dilluns, 20 d’octubre de 2008

Indecent

Els sous dels banquers espanyols s’ha incrementat aquest 2008 un 54 %, segons informava ahir El País. Independentment de que els bancs de l’Estat Espanyol no semblin estar en situació de fallida com molts dels grans bancs europeus (com comento a l’anterior post), és totalment immoral i indecent que en el context de crisi quan ja estan aflorat els problemes d’atur i de desnonats, hi hagi un col·lectiu que es permeti el luxe de llençar aquest missatge. S’han multiplicat per 11 l’increment percentual que els hi correspondria agafant com a referència l’IPC i, a més a més, partint d’uns salraris ja de per si molt elevats. Ells, els banquers, són un dels grans responsables de la situació; però aquesta, sembla que no és la seva crisi.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Estem d'acord, és una vergonya.

Per posar un parell d'exemples polítics, caldria preguntar a la regidora de Núria Sensat de l'ajuntament de Manresa, sobre l'increment d'un 20% dels sous dels regidors. O encara més exagerat preguntar per Molins de Rei que es van apujar els sous entre un 35% i un 128%.

"és totalment immoral i indecent que en el context de crisi quan ja estan aflorat els problemes d’atur i de desnonats, hi hagi un col·lectiu que es permeti el luxe de llençar aquest missatge"

Ah, m'he oblidat comentar que tant la Núria Sensat com els carronyers de Molins són d'ICV.
Els únics que es van oposar a aquests increments van ser els regidors de la CUP, acusats de tenir "una posició fruit de la inexperiència ja que això sempre s’ha fet així, que ho fa tothom a d’altres administracions públiques"

Això si que són raons de pes, eh?

Apa, Salut!

Jesús Hernández ha dit...

Sobre el que comentes, company o companya de les CUP, voldria fer dues consideracions:
-La notícia que destaco al post sobre l’increment dels sous dels banquers, és d'un increment de sous produït fa poc més d’un mes, és a dir, en plena crisi. L’increment de sou de la Núria Sensat, que es va produir al primer ple de Manresa desprès de les eleccions municipals del 2007. En el cas del sou de l’Ivan Arcas i de la resta de regidors de govern de Molins, exactament el mateix, estem parlant del juny del 2007. Al Juny del 2007 encara no hi havia hagut ni un sol indici de la crisi, aquests regidors i regidores, per tant, no van llançar cap missatge en context de crisi.

-En segon lloc, malgrat que en cap cas consideraria oportú que en un context de crisi com l’actual (i quan dic actual no hem refereixo al 2007) un regidor, regidora o qualsevol càrrec electe en general s’apugés el sou, crec que ni la Núria Sensat ni l’Ivan Arcas, ni cap regidor ni alcalde de Catalunya se’ls pot responsabilitzar de la crisi financera internacional, ni de la immobiliària estatal, ni dels problemes del model productiu. En canvi, els banquers si que tenen gran part de la culpa d’aquesta situació. Per tant considero especialment hipòcrita que siguin ells, els banquers, els que s’apugen el sou.

Per acabar, respecte els sous dels i les polítiques, sempre faig una reflexió més llarga i complexa que potser escric en altre moment, però jo sempre he cregut que garantir que els i les governants tinguin uns sous decents (desenganyem-nos, la legenda urbana de que “els polítics cobren molt i no foten res”, no és certa) és el millor que es pot fer per garantir que qui ocupen aquests càrrecs tindran la dedicació necessària i seran persones preparades. Com he dit, això formaria part d’una reflexió més llarga, en la que a mi no m’entra al cap que un empresari d’una PYME guanyi més diners que el president d’un estat o d’un país, com passa a Catalunya.

Anònim ha dit...

Company Jesús,

Que els regidors anomenats s'apujessin el sou als primers plens de la legislatura no és més que l'intent de deixar 4 anys abans de les properes eleccions per tal que el poble oblidi aquestes pujades d'escàndol. Obviament no ho faran el darrer ple de la legislatura amb el previsible cop electoral que això suposaria. No és més que una bruta maniobra, una més.

Pel que fa al que dius que a mitjans del 2007 no hi havia hagut ni un sol indici de la crisis et recomano que toquis hemeroteca, doncs molts analistes i diversos organismes ja avisaven del que venia. I doncs per aquelles dates ja s'havia deixat practicament de contruir, els preus dels habitatges no pujaven més i si ve encara no es veia clarament reflaxat en les xifres, no calia ser economista per veure que si el principal motor o pulmó de l'economia punxava, això no s'aguantava per enlloc.

Estem d'acord que els regidors municipals no són responsables directes de la crisis financera mundial, ni directes ni indirectes! Ara bé que no tinguin part de culpa en la crisis immobiliària és discutible, doncs pocs governs poden dir que no van jugar a fer ARES i requalificacions urbanístiques que només feien que continuar i agreujar la precarietat de les families catalanes, la classe treballadora que s'havia d'hipotecar durant 40 anys per pagar un habitatge en el que el primer beneficiat era el municipi.
El "boom" immobiliari ha estat la gallina dels ous d'or de molts ajuntaments durant els darrers anys. De molts ajutaments i de molts polítics.

Del que parles al darrer paràgraf, no crec que valgui la pena comentar, ja que suposo que es creuen desitjos/interessos personals, però et diré la meva opinió. Jo crec que els sous molt alts (no decents company) en els polítics no garanteixen que sigui gent qualificada ni molt menys, el que garenteix és que els interessats en els diners entrin en política pels seus interessos personals i no els col·lectius. El que garanteixes amb sou normals, (i quan dic normal vull dir cobrar el mateix que cobra un curreta de la SEAT o un paiu que està fins les dos del matí en el restaurant i no 5 cops més que ells) és que només entri en política la gent que realment té ganes de canviar les coses i que s'hi trencarà les banyes, perquè els seus interessos estan per sobre dels diners, els seus interessos estan en canviar un sistema, en canviar una societat, en definitiva en canviar un país.

Salut!

Jesús Hernández ha dit...

Company o companya anònim/a,

He seguit bastant de prop l’evolució de la crisi i els primers indicadors seriosos de la crisi són al juliol del 2007, no al juny que és quan es van produir els augments. Evidentment, no ve d’un mes la cosa, però en tot cas el que volia dir és que a parer meu la qüestió no és tant l’impacte real de la despesa sinó el missatge que es llença a la ciutadania.

Per cert, coincidències de la vida, acabo de rebre la visita de l’altre regidor d’ICV a Manresa, el Xavier Rubio i m’ha comentat una cosa que desconeixia. La Núria Sensat es va apujar el sou un 20 % com tu indiques al Juny del 2007, però se’l ha baixat un 14 % a l’agost del 2008. L’increment de sou que ha tingut aquesta regidora des del 2003 és únicament el de l’IPC. Per altra banda m’ha comentat també que el regidor de les CUP a Manresa no s’ha abaixat el sou sinó que únicament se’l ha congelat. No vull entrar en una polèmica de la realitat política de Manresa, donat que ho desconec totalment, però mira, m’ha semblat curiós el que m’ha comentat el Xavi i la coincidència i ho volia reproduir.

Per acabar voldria dir-te que em sembla bastant impertinent per part teva que em diguis, sense conèixer-me de res, que la reflexió que faig sobre el que han de cobrar els polítics i les polítiques a desitjos/interessos personals. La meva afirmació respon a desitjos i interessos de país, no pas personals. Garantir la plena dedicació dels que governen no em sembla un interès personal. Garantir que moltes de les persones que decideixen dedicar la seva vida a fer tasques en pro de la comunitat enlloc de treballar a l’empresa privada tinguin salaris decents no hem sembla cap interès personal. El que em semblen malament i aquí si que tots els partits, inclús en algun casos la CUP (cert, en menor mesura!) hauria de fer autocrítica són les retribucions dels membres d’alguns ens de dubtosa legitimitat democràtica com els Consells Comarcals, Diputacions, Consorcis varis, etc, etc. Aquests si que generen inflació orgànica i no pas els càrrecs electes que han de donar la cara dia a dia i rendir comptes del que fan.

Salut!

Anònim ha dit...

Jajaja
Aquest de les CUP ha quedat ben retratat!!
Ens veiem dijous!
L.H.

I???!!! ha dit...

Home Jesus, em sembla que ja a finals del 2006 començaments del 2007 els indicis de crisis es començaven a veure i es podien intuir, mes per els ajuntament que la seva font principal d'ingressos es la construcció.
Torno a dir que l'esquerra ho te més difícil, haver de predicar amb l'exemple quan els altres no ho fan i no passa res te els seus problemes, però company Jesus, crec que no es de rebut justificar segons quines accions que amb el pas del temps ha demostrat que eren erròneas, i sobre tot, tira la canya a altres professions i no veure que els teus, amb el grau que poden, fan mes o menys el mateix.
Crec que aquest corporativisme no us ajuda a que la resta dels mortals us veiem amb bons ulls, tot al contrari. I si sumes que vosaltres sou les "joventuts" d'un partit que sempre heu estat bastant crítics amb aquesta societat i la seva manera d'entendre la vida, tenim un coctail de difícil entendre per els que com jo, tenim una formació intelectual d'esquerres però que veu que quan s'arriba al poder, es comporta com la resta de formacions polítiques.
Jesus, no us entenc, no entenc aquesta deria i el no haver après dels errors dels altres polítics: Gonzalez amb els GAL i CORRUPCIÓ, Aznar amb 11-m i PRESTIGE. Ei, i no comparo els casos, sinó aquesta mania en no veure la realitat i només tirar amb el vostre missatge.
Per cert, sinó bé d'aquí, diga-ho al Morral i que no mareixi tant la perdiu amb el funcionariat de l'ajuntament, no?

Jesús Hernández ha dit...

Hola I,

Només cal mirar les hemeroteques per saber que al juny del 2007 hi havia un clima de dubtes respecte el funcionament de l’economia, però no de crisi, en tot cas crec que això és secundari. Quan hi ha hagut un clima de crisi constatable, són molts els i les polítiques que s’han abaixat el sou, sent aquest gest més simbòlic que efectiu, però en tot cas sent un gest que considero indispensable.

Sobre el corporativisme dels polítics. Primer dir-te que jo no sóc polític, sinó més aviat politòleg (en projecte), que no és el mateix; igual que un criminòleg no és mateix que un criminal, per entendre’ns. En tot cas tampoc considero que sigui despectiu dir-li a algú que és polític. Voldria dir-te que estic en contra de totes aquestes coses que enumeres i de moltes altres més. Són gairebé innombrables les actituds censurables que tenen molts polítics i polítiques. Dit això, no em sembla malament que els càrrecs electes tinguin sous que els permetin dedicar-se plenament a la política i que no limiti l’accés a la política d’aquelles persones que poden gestionar de forma més eficients els recursos de l’administració. Estic en contra dels sous inflats, dels sous no justificat, de les dietes falses i d’aquestes coses. M’indignen i dins el meu àmbit d’actuació faig tot el que puc perquè no existeixin. Però estic a favor de sous decents pels polítics i polítiques.

En tot cas voldria destacar una cosa molt important. El post era una crítica als banquers (no dic banqueres, perquè poques n’hi ha). I les mostres d’indignació venen per actuacions dels polítics. És que no creieu que és digne d’indignació el que han fet els poder fàctics econòmics d’aquest estat els darrers 10 anys, que s’han forrat a costa dels treballadors que ara paguen la crisi????

I???!!! ha dit...

Totalment d'acord amb el post, crec que era tan evident el que explicaves que no m'havia pronunciat d'avant l'evidencia. Però quan has respost a l'anonim m'ha fet pensar en quina diferencia hi havia? D'un banquer, d'una persona o empresa que es dedicar a guanyar diners amb els diners, que vols que et digui, em sembla molt injust però no em sorpren, en canvi, d'un o una polític/a que es dedica a gestionar els nostres diners, si que em sorprenen segons quines actituts.
Igualment també penso que els polítics s'haurien de guanyar molt bé la vida.
En quan si ets polític o politòleg i la posterior comparació, Jesus, crec que una mica valenta, no? No comparis als polítics amb els criminals, home. Ja, ja!!!

Jesús Hernández ha dit...

jaja, veig que has pilla't la sutilesa de la comparació! És una de les bromes clàssiques de la facultat de polítiques. De la resta del teu comentari, totalment d'acord.
Salut.