dijous, 4 de setembre de 2008

Les tisores de Solbes

Fa poc vaig fer un post sobre l'utilitat de les crisis. Doncs hauria d'haver inclòs que les crisis no haurien de servir per asfixiar als ajuntaments. Com passa a tants i tants àmbits de la vida, sembla que tocarà pagar als més dèbils. Segons la proposta de Pressupostos Generals de l'Eestat 2009 presentada per Solbes, la partida destinada als ajuntaments disminuirà un 0,6% . El més ridícul de tot plegat és que el debat hauria de ser quants diners de més rebran els ajuntaments, en canvi l'Estat baixarà per primera vegada. Cal que tinguem en compte que la crisi immobiliària està afectant de forma devastadora als municipis, donat que les llicències d'obra i altres impostos relacionats amb la construcció d'immobles eren la font fonamental d'ingressos.

Cal destacar també que alguns estudis situen al 30% del total de la despesa municipal són despeses no obligatòries, ja que són responsabilitat d'altres administracions. Quan un municipi s’implica en la prestació de, per exemple, escoles bressol, residències per a la gent gran, escoles d’adults, o escoles de música, ho està fent “voluntàriament”, perquè considera que altres administracions no han estat capaces de satisfer les necessitats del municipi i per tant ha de suplir-ho amb intervenció municipal. La combinació és explosiva: Els ajuntaments presenten més serveis dels que pertoquen, la previsió d'ingressos propis disminueix alarmantment fruit de la crisi i Solbes retalla els ingressos provinents de PGE. Llençar a la claveguera el superàvit per tenir un missatge més durant la campanya electoral és el que te, que desprès no hi ha diners per fer les reformes realment necessàries i fonamentals per l'Estat, com necessària i fonamental és la modificació del finançament dels ajuntaments.



Per cert, voldria compartir una curiositat, introduint al google la cerca “Solbes ayuntamientos” les dues primeres notícies són de l'edició digital d'El País.

La primera te com a titular: “Solbes promete dar más dinero a los ayuntamientos” (01/08/08)
La segona en canvi: “Solbes cierra el grifo a los alcaldes” (01/09/08)

Hi ha un mes exacte de temps entre la publiació de les dues notícies, Noteu alguna diferència, potser alguna contradicció?

5 comentaris:

Octavi Moreno Griera ha dit...

Hola Jesús,

Fa dies que no intervenia al teu blog, avui he fet un repàs de tots, i no m’he pogut estar de penjar un comentari, crec que el tema es prou important e interessant per dir-hi la meva, la retallada era d’esperar com mesura d’urgència davant de moments com l’actual, el problema de tot plegat es que la gran majoria d’ajuntaments viure al límit o sobrepassen l’estat de fallida, es a dir que gasten molt mes del que ingressen, i no contemplen en cap cas ser previsor o estalviadors. Pensa que un mandat son tant sols 4 anys, i la gran majoria de polítics no tenen la valentia suficient per sortir com els dolents que varen deixar de fer coses per falta de pressupost.

Recordo, que en una dels pocs moment que vaig intervindré en les negociacions del pacta per fer alcalde al Toni, vaig incidir molt en el tema de racionalitzar la despesa, el comentari unànime de molts dels assistents, va ser que teníem que presentar un augment de la inversió per que visualitzéssim que faríem moltes coses aquest mandat, i per tant no s’entendrien incloure un punt que signifiques reduir la despesa. Quin gran error!

Per un altre costat i molt mes importat, bona part dels ingressos que venen de l’estat actualment provenen del retorn del IAE que antigament cobrava els ajuntament i que ara ho fa l’estat. Per tant en comtes de posar tants totxos residencials a la ciutat, si vessem augmentat el sol industrial, ampliació dels polígons industrials actuals, i fomentéssim la instal•lació de noves empreses al municipi, a dia d’avui tot i la retallada tindríem molts mes ingressos de l’estat que hores d’ara, deixo de costat el tema relacionat amb el retorn social que genera l’entrada de noves empreses al municipi.

Econòmicament es poden fer coses, un altre tema es la voluntat o capacitat per fer-ho...

Xavier Boix ha dit...

Hola Jesús, hola Octavi (crec que et conec),

Demostres en el teu comentari que no tens massa idea de com funciona un ajuntament. Un ajuntament no és una empresa de serveis, aquesta és en tot cas la idea que sobre aquesta administració ténen alguns companys teus, l'ajuntament és la ciutat, els seus neguits, les seves idees, les seves il.lusions. Els i les representants de la ciutat ténen tot el dret del món a tirar endavant projectes i cadascú des del seu (projecte polític vull dir) prioritza uns de determinats. En el cas d'ICV doncs el que enumera en Jesús. L'IAE el segueix cobrant l'ajuntament però només de les empreses que facturen més d'1 milió d'€ gràcies a la modificació que vàren fer el PP amb l'ajuda inestimable de CiU. En podem seguir parlant ... Una abraçada Octavi

Octavi Moreno Griera ha dit...

Hola Xavi, si que soc el que coneixes, el que fa uns quants any jugàvem junts a bàsquet, quins dies aquells... tindríem que quedar algun dia.

Sobre el teu comentari, el trobo simplon, bastant ideològic, i molt defensiu. En cap cas discuteixo el dret dels polítics a presentar propostes o prioritats, faltaria més!, el que si trobo discutible, es la necessitat o viabilitat de les mateixes, i que desprès de la disbauxa del excessos, esperem que d’altres ens ho solucionin, i si decideixen reduir-la, per les mateixes prioritat que argumentes..., ens lamentem i critiquem els altres, per no sortir com els dolents de la pel•lícula. El resultat final es que No hem estat previsors i ens agafen amb els pixats al ventre... especialment quant la opció de posar totxos no funciona i sembla que no tenim imaginació per d’altres.
Poder ideològicament no ens agradi, però a dia d’avui les empreses son les úniques generadores de riquesa, un altre cosa es que les voguem publiques o privades, i el que representen uns i altres a nivell de funcionament i resultat.

Utilitzaré una paraula que agrada en termes mediambientals els d’Iniciativa, i que a mi m’agrada per tot els àmbits, “Sostenible” o el que es el mateix; Equilibri entre que ens agradaria ser, i el que podrem ser. O el que finalment som...
Si l’apliques sempre, arribaràs a una altre paraula interessant “racionalitat”.

Quant parlem de diner independent de l’àmbit domèstic, empresarial, administració central, autonòmica, o municipal... el saber administrar-los correctament es bàsic, per treure el màxim rendiment dels recursos econòmics. Per sort l’economia actual no entén d’ideologies, i esta per damunt dels governs o polítics que s’ho gastaria tot i mes.

El que no pot ser, es que alguns polítics es dediquem a gastar en coses que particularment o amb diners propis no faríem mai, amb independència del color polític que representen. El més preocupant del tema es que moltes vegades resulta una qüestió d’imatge o del que diran uns o altres..., per tant aposto per l’equilibri i el sentit comú, per damunt d’aquests tics ideològics, partidistes, o personals.

Aquí a Cerdanyola teniu, o millor dit tenim, un regidor que coincidim moltes vegades en temes econòmics, i especialment amb algunes necessitats urgents de l’Ajuntament. L’únic problema del meu amic Santi, es que no l’acaben de fer massa cas..., en te un altre!, com tu!, que sou d’iniciativa... Es broma! El Santi es una excel•lent persona i un bon economista.

Una abraçada i que segueixis passant-ho tant be amb els meus companys, del teu poble... i fins aviat.

Qualcosa di Sinistra ha dit...

es veu que s'ha reactivat, tu, els qds-istes

Jesús Hernández ha dit...

Hola Xavi i Octavi,

Gràcies als dos per participar. Octavi, com pots imaginar, no estic d'acord en el teu comentari, ni estic d'acord en aquesta moda “made in PSOE” (Via PGE, o via resolucions) de sembrar un hàlit de sospita sobre l'eficiència de la gestió municipal o el que és encara pitjor, sobre l'honestedat dels dirigents municipals. Es curiós que sent aquest partit el que gestiona més ajuntaments de l'Estat, tinguin tanta desconfiança en l'administració local, desconfiança que jo en cap cas comparteixo.

Als ajuntaments se'ls hi estan demanant responsabilitats que no els hi pertoquen. Crec que l'Estat sempre ha de garantir una qüestió que no per obvia s'aplica normalment: Les lleis han d'obeir a realitats socials. És a dir, a l'imaginari popular es culpa als dirigents municipals si no hi ha escoles de música, si hi ha manca d'escoles bressol, si hi ha problemes en les infraestructures de transport i comunicació i també es la primera administració a la que es dirigeixen molts ciutadans per rebre informació de qüestions que no són competències municipals. Els ciutadans intuïtivament exigeixen aquestes qüestions als seus ajuntaments, amb la qual cosa s'adequaria la llei a la realitat si es permetés un finançament digne a les administracions locals per desenvolupar aquestes qüestions que els hi exigeixen els seus ciutadans. Això és una qüestió objectiva i demostrable, i com dic al post, hi ha estudis que diuen que un 30% del total de la despesa municipal són despeses no obligatòries. Per tant, és de JUSTÍCIA que rebin més finançament. I si estan molts d'ells endeutats NO és per la mala gestió econòmica, sinó perquè sent eficients els serveis que presta, no te fons per cubrir les despeses. I no és que s'ho gastin tot o més, sinó que cobreixen serveis bàsics per la seva ciutat.

Crec que el problema de fons de tot això és que el PSOE és un partit centralista i l'actual Govern és capaç de reduir diners d'allà on sigui, per més injusta que sigui la retallada (Com és injusta la retallada dels ajuntaments), mentre no hagi de reduir pressupost de l'administració estatal. El gran perjudicat de tot això: el federalisme, el municipalisme i les polítiques socials. Si, si, les polítiques socials. Perquè mentre són competències transferides a les autonomies Educació i Sanitat, són competències estatals la defensa (és a dir, la guerra) o els afers exteriors (és a dir, la protecció dels empresaris a l'estranger), que a més de no ser polítiques socials, no estan influïts pel creixement demogràfic o pel canvi de conjuntura social.