dimecres, 24 de setembre de 2008

Fòrum Social Europeu Malmö 2008 (II)



Com vaig comentar al darrer post, vull comentar els tallers i seminaris als que vaig assistir al FSE. Va haver-hi molta reflexió i confrontació i em vaig permetre el luxe de fer una intervenció amb el meu fluix anglès en un dels seminaris mostrant el meu desacord amb una de les ponències sobre flexiseguretat. De forma sintètica, aquest és el resum dels tallers i seminaris que vaig presenciar:



Seminari d'estratègies i marcs de relacions entre partits polítics i moviments socials.
No vaig poder escoltar tot el seminari però crec que és molt positiu que es facin tallers com aquests i que els moviments socials vegin també la utilitat dels partits polítics i siguin capaços d'establir xarxes i marcs de relació.
El millor: Raül Romeva. No és endogàmia, crec va explicar perfectament com des del Parlament Europeu es poden dur a terme iniciatives per confrontar amb l'Europa del Capital.
El pitjor: El recinte. L'àrea de Rosengärd estava massa allunyada del centre i de la resta d'àrees del FSE. A més la traducció no va funcionar en cap moment per qüestions tècniques, tenint en compte que es va parlar en 5 idiomes (Rus, grec, francés, anglès i italià), era impossible seguir tot el taller.
Decepció: Paolo Ferrero, el nou Secretari General de la Rifondazione del Partito Comunista italià. M'havia despertat grandíssimes expectatives. Malgrat que no ho va fer malament, va ser un discurs generalista, poc concret i centrat únicament en el cas Italià.


Flexiseguretat
Va ser un taller amb debat i idees contraposades. Molts arguments en contra i alguns a favor. Fins i tot vaig fer una intervenció de quasi 10 minuts, per primera vegada a la meva vida en anglès, explicant perquè a parer meu l'aplicació de la flexiseguretat a l'Estat Espanyol aniria en contra dels interessos més bàsics dels treballadors i treballadores.
El millor: La unitat de discurs dels sindicats belgues, francesos i italians contra la flexiseguretat.
El pitjor: Els sindicats danesos, que intenten vendre la flexiseguretat com una cosa positiva.
Decepció: L'explicació que ens va fe un professor alemany de com en el seu país els avenços de la flexiseguretat van arribar en l'anterior govern, la coalició entre Socialdemòcrates i Verds, amb Schröder de president.



Salari Mínim vs. Renda Bàsica
El seminari havia de servir per explicar la necessitat social dels dos conceptes, però al final va ser un versus entre SMI i RB.
El millor: Els conferenciants de la Rifondazione i del Partit Comunista d'Àustria. L'italià va explicar la necessitat social d'un SMI elevat per cohasionar la societat i lluitar contra els salaris negres. L'austríac va demostrar amb un model estadístic molt complex els efectes redistribuidors de la riquesa d'un increment del Salari Mínim Interprofessional.
El pitjor: Les intervencions dels membres d'Attac França. Defensaven la Renda Bàsica com a emancipació dels treballadors davant del capital, i ho van argumentar de forma pobre i arribant a perdre les formes. Cal dir que el membre d'Attac Finlàndia, a diferencia dels seus col·legues francesos va fer un discurs molt correcte tant en el contingut com en les formes.
Decepció: Un debat de filòsofs contra polítics. El Debat hauria d'haver-se separat, novament l'organització no va estar fina ajuntant les dues visions en un seminari.


El conflicte a Colòmbia
Van haver molts tallers sobre Colòmbia i amb participació de col·lectiu colombians al FSE. Hem va sorprendre l'interès de danesos, suecs i noruecs pel conflicte colombià i la gran quantitats de xarxes de solidaritat amb Colòmbia dels països nòrdics. Els ponents van explicar com Álvaro Uribe utilitza la parapolítica i els paramilitars per amenaçar i agredir a camperols, estudiants i polítics i ens van explicar que podem fer desde Europa. Un dels conferenciants va citar una acció de Joan Herrera al 2006 al Congrés quan va evitar que Moratinos tanqués la venta d'armament a Colòmbia.
El millor: Assistència i participació del públic. La sala plena fins la bandera i tres torns de preguntes que no s'haguessin acabat.
El pitjor: El cas dels danesos “fighters and lovers”, una xarxa de recolzament al front comunista a Colòmbia. Dic el pitjor per un doble sentit: primer perquè han estat jutjats per col·laboració amb les FARC i alguns dels seus membres tindran condemnes a la presó si no prospera la seva apel·lació, cosa que demostra un posicionament de la política europea, danesa en aquest cas, que no s'oposa de forma clara als paramilitars i criminalitzant els fronts d'esquerres. Alhora decepció també pel discurs dels Fighters and Lovers, defensant la lluita armada.
Decepció: L'organització quadriculada, que va impedir més participació del públic i que fins i tot va interrompre en plena intervenció a un senyor que anava en cadira de rodes...