dilluns, 14 d’abril de 2008

El menys d’esquerres possible

Zapatero ja ha definit el seu executiu. Quan dissabte llegia la notícia creia que es tractava d’una broma de mal gust. Fa temps vaig escriure una entrada al blog on deia que em sabia greu que haguessin decapitat a Jordi Sevilla. Ara haig de dir que lamento les decapitacions de Narbona i Caldera. Ja no hi ha ningú que faci el contrapés a les propostes liberals de Solbes. Ara tenim al govern a Miguel Sebastián (Del qual ja vaig parlar en aquest blog quan l’Albert Recio ens definia el govern espanyol com un govern “de dretes en el que és econòmic” i posava com a exemple la figura de Sebastián) que competirà durament amb el mateix Solbes per veure qui dels dos és més liberal i qui dels dos és capaç de fer una proposta de reforma fiscal més de dretes.

En quant a la destitució de Narbona, no només és preocupant que es carregui a una de les poques veus del PSOE amb sensibilitat mediambiental, el que és més greu és el fet de que hagi diluït el Ministeri de Medi Ambient ajuntant-lo amb Agricultura, creant un ministeri de “Medio Ambiente, Medio Rural y Marino”. També crida la atenció que la política social mereixi un macroministeri “Educación, Política Social y Deporte” que serà dirigit per una senyora d’origen burgés, Mercedes Cabrera, molt vinculada a les altes esferes del lobbies econòmics espanyols.

Punt i a part mereix l’insult pels catalans que suposa la continuïtat de Magdalena Álvarez. La pitjor ministra per als interessos de les classes populars catalanes, la que ha generat el caos amb rodalies, la que va fer arribar l’AVE a Màlaga abans que a Barcelona, la que va inaugurar l’AVE un dia abans de la campanya electoral fent tota l’ostentació que va poder amb un electoralisme sense precedents, la que ha estat sempre arrogant i superba; repeteix com a ministra d’infraestructures.

La legislatura pinta dura. El PSOE vol tenir “les mans lliures”, com demostra que ningú hagi recolzat ni a Bono ni a Zapatero en les seves votacions d’investidura. Espero equivocar-me però crec que les mans lliure vol dir que farà TOT el possible per tenir contenta a la dreta catalana que seran els qui li tiraran endavant les lleis. El transvasament de l’Ebre és el primer exemple. En definitiva, sembla que per alguns la presidència de la Generalitat és un bé més preuat que no pas un ministeri, i que per d’altres Catalunya és només aquell lloc on s’aconsegueixen 25 diputats. Repeteixo que espero equivocar-me.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon article, hi he arribat des del poliblocs.

Podries concretar a que et refereixes amb les relacions de Cabrera amb els poders empresarials?

Salutacions des de Salt, Girona.

Andreu Lloret.

Jesús Hernández ha dit...

Estimat Andreu,

Van ser moltes les entrades que vaig tenir dilluns des de poliblocs. Les referències que faig a Cabrera estan extretes de l'article del Períodico "Los ministros, uno por uno" que podràs trobar fàcilment a la seva edició digital.