dimecres, 27 d’agost de 2008

Disculpes i Sant Tornem-hi!

Fa gairebé un mes que no escric al blog. Segurament és un període de desconnexió oportú i necessari però ara me'n adono que vaig desconnectar sense cap senyal d'avís: disculpes per no avisar de que el blog restaria inactiu!


Durant aquest temps de merescudes vacances a part d'acabar d'enllestir algunes qüestions pendents m'he dedicat bàsicament a viatjar i a no fer res.


En quant als viatges primer un de casolà: la festa major de Huesca, el San Lorenzo. Repassant les fotos d'aquella setmana de festa no he trobat cap de reproduïble sense que alguns dels meus amics o jo mateix no perdem l'integritat.

Recuperats dels excesos de Huesca, vam posar rumb cap a Londres. Vam anar una colla de 6 amics i ens ho vam passar de conya. Vam conèixer molta gent (de tot menys anglesos), vam visitar museus (desgraciadament pocs), vam passejar com turistes borregos per Soho i Camden i vam viure un partit de la selecció anglesa a Wembley (ese estadio). Aquí 4 diapositives que recordaré sempre amb carinyo:



La Colla de 6 que vam anar plegats des de BCN: Marc, Albert, Carlos, Joan, Luis i un servidor; al banc de davant l'alberg a la parada de metro de Kensal Green.


El grup es va eixamplar sensiblement amb el pas dels dies. Vam anar a visitar l'impressionant Hyde Park amb un brillant jurista mexicà que treballarà al Tribunal Constitucional espanyol aquest any (Miguel, de verd), una basca resident a Madrid estudiant de publicitat i futura directora de cinema (Begoña, de negre), una italiana a la que no li agraden els italians (Mara, a quadres) i un italià al que li agrada la pasta i les matemàtiques (Mario, que no surt a aquesta foto), que van acabant sent companys de viatge i part de la colla. A més vam conèixer un munt de gent interessant: El Guillem, l'Eneas, el Juan Carlos, la Luisa, la Emanuela, la Vittoria, la Lavinia... de tot menys, anglesos.



A l'aberg de Harrow Road imperava el bon rollo entre els residents i a cada àpat acabaves parlant amb gent de qualsevol nacionalitat imaginable sobre temes trivials (Portar samarretes de futbol, cinema o música garanteixen l'inici d'una conversa). Ara bé, els veïns de fora de l'alberg no eren gaire xerraires. Això és el que es veia des de les finestres de passadís: el cementiri de Kensal, que vist en viu impresiona.


A Wembley amb el Marc, desprès de l'empat a 2 entre Anglaterra i Rep. Txeca i presumint d'escut: malgrat que renovat, Wembley serà sempre l'estadi de la primera Copa d'Europa. El partit va ser futbolísticament un desastre (Capello és el seleccionador Anglès, ja està tot dit) i l'ambient del camp no era tant màgic com ens pensàvem a priori (hi havia molt turista com nosaltres a l'estadi), però sense cap mena de dubte va ser una de les millors experiències del viatge.


Doncs ara a tornar a la crua realitat paulatinament. Als propers posts prometo tornar a parlar del que en mi sol ser habitual: de finançaments, d'incompliments de terminis marcats per l'estatut, de l'unitat dels partits catalans, de les declaracions de l'inefable alcalde de Sabadell Don Manuel Bustos a favor del túnel d'Horta per a cotxes, de la crisi econòmica, de l'Assemblea d'Acció Jove, de l'Assemblea de Joves, de l'assemblea d'ICV, del congrés de CCOO... QUIN MAREIG!!!