respectar. Però ara mateix, a les portes del 9è Congrés, Fidalgo hauria d’assumir que és un dels dos candidats, no només és el Secretari General. Fidalgo ha monopolitzat les presentacions de del Congrès de forma bastant barroera, i això no és més que una estratègia bastant poc democràtica per tenir avantatge respecte l’altre candidat a la Secretaria General.

"L’aspirant” és un senyor gallec, Ignacio Fernández Toxo, ex-secretari general del Metall, que ja li va disputar la secretaria general al darrer congrés tot i que va retirar la seva candidatura per no debilitar el projecte. Toxo, aposta per unes CCOO amb més ideologia, que sigui alguna cosa més que simplement una entitat de serveis juridico-laborals (cosa que crec que ara no és), que tingui com a una de les prioritats el repartiment de la riquesa. Toxo te el recolzament de Catalunya i de part del Metall. Però com un amic em recordava aquests dies “Les delegacions són com les subprime, que fins al darrer moment no saps que és el que veritablement hi ha dintre”, és a dir que realment ni se sap si les delegacions votaran en bloc i en quin sentit ho faran. En tot cas, espero que Toxo li guanyi la partida a Fidalgo, que no és precisament sant de la meva devoció.

De ben segur que serà un 9è Congrés en el que el principal interès mediàtic es centrarà en l’elecció de la Secretaria General. Però més enllà dels debats de noms i de la tria dels lideratges, espero que CCOO, d’una banda, sàpiga rellegir la situació actual i el context de crisi i adaptar les seves estratègies a curt i mig termini, per poder fer front a la situació econòmica, sent garant de que aquesta crisi la paguin els poderosos i no les classes populars. I d’altra banda, espero que siguin capaços de llençar un missatge nítid a la ciutadania d’unitat i de treball, i de que és una força que defensa els drets i la dignitat dels treballadors i treballadores.

dimarts, 2 de desembre de 2008

La llista de Liechtenstein



A l'estiu d'aquest any va saltar un escàndol sobre l'evasió fiscal a Leichtenstein que va afectar a diversos països europeus, especialment a Alemanya, però també a d'altres com l'Estat Espanyol. Com que l'evasió fiscal i els frau d'aquest tipus mai han estat una prioritat a combatre ni pels governs del PSOE ni pels del PP, han hagut de passar uns quants mesos fins que l'Hisenda espanyola hagi fet algun moviment per investigar als delinqüents que roben a l'estat amb l'impagament d'impostos. Recordo que aquest mes de setembre en una interessant reunió amb la presidenta i els portaveus de la Organización Professional de Inspectores de Hacienda del Estado, van destacar, entre d'altres aspectes preocupants de la situació de la lluita contra el frau fiscal, la manca d'interés i la passivitat del Ministerio i de la Secretaría General de Hacienda investigar aquest cas de Liechtenstein que contrastava amb la celeritat amb la que d'altres estats, com Alemanya, havien actuat per encausar als evasors fiscals.

De moment, de la llista espanyola poca cosa ha transcendit als mitjans de comunicació, més enllà de que la llista de presumptes culpables oscil·la entre 150 i 200 i que els dos noms més il·lustres són Alejando Sanz, el cantant, i el pare d'Artur Mas, secretari general de CiU. Com sempre s'ha de respectar la presumpció d'innocència, però parlem de dos personatges que pobres i necessitats, no serien. I no sé a que es dedica el pare d'Artur Mas, però precisament Alejandro Sanz és un senyor que, a part de tenir part dels seus guanys en l'impost revolucionari que l'SGAE ens obliga a pagar, te la seva font principal d'ingressos en l'explotació de la seva imatge.

S'ha de dir prou a la passivitat enfront els delictes fiscals. Cal incloure d'una vegada el frau i l'evasió al codi penal, que els culpables vagin a la presó. Perquè amb una simple multa no s'acabarà mai amb aquestes activitats immorals i il·lícites. I ja n'hi ha prou d'apel·lar a la picaresca dels llatins dels sud d'Europa. Això no és picaresca, ni tans sols és incivisme. És un greu delicte i per tant, repeteixo, els culpables han d'anar a la presó.