dilluns, 9 de juny de 2008

“Europa si no la fas, te la fan”

Fa unes setmanes, el Raül Romeva va visitar Cerdanyola per parlar sobre la independència de Kosovo (O Kosova com diu el Raül) i va acabar la seva xerrada amb una frase lapidaria adaptant la cita de Joan Fuster: “Europa, si no la fas te la fan”. Aquesta frase sintetitza de forma precisa l'europeisme crític, creiem en Europa, però no gratuïtament. Aquesta setmana Europa ha estat a les primeres planes de l'actualitat i no precisament per les notícies massa agradables. En primer lloc som molts els que ens hem mobilitzat en contra de la directiva de la vergonya (o la directiva de retorns), una llei xenòfoba que prioritza els aspectes més repressors de la política migratòria, centrats en l’internament, les expulsions, les repatriacions i les mesures coercitives sense garanties de respecte als drets humans i a la vida de les persones migrades. Davant d'això, sorprèn el seguidisme del PSOE a la proposta, posicionant-se al costat de la dreta europea.

Una altra qüestió, són les declaracions de Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu. En Aquest sentit, no em preocupa la independència del BCE, ni que Trichet estigui més preocupat per la inflació que per la desacceleració econòmica. Però és trist que el màxim òrgan monetari de la UE, segons els seus estatuts només hagi de vetllar per la inflació. L'equivalent al BCE dels Estats Units, la Reserva Federal, per exemple, també té com a objectiu el creixement econòmic, cosa que dona cert marge d'actuació davant de situacions d'atur elevat. Els que ens oposem a la Europa del capital hem de lluitar perquè tard o d'hora s'inclogui com a objectiu en els estatuts del BCE també la Cohesió Social, un objectiu que xocaria frontalment amb les propostes del BCE d’apujar els tipus d'interès en el marc d'una conjuntura com l'actual.

No em puc estar tampoc de comentar la lamentable imatge (que encapçala aquest post) dels eurodiputats espanyols que van defensar les curses de braus. Els eurodiputats contraris als toros, entre ells Raül Romeva, argumentaven, enraonaven, explicaven els motius per a estar en contra d'aquest tipus de maltractament animal i rebatien les mentides sobre el fet que gràcies a les curses de braus “el toro bravo” gaudeix d'unes bones condicions vitals. Els eurodiputats que estaven a favor dels toros amb aquesta exposició subvencionada amb diners de la UE i de la Junta de Andalucía, repartien vi i tapes i de tant en tant deien “Olé”. Aquesta és una de les diferencies entre uns i altres: raó contra caspa, sentit comú contra tradició, modernitat contra espanyolisme retrògrad. I uns o altres són els que faran Europa, la tria serà ineludible a les eleccions europees que tindran lloc al 2009.

2 comentaris:

Andrés Martín ha dit...

I ara accepten jornades laborals de més de 60 hores a la setmana per contractes temporals de menys de 4 mesos.
Crec que això tenia un nom antigament. A sí, sobreexplotació laboral. Però els treballaros i treballadores van lluitar per aconseguir jornades de 40 hores setamanals.
Tornem a fer dues passes enrrere.

Joan Luengo ha dit...

salutacions coordials des del Pla de l'Estany!
La veritat és que se m'ha escapat "EL" ara farè la correcció.

Tenim la millor regidora que hi ha en tot Banyoles.
És la millor, però evidenment té un grup sensacional ;-)

Ens veiem aviat.