divendres, 24 d’octubre de 2008

Nissan, dels treballadors

Per desgràcia ahir tenia una pràctica a la UAB (Pla Bolonya dels pebrots) i no vaig poder assistir a la manifestació de Barcelona contra l’ Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de Nissan. La manifestació ha estat tot un èxit, 10.000 persones. De totes meners, aquesta setmana, em vaig reunir juntament amb els membres de la direcicó d’ICV Jordi Guillot, Laura Massa i Josep Torrecillas amb el Javier Pacheco, secretari general de la secció sindical de CCOO a Nissan i el secretari general del sector del Metall del sindicat, Vicenç Rocosa, per rebre informació de primera mà sobre el que està passant a Nissan i decidir l’estratègia política davant aquesta situació.

Vaig acabar la reunió esperançat, alhora que indignat. Esperançat perquè hi ha una lluita per davant. No està tot perdut, aquest ERO que vol deixar al carrer a 1680 treballadors i treballadores és injust i es pot aturar. La lluita al carrer i a les institucions tot just acaba de començar i tinc l’esperança de que arribarà a bon port. Però també estic indignat. Indignat per la cadena d’errors protagonitzada per tots ministres d’Indústria des de l’època Montilla (demencial el paper de Clos), per la manca de sensibilitat de Zapatero (que està molt preocupat de participar en la refundació el capitalisme, però s’oblida de parlar de Nissan amb Sarkozy) i també (i aquesta decepció és especialment dolorosa) pel paper que fins ara ha jugat el Govern de la Generalitat.

No és moment de mirar cap un altre costat. No és moment, de caure en el arguments fariseus dels propietaris del mitjans de producció. No és moment d’afirmar “si no es venen cotxes, és normal que hi hagi acomiadaments” com va fer Montilla al debat de política general de fa algunes setmanes. No és moment de que la dreta política i social proposi retallades socials i laborals com a mesura contra la crisi. No és moment de caure en “adminitritivismes”, calen respostes polítiques. Unitat política, i ni un acomidament, ni a Nissan, ni a Seat, ni a Pirelli, ni enlloc.

5 comentaris:

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Hola Jesús.

Espero que aquesta vegada els dirigents de CCOO tinguin una actitud més digna que, per exemple, davant l'ERO de Seat el 2005, i no acabin acceptant els acomiadaments com a "mal menor". De totes maneres, veient les declaracions que es fan des de CCOO sobre com s'ha d'afrontar la crisi, on fins i tot s'arriba a parlar de contenció salarial ("manda güebos!!"), no soc gaire optimista sobre el paper que jugaran amb l'ERO de Nissan.

En fi, espero equivocar-me i que CCOO, el sindicat del que de moment encara forma part, no deixi tirats els treballadors de Nissan com sí va fer amb els de Seat.

Salut!!

Jesús Hernández ha dit...

Hola Carles,

No conec massa bé tot el que va passar a la SEAT al 05. Però el que està passant a Nissan actualment ho conec bastant de primera mà. La situació no deixa gaire marge d’actuació, CCOO ha fet segurament el poc que es pot fer: mobilitzacions, protestes al carrer, protestes a les institucions, molta negociació política (Tant a nivell d’estat com autonòmic), molta negociació amb l’empresa i, sobretot, oposar-se des del primer moment al la pèrdua de cap lloc de feina a Nissan, ja que això seria l’avantsala del tancament de la segona planta més rendible de la indústria de l’automoció a tota Europa i la 5a més rendible de la marca Nissan a tot el món. Ara bé, si els que haurien de fer les negociacions al més alt nivell, com Sebastián, Montilla i Zapatero, no estan a l’alçada de les circumstàncies, no se li pot exigir al sindicat que faci miracles.

Per cert, jo no he sentit veus de CCOO, o com a mínim de la CONC (El xiringuito de Fidalgo, ni el conec, ni ganes) demanat contenció salarial, excepte en alguns casos com els dels treballadors i treballadores d’algunes funcions públiques.

En fin, temps difícils...Et vindràs a la mani del 5 de Novembre per la defensa del model industrial?Pel que em diuen els sindicats aquesta mani pot ser tota una bomba.

Una abraçada i fins aviat!

I???!!! ha dit...

Fins que no canviem els hàbits de consum d'aquesta societat, no crec que tinguem gaire a guanyar.
Fins que la gent no entengui que un dels poders que tenim individualment a part d'exercir el vot, encara que cada vegada costi mes, es de consumir a empreses que respectin els criteris de cadascú, i que els poder polítics o algunes organitzacions ens informin quines son, dons així ens va.
Però bé, crec que es molt difícil culpabilitzar únicament a l'empresariat, dons no hi veig la solució.

Anònim ha dit...

Quins Collons!!!!!!

Us preocupeu de la Nissan, on no podeu fer res de res, i dels treballadors de l’Ajuntament de Cerdanyola que governeu, que els donin pel cul i els deixeu tirats!!!!

Això es l’actitud que sempre us marca, molt cridar fort quant no podeu fer res i fugir d’estudi en els que podeu intervenir directament.

Al final serà cert que només sou un partit d’oposició en governs de dretes.

Quin pena que doneu...

Jesús Hernández ha dit...

Al darrer anònim, entenc que si estàs visquent de primera mà la negociació del teu conveni estaràs preocupat/da o contrariat/da.

Ara bé, no puc compartir en cap cas la comparació entre la situació de Nissan i la situació a l'Ajuntament de Cerdanyola. Segurament, els treballadors/es de la Nissan somiarien amb estar en les condicions que estan els treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Cerdanyola. Tampoc no és veritat que ICV no pugui fer res, donat que si està al govern de la generalitat és precisament per poder fer coses en conflictes com aquest.