dimarts, 3 de juny de 2008

Mesures estructurals

Zapatero va estar per Catalunya aquest cap de setmana reunit amb els empresaris i la gent de la patronal. Va aprofitar l’escenari per dir que abans de l’estiu s’anunciaran mesures estructurals davant de la situació de desacceleració econòmica, tot i que va fer un tastet: va anunciar un pla per reduir en un 30% les càrregues administratives de les empreses. Des de Foment, aquest compromís va ser rebut amb "raonables expectatives". Més del mateix. Mesures efectistes, manca de solidesa, objectius poc definits. Ja em sembla bé que es redueixin les càrregues administratives, no dic que no, però em sembla insultant que seguim incomplint les recomanacions de la UE de situar la despesa en R+D+I al 3% (la tenim a l’1%) o que seguim 10 punts per sota en despesa pública respecte la UE-15. En comptes d’encarar amb determinació aquestes qüestions veritablement estructurals, recorrem al subterfugi de la càrrega administrativa. Esperaré a la resta de mesures estructurals que el president ha dit que s’anunciaran abans de l’estiu, tant de bo que siguin més serioses i valentes que la que va avançar dissabte.

A tot això, també vull fer una reflexió sobre quin interès tenen les esquerres en que vingui la crisi, ja que darrerament sembla que si comentes alguna estadística oficial que pugui ser un indicador preocupant, passes a ser enemic de l’estat. En aquestes situacions els partits d’esquerres és quan tenen més dificultats per introduir els seus missatges. Com parlarem de més benestar quan veiem que l’estat redueix l’ignominiós superàvit? Com parlarem de més drets quan tinguem un atur pels núvols? Com demanarem un SMI a 1.000 € quan se’ns vendrà arreu la moderació salarial com a única solució viable? Puc assegurar que ni per ideologia, ni per una qüestió d’estratègia política, ni per les meves circumstàncies vitals tinc cap mena d’interès en que vingui la crisi econòmica. Tot el contrari. El meu desig és que la desacceleració es superi i s’aprofiti per reconduir el model industrial “cutre” de totxo + turisme (Sobrequalificació, salaris baixos, precarietat) a un de valor afegit on la inversió en Recerca, Desenvolupament i Investigació (R+D+I) porti a un model productiu de qualitat i un increment de la despesa pública que permeti a l’estat pugui fer polítiques actives d’ocupació i de formació.