dilluns, 28 de juliol de 2008

Qui marxi, que pagui.

Fa un parell de setmanes van tenir lloc l’anunci d’un seguit de tancaments de grans empreses: Pirelli i Spainair. En quant a Pirelli, és un tancament més al Bages, comarca que està tenint un problema seriós amb el desmantellament del teixit industrial. En qualsevol cas una mala notícia que contrasta amb una altra, que explicaré a continuació.

Avui una trucada m’informava d’una interessant notícia a de la secció d’Economia d’aquest gran mitjà progressista anomenat La Vanguardia. El cas és que a Alemanya, a principis d’aquest any, Nokia va anunciar que tancava la seva planta a Bochum de 2.300 treballadors i treballadores, ja que es traslladava a Romania. El govern de Renania del Nord-Westfalia va exigir a Nokia que li retornés 41 milions d’Euros en concepte de subvencions i avantatges fiscals, segons s’informava al febrer d’aquest any. La notícia d’avui a la Vanguardia explica que finalment el govern de Renania del Nord-Westfalia veurà com li són retornats 21 milions d’Euros i el Ministeri d’Investigació ingressarà 1,3 milions més. No estem parlant ni de Cuba ni de Veneçuela, estem parlant d’Alemanya. Sense entrar en el ball de xifres, de si és molt o poc o de si és pal·liatiu o no; queden clares dues coses:

1.- Alemanya te un sistema d’ajuts i subvencions a les empreses d’alt valor afegit.

2.- Alemanya te un sistema de recuperació de part d’aquests ajuts en cas que les empreses decideixen marxar a altres estats a obtenir beneficis.

L’Estat Espanyol no te cap d’aquestes dues coses i les dues són urgents. Cal invertir en R+D+I i cal que les empreses que marxin retornin tots els avantatges que han tingut durant els anys en els que han operat a l’Estat. Ni PP ni PSOE han cregut mai en la política industrial. El PP va desmantellar el Ministeri d’Indústria i és el màxim responsable de la situació actual; però el PSOE ha seguit la línia i ha estat capaç fins i tot de nomenar ministre d’aquesta cartera a Joan Clos. Tant de bo tard o d’hora algun Govern de l’Estat segueixi, en aquest cas, l’exemple d’Alemanya.

dimecres, 23 de juliol de 2008

23 de juliol


El 23 de juliol de 1936, 5 dies desprès de la sublevació feixista contra el govern democràtic de la república es fundà el PSUC a partir de la fusió de la USC, la FC del PSOE, el PCC i el PCP.

Història del PSUC a la web PSUC.cat, i a la wiki en català i en castellà.


dilluns, 21 de juliol de 2008

“Que se baje el Negro”

Diumenge, aprofitant que el dia estava ennuvolat, vaig anar a la platja. Per començar, com que sortíem des de Barcelona, el debat era si anàvem amb cotxe o en tren. Vaig guanyar dient que trigaríem menys, i que sortiria més barat, donat que la benzina està pels núvols.

A la tornada, sobre les 19.00, vam comprovar que el drama de Rodalies-Renfe no descansa ni per l’estiu ni en caps de setmana. Més de mitja hora de retràs, és a dir, un tren cada 50 minuts (vaig perdre tota la credibilitat en el debat del temps de trajecte del que havia sortit victoriós). Quan va passar el tren, anava ple a rebentar de gent que tornava de la costa amb els estris de platja més inversemblants i voluminosos que podia imaginar. A la parada de Montgat Nord, ja no cabia més gent al tren. Una senyora va aprofitar per cridar “Que se baje el Negro” mirant desafinat a un grup de joves africans que estaven dins el tren. Moltes de les persones que estaven a l’estació van assentir. Preocupant, molt preocupant.

No invertir en serveis bàsics per a la ciutadania te un risc que la ministra Álvarez no vol tenir en compte quan decideix que només cal invertir en l’alta velocitat: la falsa competència entre les classes populars i els nouvinguts. Això passa a d’altres serveis com les visites als ambulatoris, les urgències o l’accés als habitatges. Cal fer pedagogia per explicar que aquesta competència és fal·laç, el que cal és exigir més serveis socials i no evitar que una part de la ciutadania, com són els immigrants, en tingui accés. En un moment en el que l’atur està creixent, ara més que mai, cal inversions perquè no calgui “que es baxi el negre”...

dimecres, 16 de juliol de 2008

Vosaltres, MARTINSA-FADESA, que veu trencar el pacte social

Vosaltres que sempre parlàveu de la mínima intervenció estatal.

Que demanàveu la liberalització del sòl.

Que heu evadit tot els impostos que heu pogut.

Que heu especulat amb el valor d’un dret bàsic com és l’habitatge, vosaltres culpables dels drames humans que hi ha darrera de molta gent que no te accés a l’habitatge.

Que heu depredat el territori, urbanitzat parcs naturals, construït camps de golf arreu i destruït valls verges.

Que al 2007 veu fer pagament record a accionistes, un 23% més que l’any anterior.



Ara, vosaltres, demaneu la intervenció de l’estat, demaneu s’us ajudi amb inversió pública (que quan tot us anava sobre rodes consideràveu ineficient i demanàveu reduir)

Ara, vosaltres, us queixeu perquè l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), depenent del ministeri d’economia, no us “deixa” 150 milions d’euros.

Ara, vosaltres, trobeu aliats com el ministre de dretes Miguel Sebastián, amic de les grans empreses i del capitalisme, que està disposat a treure les castanyes del foc.

Ara, ni un sol euro públic pot anar a parar a mans d’aquesta gent, ells, els culpables. Tota despesa pública que s’hagi de fer per pal·liar els efectes de les caigudes en borsa d’aquests empreses (Molt em temo que després de la caiguda de Martinsa en vindran d’altres immobiliàries) han d’anar destinades als treballadors i treballadores que quedaran a l’atur, han d’anar destinades als ciutadans i ciutadanes que ara veuen com perilla la construcció dels habitatges que han adquirit i estan pagant encara sense poder-hi viure. En cap cas es pot dedicar diner públic a ajudar a aquells que van trencar el pacte social i quan van elevar a límits insostenibles les pressions econòmiques a les classes treballadores, amb la seva especulació, que els ha portat a uns beneficis sense precedents.

divendres, 11 de juliol de 2008

"Conciliació"

L’eurodiputat d’ICV Raül Romeva, ha estat pare fa pocs dies. Ell te per costum fer una cosa que no solen fer els polítics, que és gaudir d’uns dies amb la família desprès de la paternitat. Al seu bloc, un dels més llegits en català, va escriure un diàleg simulat en que explicava com li demanaven fer excepcions a aquesta decisió d’estar al costat de la família. Això de es noves tecnologia de la informació i comunicació sovint et porten sorpreses i escenaris interessants, ja que un dels comentaris que rep com a resposta és del regidor cerdanyolenc de CDC Alfons Escoda, al que haig de dir que tinc en gran consideració. M’ha semblat un diàleg interessant i enriquidor i que m’ha divertit enraonar amb l’Alfons. També vull agrair la trucada que he rebut del Raül dient-me que comparteix la meva postura. Reprodueixo el debat que hem tingut, que crec que és representatiu dels paradigmes confrontats: flexiseguretat vs. drets dels treballadors.

Resposta de l’Alfons Escoda al post del Raül Romeva:

Perdona noi, però tú no ets un funcionari o un treballador qualsevol. Tú ests un polític. I cobres una quantitat en la qual no hi cap el concepte de "baixa".
Disfruta de la teva paternitat, i dedica-hi tantes hores com puguis. Però no t´agafis al concepte de "baixa", ni et neguis a fer exepcions, per que a tú no et toca.

Jesús:

Alfons, des del respecte que et tinc, haig de dir que considero el teu comentari extremadament hipòcrita, ja que tu t’has perdut un ple municipal aquest any precisament per atendre les teves qüestions personals i familiars. En el teu cas si que era justificada l’excepció i la teva absència al ple?

Em va semblar perfecte que no assistissis a aquell ple igual que em sembla perfecte que el Raül tingui aquests dies de repòs per dedicar-li a la seva família (Malgrat que d’excepcions n’ha fet més d’una...)

Per cert de la demagògia sobre el que cobren els polítics, vull dir d’una banda que tu com a polític saps que no són quantitats tant elevades, i d’altra banda que per més que sigui un salari elevat no es pot pretendre que quedin exclosos d’un dret tant important per a tota persona com és el de gaudir dels primers dies de vida d’un fill o filla.

Alfons:

Jesús, jo he parlat del concepte "no fer exepcions" i formalment agafar la baixa, no que dediqui el més temps possible al seu nou fill i a la seva companya. Hi ha persones ,que per la responsabilitat que ocupen, no només els polítics, també els empresaris, els directors de qualsevol àmbit, els comerciants.... que no pot ser que es desvinculin totalment de les seves responsabilitats utilitzant "les baixes", que crec que no estan formalment pensades per ells o elles. Les persones amb responsabilitats tenen la possibilitat de modelar el seu temps i la seva agenda molt més lliurement, i per tant és molt més fàcil l´autoregulació de la dedicació a la feina per conciliar la vida familiar i la laboral. Dedicar molt temps, i fer excepcions, si cal.


Pel que fa a mi, efectivament, vaig haver de marxar 15 dies a Etiòpia a buscar el meu fill. Dificilment podia fer cap exepció... . Però en tornar, l´endemà mateix, tant jo com la meva companya ens vam incorporar a la nostra activitat. En el meu cas no sé si tenia algun dret a fer festa, m´és igual, la meva companya (que és comerciant) "legalment"potser tenia algunes setmanes que no ha utilitzat. Considero que conciliar vida familiar i activitat laboral ha d´anar més vinculat a la flexibilitat que no pas al concepte de "baixa".


Vaig contestar el post del Raul Romeva, persona a qui respecto molt i segueixo sempre, per que em va semblar negatiu que un polític faci ostentació d´una manera de fer que no m´agrada. Sovint des d´Iniciativa es defensen opcions que són només aplicables al funcionariat, però no al comú de la gent.


Crec més en la conciliació voluntària i flexible de la vida laboral i familiar, que no pas en l´aplicació indiscriminada de "drets", que no són generalitzables, ni desitjable que es generalitzin.

Comprenc que aquests dies, després de tenir un fill, un eurodiputat no vagi a totes les sessions del Parlament, comprenc que restringeixi les seves activitats, però negar-se a fer cap exepció?. No. No és el model que crec que un polític, o una política, ha de transmetre a la societat.

Jesús:

Alfons, d’entrada dir-te que no era la meva intenció que t’haguessis de justificar de res. Em va semblar perfecte que pels motius personals que has explicat no assistissis al ple, en cap cas la meva crítica anava per aquí. La meva crítica rau en que si bé tu vas estar uns dies fora perquè era una qüestió fonamental per a tu, el Raül també ha considerat una qüestió fonamental estar al costat de la seva dona i els seus fills, amb la qual cosa em va sorprendre especialment la teva crítica. També vull dir, que d’excepcions et puc confirmar que el Raül n’ha fet unes quantes, ha anat a la tele i ha assistit com a ponent a actes amb diputades de Colòmbia durant aquests dies, entre d’altres coses.

Crec que t’equivoques quan afirmes que “Sovint des d´Iniciativa es defensen opcions que són només aplicables al funcionariat, però no al comú de la gent” ja que precisament és al contrari. El que es proposa des d’ICV en quant a permisos de maternitat i paternitat és universalitzar drets que siguin aplicables al comú de la gent. Demanar un dret de paternitat com el que tenen a Alemanya, en la que tant el pare com la mare es poden repartir els mesos de baixa, és demanar una cosa extraordinària? Flexibilitat com a solució a la conciliació? Això està molt bé pels directius que tu esmentes, però per la majoria de treballadors desgraciadament la flexibilitat vol dir treballar flexiblement totes les hores que et demani l’empresari.

Per acabar volia dir, com a resposta a la teva darrera frase, que jo com a ciutadà sempre m’identificaré a nivell personal més amb algú com el Raül que quan es pare fa el que faria qualsevol pare (sigui funcionari, obrer, taxista o mosso de magatzem) que és estar al costat de la seva família; que no el que m’identificaria, per exemple, amb el que explica tant alegrement el teu company de partit David Madí al seu llibre, que va ser pare durant una campanya electoral i va estar 15 dies gairebé sense veure al seu fill. Aquesta actitud, a parer meu, si que “no és el model que crec que un polític, o una política, ha de transmetre a la societat.”

Alfons: [Aquest missatge apareix signat com anònim, però pel context entenc que és de l’Alfons]

Si en Raul ha fet execpcions lògiques, doncs ja em sembla molt correcte, és el que demanava. Però, llavors, perque un post tan taxatiu?.
Veig que també comprens que determinades professions no són el mateix que unes altres. Em sembla molt bé que es pugui repartir entre el pare i la mare el temps de dedicació als primers temps de tenir un fill. És bo i necessari. Però també estem d´acord que un empresari/a o un politic/a no pot desconnectar durant x dies de la seva feina, seria una irresponsabilitat, que a més no tindria cap sentit.
Pel que fa al David Madí, no creus que quan el seu fill sigui gran i llegeixi el llibre del seu pare ho comprendrà perfectament i se sentirà orgullós del seu pare, que va fer el calia fer, en aquest cas per servir el que per ell era el seu ideal i que no deslligarà mai de la seva vida personal?.

Jesús:

Quatre qüestions:

- No sé d’on treus que jo cregui que determinades professions no són el mateix que d’altres. Els dies de paternitat haurien de ser OBLIGATORIS per tothom, siguin empresaris/es, polítics/es o assalariats/es. Quan dic que la flexibilitat està molt bé per als directius, estic afirmant amb ironia que la flexibilitat per l’empresari és fer el que li doni la gana, mentre que pel treballador és fer el que digui l’empresari.

- No hem sembla, per tant, una bona notícia que hagi fet “excepcions raonables”. Cap d’elles era una qüestió de vida o mort. Si ha d’anar un altra persona als matins de tv3 a parlar de la directiva de la vergonya, doncs que hi vagi. Si ha d’anar un altre polític/a a parlar sobre els drets humans a Colòmbia, docs que hi vagi. Però desgraciadament encara queda molta gent que no entén la postura del Raül i això fa que les pressions siguin elevades.

- En quant a drets, no només es tracte de que pare i mare puguin gaudir indistintament del permís. A parer meu es tracta de que els permisos s’adaptin a la realitat social. A mi em semblaria raonable una maternitat/paternitat pel voltant dels 6 mesos.

- Si fos el fill de David Madí em semblaria un insult veure com el meu pare menysprea els meus primers dies de vida. I si fos la seva dona m’indignaria bastant més el fet de que està menystinguda en tot el relat de Madí, que en cap moment te en compte les necessitats que hagi pogut tenir la seva dona. Segur que a CDC teniu gent preparada com per fer de director de campanya, no se fins a quin punt hi ha de ideal o de personalisme.

diumenge, 6 de juliol de 2008

Cops d'efecte vs. solucions

Cal felicitar al PSOE per incorporar una persona nascuda fora de l'estat espanyol a la seva executiva, com és el cas de la dominicana Bernarda Jiménez Clemente, que s'ha incorporat com a Secretària d'Integració i Convivència desprès del 37è Congrés Federal. És la primera vegada que una direcció d'un partit incorpora una persona immigrant, recollint i reproduint la realitat social. Des del PSOE, s'ha anunciat a “bombo i platerets” aquesta incorporació, amb un tall destacat a les notícies, declaracions de Pepe Blanco i una menció especial a la web socialista.


Tot això seria perfecte si no fos perquè el PSOE va votar a favor de la directiva de retorns que criminalitza com mai s'havia fet a les persones migrades en situacions irregulars. La directiva de retorns és xenòfoba i un atac directe als drets humans, i el PSOE i el Ministre Corbacho han estat al costat dels màxims instigadors de la directiva de la vergonya, Berlusconi i Sarkozy. El nomenament de Bernarda Jiménez seria perfecte si no fos perquè els socialistes insisteixen que per donar dret a vot a les persones migrades calen convenis de reciprocitat. Novament es va anunciar a “bombo i platerets” la presentació d'una resolució per aprovar el dret de vot de les persones migrades a les eleccions municipals si es signaven aquests convenis de reciprocitat. Això el que vol dir és que si un espanyol no pot votar al país en qüestió, els immigrants d'aquesta nacionalitat no podrien votar a les diferents eleccions estatals. Això que pot semblar raonable, amaga darrera la impossibilitat de donar accés al dret a vot a totes les persones migrades originaries de estats sense democràcies, com és el cas de la Xina o de diversos estats africans.


Si el PSOE vol veritablement millorar les condicions de vida de les persones migrades, enlloc de preocupar-se per cops d'efecte, el que hauria de fer és incrementar drets per a aquest col·lectiu. I segurament això és complicat amb un ministre d'immigració com Corbacho, que des que va accedir al càrrec ha acumulat una declaració rere altra invitant a marxar als immigrants amb les capitalitzacions de l'atur, criticant les polítiques de reagrupament familiar i el més flagrant de tot, aprovant la directiva de retorns. I el que s'ha de fer és incrementar la dotació de serveis públics bàsics com sanitat, educació o habitatge, per evitar que es generi una falsa competència entre les classes populars espanyoles i els col·lectius nouvinguts, que poden comportar brots xenòfobs i de rebuig racial. Difícilment s'incrementaran aquests serveis si el superàvit es reparteix en xecs infectius (tot i que efectistes) enlloc d'invertir-los en reduir les desigualtats de la nostra societat.

dimarts, 1 de juliol de 2008

El retorn dels 400 € és una mesura de dretes

Cerdanyola 21.068 assalariats/es. Multiplicat per 400 € són 8,427.200 milions d’Euros. Amb això podem fer, a grans números:

- Un CAP (3 M €)

- Dos escoles bressol (1,7 M€ cada una)

- Un pavelló (2,5 M €)

- 3 línies de bus urbà (0.6 M € totes tres)


Us puc ben assegurar de que prefereixo tenir un nou pavelló al barri (com el tindré gràcies a l’acció de govern d’ICV-EUiA que construirà un a prop de casa meva, al barri de la Farigola) que els 400 €.

Prefereixo dotar de més assistència sanitària (com la tindré gràcies al CAP que s’està habilitant a la nacional 150 de Cerdanyola).

Prefereixo incrementar el nombre de places d’escoles bressol que és un problema que ha aflorat de forma molt evident i preocupant a Cerdanyola, però que és compartit per la majoria de localitats catalanes.

Prefereixo incrementar l’oferta de transport públic i col·lectiu amb noves línies de transport públic, per fer un model de mobilitat sostenible, reduint embussos i contaminació i possibilitant els desplaçaments a tothom que no te vehicle privat.

Enmig de la situació econòmica incerta, amb unes dades que apunten al creixement de l’atur, Zapatero ha decidit sorprenentment complir una promesa (Desprès d’incomplir totes les que ha pogut i més com el traspàs de rodalies, l’aprovació de o l’estatut o el nou model de finançament) i ens ha tornat 200 € com celebren alguns companys i companyes socialistes de la blogosfera cerdanyolenca. És un missatge fàcil, efectista, populista: Tindrem 400 € per a les rebaixes ja que a les nostres butxaques els diners és on millor pot estar, ja que de tots es sabut que el sector públic és menys eficient que el privat. No és greu que s’estiguin retallant subsidis. No és greu que s’hagi d’anunciar que es retalla un 70 % l’oferta pública de feina quan hi ha mancances d'efectius a gairebé tots els cossos de l’administració, des de l’inspecció d’hisenda fins als metges i metgeses, passant per professors, professores, assistents/es socials, l’administració judicial i molts altres sectors que treballen en condicions precàries.

En un estat que te deficiències en sanitat, educació, infraestructures i equipaments, dels que més en te dins de la UE-15 com és el cas de l’Estat Espanyol, que encara arrossega endarreriments històrics en la consolidació de les polítiques socials, és d’una extrema irresponsabilitat desmantellar l’Estat del Benestar per aconseguir un titular de diari.