divendres, 11 de juliol de 2008

"Conciliació"

L’eurodiputat d’ICV Raül Romeva, ha estat pare fa pocs dies. Ell te per costum fer una cosa que no solen fer els polítics, que és gaudir d’uns dies amb la família desprès de la paternitat. Al seu bloc, un dels més llegits en català, va escriure un diàleg simulat en que explicava com li demanaven fer excepcions a aquesta decisió d’estar al costat de la família. Això de es noves tecnologia de la informació i comunicació sovint et porten sorpreses i escenaris interessants, ja que un dels comentaris que rep com a resposta és del regidor cerdanyolenc de CDC Alfons Escoda, al que haig de dir que tinc en gran consideració. M’ha semblat un diàleg interessant i enriquidor i que m’ha divertit enraonar amb l’Alfons. També vull agrair la trucada que he rebut del Raül dient-me que comparteix la meva postura. Reprodueixo el debat que hem tingut, que crec que és representatiu dels paradigmes confrontats: flexiseguretat vs. drets dels treballadors.

Resposta de l’Alfons Escoda al post del Raül Romeva:

Perdona noi, però tú no ets un funcionari o un treballador qualsevol. Tú ests un polític. I cobres una quantitat en la qual no hi cap el concepte de "baixa".
Disfruta de la teva paternitat, i dedica-hi tantes hores com puguis. Però no t´agafis al concepte de "baixa", ni et neguis a fer exepcions, per que a tú no et toca.

Jesús:

Alfons, des del respecte que et tinc, haig de dir que considero el teu comentari extremadament hipòcrita, ja que tu t’has perdut un ple municipal aquest any precisament per atendre les teves qüestions personals i familiars. En el teu cas si que era justificada l’excepció i la teva absència al ple?

Em va semblar perfecte que no assistissis a aquell ple igual que em sembla perfecte que el Raül tingui aquests dies de repòs per dedicar-li a la seva família (Malgrat que d’excepcions n’ha fet més d’una...)

Per cert de la demagògia sobre el que cobren els polítics, vull dir d’una banda que tu com a polític saps que no són quantitats tant elevades, i d’altra banda que per més que sigui un salari elevat no es pot pretendre que quedin exclosos d’un dret tant important per a tota persona com és el de gaudir dels primers dies de vida d’un fill o filla.

Alfons:

Jesús, jo he parlat del concepte "no fer exepcions" i formalment agafar la baixa, no que dediqui el més temps possible al seu nou fill i a la seva companya. Hi ha persones ,que per la responsabilitat que ocupen, no només els polítics, també els empresaris, els directors de qualsevol àmbit, els comerciants.... que no pot ser que es desvinculin totalment de les seves responsabilitats utilitzant "les baixes", que crec que no estan formalment pensades per ells o elles. Les persones amb responsabilitats tenen la possibilitat de modelar el seu temps i la seva agenda molt més lliurement, i per tant és molt més fàcil l´autoregulació de la dedicació a la feina per conciliar la vida familiar i la laboral. Dedicar molt temps, i fer excepcions, si cal.


Pel que fa a mi, efectivament, vaig haver de marxar 15 dies a Etiòpia a buscar el meu fill. Dificilment podia fer cap exepció... . Però en tornar, l´endemà mateix, tant jo com la meva companya ens vam incorporar a la nostra activitat. En el meu cas no sé si tenia algun dret a fer festa, m´és igual, la meva companya (que és comerciant) "legalment"potser tenia algunes setmanes que no ha utilitzat. Considero que conciliar vida familiar i activitat laboral ha d´anar més vinculat a la flexibilitat que no pas al concepte de "baixa".


Vaig contestar el post del Raul Romeva, persona a qui respecto molt i segueixo sempre, per que em va semblar negatiu que un polític faci ostentació d´una manera de fer que no m´agrada. Sovint des d´Iniciativa es defensen opcions que són només aplicables al funcionariat, però no al comú de la gent.


Crec més en la conciliació voluntària i flexible de la vida laboral i familiar, que no pas en l´aplicació indiscriminada de "drets", que no són generalitzables, ni desitjable que es generalitzin.

Comprenc que aquests dies, després de tenir un fill, un eurodiputat no vagi a totes les sessions del Parlament, comprenc que restringeixi les seves activitats, però negar-se a fer cap exepció?. No. No és el model que crec que un polític, o una política, ha de transmetre a la societat.

Jesús:

Alfons, d’entrada dir-te que no era la meva intenció que t’haguessis de justificar de res. Em va semblar perfecte que pels motius personals que has explicat no assistissis al ple, en cap cas la meva crítica anava per aquí. La meva crítica rau en que si bé tu vas estar uns dies fora perquè era una qüestió fonamental per a tu, el Raül també ha considerat una qüestió fonamental estar al costat de la seva dona i els seus fills, amb la qual cosa em va sorprendre especialment la teva crítica. També vull dir, que d’excepcions et puc confirmar que el Raül n’ha fet unes quantes, ha anat a la tele i ha assistit com a ponent a actes amb diputades de Colòmbia durant aquests dies, entre d’altres coses.

Crec que t’equivoques quan afirmes que “Sovint des d´Iniciativa es defensen opcions que són només aplicables al funcionariat, però no al comú de la gent” ja que precisament és al contrari. El que es proposa des d’ICV en quant a permisos de maternitat i paternitat és universalitzar drets que siguin aplicables al comú de la gent. Demanar un dret de paternitat com el que tenen a Alemanya, en la que tant el pare com la mare es poden repartir els mesos de baixa, és demanar una cosa extraordinària? Flexibilitat com a solució a la conciliació? Això està molt bé pels directius que tu esmentes, però per la majoria de treballadors desgraciadament la flexibilitat vol dir treballar flexiblement totes les hores que et demani l’empresari.

Per acabar volia dir, com a resposta a la teva darrera frase, que jo com a ciutadà sempre m’identificaré a nivell personal més amb algú com el Raül que quan es pare fa el que faria qualsevol pare (sigui funcionari, obrer, taxista o mosso de magatzem) que és estar al costat de la seva família; que no el que m’identificaria, per exemple, amb el que explica tant alegrement el teu company de partit David Madí al seu llibre, que va ser pare durant una campanya electoral i va estar 15 dies gairebé sense veure al seu fill. Aquesta actitud, a parer meu, si que “no és el model que crec que un polític, o una política, ha de transmetre a la societat.”

Alfons: [Aquest missatge apareix signat com anònim, però pel context entenc que és de l’Alfons]

Si en Raul ha fet execpcions lògiques, doncs ja em sembla molt correcte, és el que demanava. Però, llavors, perque un post tan taxatiu?.
Veig que també comprens que determinades professions no són el mateix que unes altres. Em sembla molt bé que es pugui repartir entre el pare i la mare el temps de dedicació als primers temps de tenir un fill. És bo i necessari. Però també estem d´acord que un empresari/a o un politic/a no pot desconnectar durant x dies de la seva feina, seria una irresponsabilitat, que a més no tindria cap sentit.
Pel que fa al David Madí, no creus que quan el seu fill sigui gran i llegeixi el llibre del seu pare ho comprendrà perfectament i se sentirà orgullós del seu pare, que va fer el calia fer, en aquest cas per servir el que per ell era el seu ideal i que no deslligarà mai de la seva vida personal?.

Jesús:

Quatre qüestions:

- No sé d’on treus que jo cregui que determinades professions no són el mateix que d’altres. Els dies de paternitat haurien de ser OBLIGATORIS per tothom, siguin empresaris/es, polítics/es o assalariats/es. Quan dic que la flexibilitat està molt bé per als directius, estic afirmant amb ironia que la flexibilitat per l’empresari és fer el que li doni la gana, mentre que pel treballador és fer el que digui l’empresari.

- No hem sembla, per tant, una bona notícia que hagi fet “excepcions raonables”. Cap d’elles era una qüestió de vida o mort. Si ha d’anar un altra persona als matins de tv3 a parlar de la directiva de la vergonya, doncs que hi vagi. Si ha d’anar un altre polític/a a parlar sobre els drets humans a Colòmbia, docs que hi vagi. Però desgraciadament encara queda molta gent que no entén la postura del Raül i això fa que les pressions siguin elevades.

- En quant a drets, no només es tracte de que pare i mare puguin gaudir indistintament del permís. A parer meu es tracta de que els permisos s’adaptin a la realitat social. A mi em semblaria raonable una maternitat/paternitat pel voltant dels 6 mesos.

- Si fos el fill de David Madí em semblaria un insult veure com el meu pare menysprea els meus primers dies de vida. I si fos la seva dona m’indignaria bastant més el fet de que està menystinguda en tot el relat de Madí, que en cap moment te en compte les necessitats que hagi pogut tenir la seva dona. Segur que a CDC teniu gent preparada com per fer de director de campanya, no se fins a quin punt hi ha de ideal o de personalisme.