dijous, 8 de maig de 2008

“Una anàlisi sociològica dels resultats del 9 de març”

Dilluns passat vaig assistir a un acte organitzat per la fundació del PSC, la Fundació Rafael Campalans: “Una anàlisi sociològica dels resultats del 9 de març”. Per analitzar els resultats dels darrers comicis en el conjunt d´Espanya es va comptar amb les intervencions dels professors: Gabriel Colomé, director del Centre d´Estudis d´Opinió (CEO) i de Fernando Vallespín, director del Centre d´Investigacions Sociològiques (CIS). Va fallar Julián Santamaría, president de l´Instituto NOXA que tenia prevista la seva assistència, cosa que va fer que Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, presentés la xerrada. És la primera vegada que anava a la casa Golferichs, un entorn bellíssim, però que incompleix els més mínims requisits d’accessibilitat (cosa que, sincerament, em va molestar).

Vallespín, que assistia a un dels seus darrers actes com a director del CIS ja que serà substituït en breu, va fer una explicació més política que sociològica, però en tot cas molt correcte. Els assistents, la majoria militants del PSC, no van acabar gaire convençuts de les seves explicacions. Va dir que el PP va fer uns bons resultats, ja que va pujar en vots i que lamentava la bipolarització i la manca de proporcionalitat de la composició de la cambra. També va vaticinar que “la escasez” deixarà en una situació complicada al PSOE. Amb “escasez” es referia a la manca de recursos tant econòmics fruit de la crisi (ell si va parlar de crisi) com de recursos naturals, exemplificats amb la guerra de l’aigua. En aquest escenari Vallespín va opinar que els partits nacionalistes o regionalistes, com CiU o PNB, poden recuperar part de l’espai perdut davant els socialistes que, a parer seu, necessiten la perifèria per a guanyar les eleccions, ja que al centre tenen una situació complicada.

El moment estelar el va protagonitzar Gabi Colomer. Se’m fa difícil veure com un director d’un Centre com el CEO, que ha de garantir certa neutralitat, pot fer unes intervencions tant sectàries. D’entre totes les perles que va fer, destaco la seva reacció quan el professor Vicenç Navarro, va preguntar si hi havia algun estudi que preveiés les possibles reaccions electorals a que el PSC tingués grup parlamentari propi a Madrid. La sala va fer un “uff!”, com si la pregunta fos una entrada al genoll al minut 2 de partit. “Quina mala llet!” va dir la noia que tenia al costat. La resposta de Colomer em va recordar a Laporta amb aquell “Al loro...Que no me los embauquen!”. Va dir que “hi ha coses que no poden ser. I punt.” i el grup del PSC no pot ser “perquè ho prohibeix el reglament del Congrés” (cosa que no és certa si es presentés com a PSC a les eleccions, ja que estan registrat com a partit al tribunal de comptes i no com a federació), que seria un “suïcidi polític inexplicable” i que això del grup parlamentari eren elucubracions de qui vol destruir al PSC i al socialisme català. Recordo que a pregunta la va fer Vicenç Navarro i no, per posar un exemple, David Madí. Va defensar les enquestes d’El Periòdic d’Andorra, fins i tot les falses i manipulades, ja que va reconèixer que mai des del 2005 va perillar el més mínim la victòria socialista a les eleccions generals.

No es va entrar a fons en veure peculiaritats del comportament electoral, i se’ns va remetre als assistents a esperar a les enquestes post electorals que els dos experts van afirmar que en aquesta ocasió seran especialment interessant, cosa ja fa dies dic. D’aquí tres setmanes tenim baròmetre del CEO (Que Colomer ja ens va avançar que ve molt “mullat”, entenc que per la crisi de l’aigua. De la del CIS ja podem veure l’avanç dels resultats. En tot cas si que van destacar el transvasament de vots d’ERC a PSC a segona corona de Barcelona, del PSC al PP a primera corona i absorció elevada del PSC a ICV-EUiA al conjunt de Catalunya. Restaré impacient al baròmetre del CEO per constatar-ho.

1 comentari:

Roger Morales i Puig ha dit...

Jo vaig fer el post-grau de comunicació i estratègia política de l'ICPS que estava dirigit pel Gabriel Colomé. La sensació generalitzada dels alumnes (de totes les ideologies i procedències) va ser de descontent per l'alt grau de sectarisme del post-grau.

La majoria de professors eren de l'entorn del PSC (quan no de l'aparell directament), vam tenir sessions senceres dedicades a l'organització de les campanyes del Maragall, etc. I tot això fet des d'un institut públic, l'ICPS, que depèn de la Diputació de Barcelona.