dilluns, 21 de juliol de 2008

“Que se baje el Negro”

Diumenge, aprofitant que el dia estava ennuvolat, vaig anar a la platja. Per començar, com que sortíem des de Barcelona, el debat era si anàvem amb cotxe o en tren. Vaig guanyar dient que trigaríem menys, i que sortiria més barat, donat que la benzina està pels núvols.

A la tornada, sobre les 19.00, vam comprovar que el drama de Rodalies-Renfe no descansa ni per l’estiu ni en caps de setmana. Més de mitja hora de retràs, és a dir, un tren cada 50 minuts (vaig perdre tota la credibilitat en el debat del temps de trajecte del que havia sortit victoriós). Quan va passar el tren, anava ple a rebentar de gent que tornava de la costa amb els estris de platja més inversemblants i voluminosos que podia imaginar. A la parada de Montgat Nord, ja no cabia més gent al tren. Una senyora va aprofitar per cridar “Que se baje el Negro” mirant desafinat a un grup de joves africans que estaven dins el tren. Moltes de les persones que estaven a l’estació van assentir. Preocupant, molt preocupant.

No invertir en serveis bàsics per a la ciutadania te un risc que la ministra Álvarez no vol tenir en compte quan decideix que només cal invertir en l’alta velocitat: la falsa competència entre les classes populars i els nouvinguts. Això passa a d’altres serveis com les visites als ambulatoris, les urgències o l’accés als habitatges. Cal fer pedagogia per explicar que aquesta competència és fal·laç, el que cal és exigir més serveis socials i no evitar que una part de la ciutadania, com són els immigrants, en tingui accés. En un moment en el que l’atur està creixent, ara més que mai, cal inversions perquè no calgui “que es baxi el negre”...