dijous, 4 de setembre de 2008

Ossètia i Abkhàzia

Feia temps que no escrivia sobre la situació internacional. Sense dubtes de tot el que ha passat els darrers mesos, la notícia més rellevant en política internacional ha estat el conflicte entre Rússia i Georgia, desprès que el president de rus Dmitri Medvédev ha reconegut la independència d'Ossètia del Sud i Abkhàzia, amb intervenció de l'exèrcit inclosa. Reconec que no tinc prou informació del conflicte com per tenir una opinió sòlida i que desconeixia fins i tot l'existència de les dues regions abans de que s'iniciés el conflicte. Però fa poc vaig llegir a un llibre de memòries un fragment que voldria reproduir:


D'esquena a nosaltres un pagès fregia una mena de pans en una paella, era alt i duia un punyal llarg i gran a la cintura; a banda i banda tenia uns gossos caucasians enormes, i en aquell moment els va donar un pastisset calent a cada un, a nosaltres ni ens va mirar quan li vam dir «bon dia» en rus [...]quan va sentir que el Vilella i jo parlàvem català entre nosaltres es va girar i ens va dir «Vestiu l'uniforme rus. És que sou russos vosaltres?» [...]Només dir-li que no érem russos li va canviar del tot. Va anar a un armari del rebost i ens va donar ous, cansalada i tot el que tenia. Quan menjàvem ens va dir que era osset, odiava els russos tal i com els seus pares i abans els seus avis, perquè no els respectaven i volien mal a Ossètia [...]”


El llibre és el “Soldat de Pandora” editat al 1998 i que relata la vida de l'excombatent del PSUC Sebastià Piera combatent republicà que lluità contra el feixisme a la Guerra Civil Espanyola i contra el nazisme a la Segona Guerra Mundial amb el front soviètic. En concret aquest fragment,explica una situació de principis de 1943.

Tenint en compte l'actitud russa davant de la independència del Kosovo i el seu històric enfrontament amb Txetxènia, per cert veïna d'Ossètia, aquesta actitud no es pot definir d'altra cosa que d'hipocresia. La famosa doble vara de medir de la política internacional, en aquest cas elevada al màxim extrem.