dimecres, 21 de maig de 2008

Quantes llums d’alarma més s’hauran d’encendre per tenir política industrial?














Segons les darreres dades intertrimestral de l’EPA, el sector de la indústria està generant llocs de feina, cosa de la que me’n alegro. Dit això, no podem obviar notícies alarmants com els tancaments anunciats per diverses empreses aquesta setmana. Destaca el tancament d’Al-Ko Condural, empresa ubicada a la nostra comarca, a Polinyà, que subministrava components elèctrics a empreses de cotxes com Seat o Ford. 191 treballadors i treballadores, la majoria dones, es quedaran sense feina. En el marc de la UE, amb lliure circulació de capitals, és molt complicat regular aquests tancaments. Ara bé, l’ajuntament de Polinyà (PSC amb majoria absoluta) ha fet una cosa imperdonable: Ha qualificat els terrens de la nau en urbanitzables. Això és renunciar a una de les poques armes que te l’administració per combatre les deslocalitzacions. És a dir, ha incentivat a l’empresa a marxar, ja que la requalificació suposa un increment patrimonial en cas de venda dels terrenys.

A les comarques de Girona (A Massanes i a Cassà de la Selva), han anunciat el tancament diverses empreses tèxtils pertanyents al grup DB Apparel, deixant 132 persones sense feina. A Reus i Hostalric el grup tèxtil Pasarela també ha anunciat tancaments, que afectaran a 70 treballadors. Aquest sector, el tèxtil, ha protagonitzat diverses crisis en el darrer any. Crida l’atenció que moltes de les empreses tèxtils que han tancat en els darrers mesos a Tordera (280 treballadors/es), Sant Joan de Vilatorrada (50 treballadors/es), Navarcles (180 treballadors/es), Parets i Cardedeu (123 treballadors/es), Igualada i Olvan (200 treballadors/es) a més dels que s’han anunciat aquesta setmana, resulta que pertanyen a grups empresarials com Inditex (Zara, Pull and Bear, Berska...) o DB Apparel (Abanderado, Wonderbra, Unno, Princesa). Dic que crida l’atenció, perquè aquestes empreses estan repartint beneficis i senyors com Amancio Ortega no se’n amaguen. No sóc un expert en borsa, però els cànons de conducta habituals als parquets solen ser de revalorització de les accions de les empreses que anuncien aquests tipus de tancaments. Centenars de famílies afectades, i uns quants brokers fent-hi calers: Això és el capitalisme.

Davant d’això, el que cal no és generar falsos superàvits. Cal una política industrial seriosa, cal una reconversió de sectors com el tèxtil en empreses de valor afegit. Cal una aposta per les noves tecnologies, amb més recursos amb R+D+I, que a l’Estat Espanyol no arriba ni de bon tros al 3 % sobre el PIB que recomana el Consell Europeu, de fet actualment representa una tercera part respecte el PIB que el conjunt de la UE-15. I això calia haver-ho fet fa temps, però en tot cas queda clar que no es pot esperar més. El govern no es pot permetre seguir sent negligent en el fons (Manca de recursos i d’un programa clar de reconversió) i les formes (Joan Clos/Miguel Sebastián) de la política industrial com ho ha estat fins ara.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Soc una treballadara de la tèxtil Cassà. Buscava informació de l'empresa i he acabat aquí. Gràcies per fer-te ressó del que passa i fer-nos costat.

Pilar.

Anònim ha dit...

L'activitat de l'empresa al-ko es centra en la fabricació de cables de tracció mecànica i cables de seguretat per al sector automoció i no cables elèctrics. Només era una puntualització...
La veritat és que la situació industrial és força complicada. És fa molt dificil competir amb els preus de producció que ofereixen països com Polonia, Hongria, República Txeca...
Per mes "inri", moltes empreses ubicades als països de l'est estan gestioneades i enginyades des de Alemanya o Austria que són just al costat. Fins que els països mes enraderits no es posin al nivell europeu ho tenim malament perquè entrin nous projectes.

Força esquerra!
Salutacions.