dilluns, 30 de juny de 2008

Una mirada sociològica a la victòria de la selecció estatal

A aquesta final he anat amb la selecció espanyola, ho reconec. Avui no he sortit a tirar petards ni a donar tombs en el cotxe ni a fer l'animal fins les 5 de la matinada com a les celebracions de la Champions de Paris, però estic moderadament satisfet pel resultat. No sempre ha estat així, hi ha hagut competicions en les que no he tingut cap interès en les victòries espanyoles. Però aquest any he detectat una generalització de les ganes de victòria d'aquesta selecció a entorns catalanistes i barcelonistes en els que no era habitual fins ara que m'han portat a pensar que és el que està passant. Jo crec que aquest descens de l'animadversió envers la selecció espanyola es deu a quatre motius:


En primer lloc, aquesta selecció és el grup que te menys caspa i menys olor a ranci dels que hem vist en molts anys. Si, és cert que el seleccionador és Luis Aragonés. És cert, que aquest jugador odiós com és Marchena ha estat titular indiscutible i que Güiza és un dels tios més catetos de la lliga. És cert. Però això ha quedat diluït pel lideratge de jugadors de la pedrera del Barça com Xavi (crec que l'autèntic motor d'aquesta selecció estatal campiona), Iniesta, Puyol i Cesc. També hi ha una generació de jugadors com Torres, Villa o Casillas, que no donen tanta ràbia com històrics de la selecció tipus Míchel, Hierro, Cañizares o Caminero. Crec que és una situació similar a la de la selecció de bàsquet que ja va fer aquesta renovació fa anys de forma exitosa.


En segon lloc, l'oferta futbolística d'aquesta selecció és la que genèticament agrada al barcelonisme. La selecció estatal ha fet un futbol extraordinari, de toc, de jugades precises. S'ha suplert l'antiquada i odiosa “fúria” per un futbol de combinacions de velocitat i de tècnica. Sempre que en una competició com un mundial o una eurocopa una selecció ha destacat pel seu bon futbol, la gent del barça (amb independència de que desitgessin o no la victòria espanyola) s'ha sentit magnèticament atreta per aquella selecció (Brasil, França i Holanda sempre han agradat més que Itàlia, Anglaterra o Alemanya). Si en aquesta Eurocopa alguna selecció hagués practicat millor futbol i s'hagués plantat amb opcions de guanyar el títol, possiblement hi hagués hagut més divisió.


En tercer lloc, la macrocampanya de màrqueting de Cuatro. Fent continuisme de la campanya iniciada per la Sexta al passat mundial, s'ha aconseguit que la selecció deixi de ser només la selecció de l'espanyolisme rancuniós i sectari per ser una mica més que això. En definitiva ha deixat de ser “la roja i gualda” per ser “la roja” a seques. Aquest punt ha existit, tot i que veient com hem vist als mitjans imatges de personatges impresentables celebrar el títol amb més odi cap a els que no ho volen celebrar que amb alegria pròpia del seu èxit, molt em temo que això ha fet que més d'un hagi tornat a les seves posicions inicials contràries a la selecció.


En quart i darrer lloc, crec que l'efecte cavall ganador és un clàssic del comportament social que no podem obviar. Aquesta temporada ha estat un desastre pels dos grans clubs de Catalunya. La manca de Lligues o Copes del Rei a celebrar, ha fet que molts hagin vist en aquest èxit creixent de la selecció estatal una tabla de salvament. Perquè, en esport, a qui no li agrada guanyar?Si algú s'ha de menjar amb patates els principis com a mínim que sigui per una selecció guanyadora.


No em puc estar tampoc de comentar la flor al cul de Zapatero. Fa dos anys, un estudi previ a la realització del mundial afirmava que la selecció Italiana seria la major beneficiada de guanyar un mundial per la seva conjuntura econòmica, i Itàlia va guanyar. Aquest any desconec si s'ha fet un estudi similar, però queda clar que els efectes socials que puguin tenir aquesta victòria arriben en bon moment per la situació preocupant de l'economia espanyola. Les dades econòmiques que surtin durant el mes de juliol passaran totalment desapercebudes. A qui li interessa l'economia si s'acaba de guanyar l'Eurocopa...


Ara a dormir, si em deixen els petards que està trinat algun veí que suposo que te munició de les sobres de Sant Joan.

2 comentaris:

Joan M. ha dit...

Crec que per aqui també consrven encara munició de Sant Joan, cosa que certament em preocupa perquè això deu esser un polvorí!
Gran estudi sociològic. Jo apostaria més fort pels dos darrers factors.
Per altra banda, encara que Güiza (ni la seva dona) no sigui, intelectualment, un geni; ha estat pichichi de la lliga jugant en el Mallorca, així que com a afeccionat mallorquinista li perdon.

Salut

Jesús Hernández ha dit...

Hola Joan Miquel. Futbolisticament Güiza és un bon davanter, i més per un equip com el Mallorca, però és un cafre de cuidado!

Que vagin bé els exàmens!