divendres, 28 de novembre de 2008

L'Assemblea d'ICV per un membre de la delegació de Joves

Pels que segueixen l'actualitat d'ICV, crec que ja deuen tenir tot llegit sobre la 9a Assemblea Nacional, se que vaig tard per escriure sobre el tema. La direcció està contenta pel recolzament mostrat per la militància, especialment en la votació del balanç de gestió. Els i les militants estan contents pel debat que es van produir sobretot a les comissions. Totes les delegacions van tenir les seves “victòries”: Dones amb Iniciativa va acordar la paritat a tots els òrgans de direcció. El grup de defensa dels animals va aconseguir que ICV és declarés obertament i sense matisos com a partit antitaurí (per fi). Els grups sobiranistes van aconseguir el compromís de la direcció de realitzar al 2009 una convenció monogràfica respecte la qüestió nacional i es va avançar cap a l'aposta d'ICV cap el federalisme europeu més que el federalisme espanyol (jo això d'Europa no ho veig clar). Les delegacions de Girona o Maresme, més crítiques amb la direcció, van tenir el seu espai i la seva veu i van saber expressar els seus punts de desacord amb responsabilitat i de forma constructiva.


Com és lògic, vull destacar els temes de debat que la delegació de Joves va ser capaç de situar a l'assemblea. Joves va mostrar la seva preocupació pels riscos que suposa gestionar interior, va demanar espais de presa de decisions reals i, sobretot, va aconseguir reforçar els mecanismes de rendició de comptes. Segurament l'esmena més important que Joves presentava a la 9a Assemblea estava al document d'organització i era la petició de que l'Assembla i la votació de la direcció fosssin cada dos anys. La negociació amb la ponència i amb altres delegacions va portar a que finalment l'Assemblea sigui cada dos anys, amb presentació dels balanços de gestió, debat dels documents, modificacions estatutàries, aprovacions de resolucions, etc; però que l'elecció de la direcció sigui cada quatre, en paral·lel als cicles electorals. Si d'una cosa em va servir aquesta assemblea (la meva primera), va ser per comprovar que l'espai de rendició de comptes més important no són les votacions de les llistes al Consell Nacional, a la Comissió Executiva Nacional, ni a les primàries; sinó que ho és la discussió dels documents de balanç. Les intervencions més crítiques de tota l'assemblea precisament van ser-hi a aquest moment del debat. Així doncs, l'aportació de Joves és fonamental per avançar, encara més, en la democratització interna d'ICV. Benvingut sigui.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Un nou blog cerdanyolenc i combatiu

La setmana passada vaig adquirir el compromís amb els administradors d'un blog de parlar-hi en la següent entrada que escribís. Vaig incomplir el compromís per causa major, la mort del lluitador antifranquista del PSUC i autèntic mite, Miguel Núñez.

En tot cas, lo prometido es deuda, i vull parlar de “Diario de un ERE”, el Blog de los trabajadores de Rosa Gres escrit per “Lev Mishkin” i “Profesor Taratonga”. Aquests dies han estats intensos en quant a defensa dels drets dels treballadors i les treballadores a Cerdanyola amb l'anunci de tres Expedients de Regulació d'Ocupació,a Riviere, Zobele i Cerámicas Sugrañes (Rosa Gres). Ho vaig dir en una entrada referida al cas de Zobele, cal organitzar la pressió cap a l'empresa i cap a les administracions que han de pendre la decisió d'acceptar o rebutjar l'expedient. I un blog pot ser una eina comunicativa perfecte per contribuir a aquesta pressió, així que els animo a seguir escrivint amb regularitat i incentivant el debat com estan fent ara. El blog recull les accions reivindicatives que s'estan fent i llença reflexions sobre la situació de cara a generar debat (algunes entrades tenen 25 comentaris), molts dels comentaris no queden del tot clars als lectors que no treballem a Sugrañes, ja que tenen el seu propi codi i les seves anècdotes en comú però pels que tenim hores de fàbrica a l'esquena i sabem com es pensa entre palets, molls i platjes podem seguir el contingut del blog amb normalitat.

El cas dels treballadors de Sugrañes és peculiar, pel fet que l'empresa havia de ser ubicada a un altra emplaçament a mig termini per la construcció del parc de la ciència. Com he dit sovint, és imprescindible per l'ocupació de qualitat i el model productiu que cristal·litzin projectes com el del parc de la ciència. Però en el cas de Sugrañes han aprofitat aquesta qüestió i el soroll de la crisi per fer un ERO de 80 treballadors. Espero que l'empresa compleixi la seva paraula i al final acabi “contando con todos”. Si no ho fa, la lluita haurà de continuar.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Miguel Núñez, un personatge extraordinari

Ha mort Miguel Núñez, un dels personatges més rellevants i fascinants de la lluita antifranquista. Vaig tenir el plaer de conèixer-lo personalment el 6 de juny del 2008, quan vaig anar a visitar-lo a la seva residència amb la resta de l'equip coordinador de Joves per anunciar-li que la Trobada d'Estiu tindria el seu nom. En aquella visita em va encisar. El seu humor, la seva lucidesa, la seva ironia i la seva vitalitat. Aquell home no sembla tenir 88 anys.

Explicava amb una gràcia innata aquesta anècdota: “Manolo [Vázaquez Montalbán] me decía siempre lo mismo, que este país no iba bien. Yo le preguntaba el porqué y el me contestaba que a que edad me habían condenado a muerte. Yo le dije que a los 20. ¡Y todavía estás vivo! Ves como el país no va bien”.
Ara, la seva malaltia ha fet el que ni les pressons ni les tortures del franquisme no va poder fer.

Crec que deixa una herència que mantindrà viva la seva memòria per sempre més, un dels millors llibres que he llegit mai, “la Revolución y el Deseo”, reeditat recentment.

dilluns, 10 de novembre de 2008

Nosaltres ja ho dèiem


Diferents blocs esquerranosos (com aquest o aquest) demanaven aquests dies una campanya amb un únic lema en relació a la crisi econòmica: Nosaltres ja ho dèiem. La frase, que normalment fa ràbia de sentir quan te la diuen, el que amaga és que aquesta crisi ha donat la raó a uns quants, els que dèiem que no es podia acceptar de cap de les maneres que els fluxes especulatius circulessin sense cap mena de control, que garantir el lliure mercat no pot ser l'objectiu últim de l'Estat, que els banquers i empresaris havien de repartir els seus beneficis. Havien de fer-ho, perquè quan vinguessin les adversitats els que les pagaríem som els treballadors i treballadores, que no haurem participat de la festa capitalista del primer deceni del segle XXI. La crisi, per tant, ha deixat en evidència als socialdemòcrates i als liberals, que van ignorar les demandes de les esquerres transformadores, fins i tot les van acusar d'utòpiques i irreals. Ara, amb l'esclat de la crisi financera, corren a recuperar algunes de les receptes que nosaltres avançàvem, donant-nos, com deia, la raó.

Com que nosaltres ja ho dèiem, portem una temporadeta d'avantatge en l'estudi de tot plegat i ja fa temps que sabíem que es i que no es pot fer. Així doncs, aquest post és una humil contribució per a que n'aprenguin els que ara sembla que han de refundar el capitalisme:


-De cara als bancs i caixes, que avui li han dit a tot un liberal com és Zapatero que volen més i més control, els hi recomano un tríptic molt senzill, semblat als que te qualsevol oficina d'una entitat bancària oferint productes financers de dubtosa moralitat. És un tríptic del col·lectiu ATTAC que ja fa uns quants anys que demana el control del mercat financer mundial que al que ara els culpables de tot plegat advoquen i que es pot llegir clicant aquí.

-Pel senyor Sarkozy, president de torn de la UE, que ara a descobert que hi ha una cosa molt dolenta que es diuen paridos fiscals, dels quals el país que ell presideix n'és instigador, li recomano un quadern editat a l'any 2007 per la Fundació Nous Horitzons (vinculada a ICV) obra de Núria Almirón i Juan Hernández Vigueras, que es pot descarregar gratuïtament clicant aquí. El quadern explica perfectament quins són els paradisos fiscals i centres off shore amb relacions amb la UE i com combatre'ls. Si el quadern se li queda curt, li puc recomanar un dels últims llibres que he llegit, precisament d'un dels autors del quadern, Juan Hernández Vigueras, la fitxa es troba aquí.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Estic molt preocupat

A Cerdanyola pot tenir lloc un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) pel tancament de l'empresa Zobele que pot afectar a 165 treballadors i treballadores. De moment la notícia que he llegit a l'info, encara deixa molts dubtes de com anirà el procés. Com sempre davant d'aquestes notícies em venen al cap algunes preguntes:

-És rendible aquesta empresa?

-Quins beneficis ha tingut els darrers anys?

-És viable reubicar als treballadors i treballadores en altres tasques o departaments dins de la mateixa empresa?

-Ha rebut aquesta empresa fons públics als darrers anys?

-Que pretén fer l'empresa amb els terrenys de la nau?

Intentaré seguir de prop aquesta qüestió i veure com avança el procés d'ERO, Ara cal que la ciutadania de Cerdanyola mostrin la seva solidaritat amb la gent de Zobele. Tancaments injustos, ni un, ni a Cerdanyola ni enlloc.