divendres, 25 d’abril de 2008

La Catalunya “Optimista” en dades.

La campanya electoral de les darreres generals va tenir lloc tot just fa dos mesos. Durant aquell període previ a la comtessa electoral JEV va fer una campanya en la que vaig tenir la sort de participar activament que mostrava la situació preocupant del món laboral titulada “El curro està fotut”. Denunciàvem els problemes del model productiu basat en totxo i turisme, i la manca d'inversió en R+D+I, que a l'Estat Espanyol representa una tercera part respecte la mitjana de la UE-15. Ens queixàvem també de la manca d'interès del govern Zapatero en la modernització de la indústria, exemplificat perfectament amb el nomenament del ministre espantaocells, el nostre estimat Joan Clos.


Davant de la nostra visió contrastaven unes altres, bàsicament dues. La nostra postura contrastava amb la del PP perquè si bé ells dibuixaven una situació encara més catastrofista en quant a la situació de l'economia del que déiem des de JEV, la proposta del PP és una recepta de descens d'impostos per incentivar el consum. Nosaltres ho criticàvem perquè el que buscava aquesta proposta en realitat era beneficiar als de sepre, als poderosos, i en cap cas suposa una solució estructural.


També contrastàvem amb la candidata Chacón i la seva Catalunya Optimista. Hem de pressuposar que l'aleshores ministra de vivenda hauria de tenir informació de primera mà del funcionament de l'economia estatal. Ara, passats dos mesos, no veiem l'optimisme pel lloc, més aviat veiem una situació pesimista. “I això no ho diem nosaltres”, ho diuen Solbes i Castells. I ho diu l'EPA, que situa l'increment intertrimestral de la taxa d'atur com el més elevat des de fa 15 anys. I Catalunya, malgrat l'Optimisme, és la comunitat on més ha crescut l'atur amb 39.000 persones aturades més, que afecten especialment a un col·lectiu desafavorit com són les persones migrades.


La resposta del govern ha estat la següent: Els diners que havien d'anar a parar a la llei de la dependència aniran a obra pública, per procurar no enfonsar el sector de la construcció, com han anunciat el ministre d'economia i el seu homòleg català. I Caldera a casa, no fos cas que protestés i semblés que el govern està dividit. I les retallades en ajuts socials a l'ordre del dia. Ah, i també que se'ns tregui del cap als catalans tenir un nou model de finançament.


Ho dèiem fa dos mesos i ho seguim dient ara, Optimistes perquè? Crec que fa dos mesos la senyora Chacón ja sabia perfectament la gravetat de la situació de l'economia, i ens va mentir dibuixant una situació bucòlica únicament perquè combinés a la perfecció amb el seu personatge eteri creat per ser candidata.

1 comentari:

Pol Moragas ha dit...

Jesús, ja he tornat! jejej

adeuuu!