dimecres, 16 d’abril de 2008

Reducció preocupant dels ajuts a la pobresa

Sempre he defensat la política de drets per sobre de la de drets. Feta la puntualització, hi ha alguns casos com els ajuts focalitzats a col·lectius concrets que mostren nivells elevats d’eficiència. És el cas dels ajuts a la pobresa de la Generalitat de Catalunya, que malgrat que no suposaven una solució estructural als problemes de pobresa, si que eren de gran ajuda per alguns col·lectius com jubilats amb Pensió No Contributiva. La setmana passada vaig llegir que la Conselleria d’Acció social i ciutadana, gestionada per Carme Capdevila d’ERC, ha reduït a menys de la meitat els ajuts de la pobresa i de més de 50.000 possibles receptors en passaran a ser 8.000.

Segons Carmen Homar, directora de l’Institut d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) es va voler "eliminar l’efecte d’inequitat de la nova llei” donat que “Era discriminatori que persones que viuen soles amb molt pocs ingressos poden quedar sense aquestes prestacions perquè superen per poc la renta mínima de suficiència [La renta de suficiència (IRSC) són 544 euros] i altres mestresses de casa sense ingressos les cobrin tot i que visquin amb un cònjuge amb ingressos elevats”. Certament, aquest argument és sòlid, malgrat que jo sóc detractor dels ajuts que tenen en compte els ingressos per “unitats familiars” donat que crec que van en contra dels ideals emancipadors de l’individu. Res en contra de buscar una major eficiència en el repartiment d’un ajut. Però el que no explica ni Carmen Homar ni la Consellera Carme Capdevila, és que els diners previstos a la partida pressupostària de l’ajut baixen de 20 a 9,3 millons d’euros per al 2008.

Reduir a menys de la meitat la partida pressupostària per un ajut com a aquest és una manca de sensibilitat preocupant per part de la Consellera d’ERC. A tot això, em venen al cap els arguments de Pepe Adelantado sobre la redistribució de l’Estat del Benestar. El sociòleg sosté que l’estat del benestar només fa una redistribució horitzontal “El sano le paga al enfermo, el que trabaja al parado, el joven al jubilado...” però segons aquests arguments no hi ha una redistribució vertical, és a dir que, el ric no paga al pobre. Adelantado no es posiciona a favor, al contrari, només defineix la situació tal com és. Sempre he cregut que era un posicionament molt pessimista, però amb notícies com aquesta no puc més que donar-li la raó.

4 comentaris:

Carlos ha dit...

la realidad es muy triste, y los partidos extremadamente egoistas, las mákinas electorales (dícese PSOE-PP, CiU i porque no ERC) engrasan sus propuestas de un tinte neoliberal. Es así de triste pero ayudar al que lo necesita parece que no da rédito electoral y por eso se les ignora.

Un 20% de la población era pobre hace 10 años y lo será de aki otros 10. Quizás con un poco más de calidad d vida pero con unas diferencias sociales cada vez más grandes.

Carles Sampietro Lara ha dit...

Molt bona la reflexió d'en Pepe Adelantado.

Carles Sampietro Lara ha dit...

Ei hol a jesús.

Merci per avisa'm per l'article de JEV de Cerdanyola sobre les EERR.

Molt interessant perquè és un proba inequívoca que un futur sense nuclear també és possible.

Carles Rodríguez Herencia ha dit...

Una vez más Pepe Adelantado da en el clavo. Es cierto que es un argumento que invita al pesimismo, pero a caso la realidad es mucho mas alagüeña?

Un abrazo Jesús!