dimecres, 2 d’abril de 2008

Por la puerta grande...

Seguint el símil taurí iniciat per Erkoreka (un diputat bastant catxondo del PNB), que va qualificar molt encertadament a Bono de “cabestro”, podem afirmar que l’entrada de Bono a la presidència del Congrés ha estat “por la puerta grande”: ahir es va convertir en el primer president del Congrés dels Diputats de la democràcia que no és escollit en primera ronda de votació. També és el president de la historia del Congrés escollit amb menys vots.

Tant en la primera ronda com en la segona entre 1 i 3 diputats socialistes no van votar al seu candidat (no es pot saber del tot cert donat que el mètode de votació del president de la cambra és secret). Estic a l’espera de que es confirmi oficialment el vot de Llamazares a favor de Bono, que en cas de que així sigui ho consideraré un error gravíssim com ja vaig dir fa dies en aquest mateix blog. Però en tot cas, si la notícia de que Llamazares i Coalición Canaria han votat a Bono és certa, el que demostra és que ni sols tots els diputats socialistes creuen en l’actual president al congrés.

La IX legislatura s’inicia, per tant, amb un pas enrere important en quant a la concepció d’un estat espanyol plurinacional. Desprès d’això, que el PSOE no vingui venent motos de l’Espanya plural: la política la fan les persones i la persona que ells han escollit, José Bono no concep cap definició de l’estat que vagi més enllà de Espanya com a nació única i indivisible.

1 comentari:

Anònim ha dit...

A puerta gayola, amic Jesús

Toni Peñafiel