dimecres, 25 de juny de 2008

Reflexions sobre les llistes Obertes i Desbloquejades.


Fruit d'un debat amb al blog de Jonatan Marquez m'he decidit a fer aquest post, donant la meva opinió respecte les llistes obertes i les tancades desbloquejades. Les experiències al respecte no mostren que s’hagi enfortit la democràcia als estats on s'ha aplicat. Suïssa te llistes obertes i te unes dades de participació de les més baixes d'Europa amb un 48.3% a les darreres eleccions, que per més inri va guanyar el partit més xenòfob del panorama polític continental. Finlàndia, que també te un sistema molt peculiar de llistes desbloquejades, va tenir a les darreres eleccions generals una participació d'un 65 %, molt inferior a la de per exemple l'Estat Espanyol. No és, per tant, la panacea per incrementar la participació.


Les llistes obertes o desbloquejades, generen una competitivitat exagerada, que fa que els polítics pensin més en la imatge pública del que fan que no pas de si és necessari pel país. És a dir, que coarta les possibilitats de que els governants prenguin decisions antipopulars malgrat que necessàries. També fa que els que tenen més poder econòmic facin millors campanyes i per tant tenen més èxit, generant per tant desigualtats. Això també comporta que alguns candidats acabin obtenint finançament de fonts que esperen un retorn pels serveis prestats, la força dels lobbies s’incrementa exponencialment. En alguns casos extrems com a Itàlia van ser la porta d’entrada de la màfia a les institucions, tant des dels partits de dretes com dels d’esquerres.


Si ja veiem moviments poc rigorosos per part d'alguns polítics davant de primàries o eleccions, imagineu si aquests gestos no només els haguessin de fer de cara a la direcció del partit o a la militància (Que pressuposo més informats/des que el l'elector mitjà) sinó davant de la ciutadania en general, és a dir, del conjunt dels electors. Algú s'imagina algun Ministre d'Economia i Hisenda pujant els impostos abans d'unes eleccions en un sistema de llistes desbloquejades?Algú s'imagina a algún Conseller d'Educació modificant el sistema educatiu abans d'unes eleccions amb aquest tipus de llistes?O un exemple encara pitjor: I si algún responsable d'Interior es guardés alguna detenció estelar i efectista (Algún gran traficant o algun membre destacat d'ETA) de cara tenir més presència mediàtica en les setmanes prèvies a uns comicis en els que ell es candidat? Homo homini lupus.


A més de tot això, dubto de si els votants coneixen els membres de les llistes més enllà dels candidats i el 2n o 3r com a molt. La darrera enquesta postelectoral del CEO, publicada al Maig, ens diu que Dolors Nadal te un nivell de coneixement entre els enquestats que declaren haver votat al PP del 68%. Herrera d'un 67% d' entre els enquestats amb record de vot d'ICV-EUiA. Ridao te un coneixement d'un 65,3% del conjunt dels enquestats. I això que estem parlant dels candidats d'unes eleccions que van esdevenir fa poques setmanes. Crec que els polítics més joves i, per tant, menys coneguts, per més que fos gent preparada i capacitada ho tindrien realment magre i les renovacions dels partits quedarien seriosament dificultades.


Curiosament el canidat de les darreres generals que més va insistir en les llistes desbloquejades va ser Duran. Curiosament CiU mai havia destacat per tenir propostes d'enfortiment de la democràcia, ni de modificar la llei electoral. Curiosament Duran és el polític català millor valorat. Més valorat que Mas. Curiós, molt curiós. Si Duran fos menys valorat que Mas també les demanaria les llistes desbloquejades?Mai ho sabrem, però jo, malpensat de mena, crec que no. Crec que és una prova d'anteposició dels interessos personals als interessos de país d'un polític que voldria ser candidat a la presidència de Catalunya.


Conclusió de tot plegat: No veig avantatges més enllà de poder eliminar gestos grotescos com el nomenament de Joan Clos com a 2 per Barcelona. Si que veig un risc clamorós de mercantilitzar la política i de primar a aquells polítics que anteposen els seus interessos personals per sobre dels del país, fent del populisme bandera. I em fa por pensar en quin paper poder jugar els lobbies.


Si volem combatre aquest 70 % de Catalans que, segons el darrer Índex de satisfacció Polítca opinen que els polítics només busquen benefici propi, la fórmula mai pasarà per desbloquejar les llistes. El que s'ha de reforçar és el mecanisme de rendició de comptes dels governants. El que s'ha de fer és obligar als partits a tenir mecanismes més transparents i democràtics d'elecció de les seves direccions i candidatures. El que s'ha de reforçar és el paper dels parlaments i fer-los veritables espais de control als governs. El que s'ha d'incrementar són els espais de generació d'informació política objectiva als ciutadans i ciutadanes, i introduir el coneixement del sistema democràtic a l'educació obligatòria. Hem de perdre-li la por al referèndum com a eina de decisió en les qüestions fonamentals de País (i d'estat) i elaborar una llei de consultes populars. I s'han d'incrementar els espai de participació política vinculants al marge de les eleccions, qüestió aquesta més difícil que les anteriors, però imprescindible si volem fer copartícip de les decisions polítiques a tota la ciutadania. Això si que seria una revolució democràtica i no unes llistes obertes o desbloquejades.


Vull acabar citant un dels grans. Fa poc a Cerdanyola vam tenir el plaer de veure el documental “Bucarest” en companyia de l'Albert Solé, fill d'en Jordi Solé Tura. Precisament l'article més adient que he trobat per finalitzar aquesta entrada és un article d'en Jordi Solé Tura publicat al 1996.

3 comentaris:

marquezcervantes ha dit...

Ei Jesús, perdona per trigar en comentar però el dia ha sigut intens i dur.
Gràcies per citar-me i si no et sap greu, intentaré respondre el teu post en un moment el que no estigui tant i tant cansat (exàmens i altres...).

Salut!

Roger Morales i Puig ha dit...

Jo sempre poso el mateix exemple, però que crec que és il·lusttratiu. Vaig viure en directe una campanya d'eleccions municipals al Brasil. Allà tenen el sistema de llistes obertes i aquest sistema, lluny de convertir-se en un sistema més democràtic, es converteix en un sistema que afavoreix a qui més diners té.

Cada candidat feia la seva pròpia campanya. Això vol dir que el candidat que tenia diners es podia permetre el luxe de fer espots de TV, anuncis a diaris i ràdios, cartells i pancartes per tot arreu... I, en canvi, el candidat que no tenia recursos, òbviament no tenia campanya publicitària.

Potser em vaig trobar amb un cas extrem. I potser existeixen mecanismes correctors d'aquest sistema. Però el que està clar és que en aquell cas, en la meva modesta opinió, no és un bon sistema.

marquezcervantes ha dit...

Bé, no és el mateix llistes obertes que llistes tancades i desbloquejades. Jo defenso les llistes tancades i desbloquejades per una qüestió democràtica. M'agradaria poder votar a la meva llista poden elegir l'ordre de votació dels candidats o descartar als que no vull votar. Si les defensa Duran o no... No defenso les llistes desbloquejades pensant q haurà més participació, no ho sé.


La meva fórmula és clara i postejare un article en els propers dies (quan pugui). Crec que el millor métode seria votar amb 2 urnes, una per votar al candidat a l'alcaldia (elecció directa sense pactes "raros") i altre a la llista.
Per exemple, eleccions a l'ajuntament de Cerdanyola. Tenim les paperetes per votar als candidats a l'alcaldia i altres per votar als regidors. Escolleixes e teu candidat i desprès escolleixes la llista que vols i votes als candidats que vols. Es configura l'ajuntament i l'alcalde és el que té més del 50% dels vots dels candidats (en cas de no arribar, segona volta).