dilluns, 1 de setembre de 2008

Per a què serveix una crisi?

Segurament la resposta literal a la pregunta és ben òbvia, no serveixen per a res, són una bona putada. Ara bé, anant més enllà de la literalitat, llegint entre línies i observant el context polític, crec que hi ha algunes coses per a les que les crisis haurien i no haurien de servir:


-Haurien de servir per evidenciar i denunciar les deficiències d’un model productiu precari i per a que s’accelerés la reconversió cap a un model de més valor afegit apostant pel coneixement, les energies renovables, la investigació, la docència, les noves tecnologies...

-No haurien de servir per fer previsions apocalíptiques, menys encara durant campanyes electorals.

-Haurien de servir per a incrementar el diàleg entre els Governs i Sindicat.

-No haurien de servir per a justificar retallades socials.

-Haurien de servir per cohesionar als partits d’esquerra enfront els arguments dels poders fàctics econòmics.

-No haurien de servir per vetar els avenços en un millor finançament de les autonomies i no haurien de servir per crispar l’ambient titllant a Catalunya d’insolidària seguint el tòpic. De fet els diners que Catalunya rebés fruit d’una millora en l’equitat del finançament, es podrien dedicar a polítiques socials i de reforma del model productiu segurament més eficaces que les que farà el Govern central, lluitant també contra la crisi.

Si llegim l’editorial de diumenge passat del diari El País, dretana, rància i centralista veurem com ells si que creuen que la crisi serveix per fer retallades socials “se necesita un pacto social que permita repartir lo más equitativamente posible los costes de la reforma en un clima de paz social”, que dit així sona molt bé, però això en realitat vol dir que ens apretem el cinturó els de sempre, els treballadors i treballadores. I també creuen que s’ha d’evitar que Catalunya millori el seu finançament “La previsible reducción de ingresos públicos dificulta también el acuerdo sobre financiación. Ya no es posible hacer una concesión a una comunidad...”. En resum, centralisme i protecció dels interessos dels poderosos, desgraciadament el País ja fa temps que va perdre la seva credibilitat com a diari progressista.