dimecres, 30 d’abril de 2008

Adéu Zaplana

Un dels màxims exponents de la dreta més rància i fosca del panorama estatal, deixa la política. Zaplana se’n va a treballar a Telefònica, empresa amiga de l’aznarisme. No és massa sorprenent, ja que fa mesos que es sabia que el PP perdria les eleccions (per més que alguns s’inventessin enquestes per negar-ho). Aquests canvis de noms i de responsabilitats obeeixen a la lògica del final d’un projecte esgotat. Ara bé, tinc la sensació que molts d’aquests canvis més o menys previsibles (Zaplana, Acebes, Pizarro més recentment i Matas, Piqué fa alguns mesos) són més fruit de les ganes de seguir tocant poder d’aquests membres del PP que no pas fruit d’una reflexió honesta i relaxada respecte els resultats de les passades eleccions generals i d’una lectura de les necessitats per reanimar el seu projecte. M’alegro de perdre de vista a aquest personatge xulesc i impresentable. I avui més que mai, també m’alegro de tenir un mòbil vodafone i internet amb orange.

divendres, 25 d’abril de 2008

La Catalunya “Optimista” en dades.

La campanya electoral de les darreres generals va tenir lloc tot just fa dos mesos. Durant aquell període previ a la comtessa electoral JEV va fer una campanya en la que vaig tenir la sort de participar activament que mostrava la situació preocupant del món laboral titulada “El curro està fotut”. Denunciàvem els problemes del model productiu basat en totxo i turisme, i la manca d'inversió en R+D+I, que a l'Estat Espanyol representa una tercera part respecte la mitjana de la UE-15. Ens queixàvem també de la manca d'interès del govern Zapatero en la modernització de la indústria, exemplificat perfectament amb el nomenament del ministre espantaocells, el nostre estimat Joan Clos.


Davant de la nostra visió contrastaven unes altres, bàsicament dues. La nostra postura contrastava amb la del PP perquè si bé ells dibuixaven una situació encara més catastrofista en quant a la situació de l'economia del que déiem des de JEV, la proposta del PP és una recepta de descens d'impostos per incentivar el consum. Nosaltres ho criticàvem perquè el que buscava aquesta proposta en realitat era beneficiar als de sepre, als poderosos, i en cap cas suposa una solució estructural.


També contrastàvem amb la candidata Chacón i la seva Catalunya Optimista. Hem de pressuposar que l'aleshores ministra de vivenda hauria de tenir informació de primera mà del funcionament de l'economia estatal. Ara, passats dos mesos, no veiem l'optimisme pel lloc, més aviat veiem una situació pesimista. “I això no ho diem nosaltres”, ho diuen Solbes i Castells. I ho diu l'EPA, que situa l'increment intertrimestral de la taxa d'atur com el més elevat des de fa 15 anys. I Catalunya, malgrat l'Optimisme, és la comunitat on més ha crescut l'atur amb 39.000 persones aturades més, que afecten especialment a un col·lectiu desafavorit com són les persones migrades.


La resposta del govern ha estat la següent: Els diners que havien d'anar a parar a la llei de la dependència aniran a obra pública, per procurar no enfonsar el sector de la construcció, com han anunciat el ministre d'economia i el seu homòleg català. I Caldera a casa, no fos cas que protestés i semblés que el govern està dividit. I les retallades en ajuts socials a l'ordre del dia. Ah, i també que se'ns tregui del cap als catalans tenir un nou model de finançament.


Ho dèiem fa dos mesos i ho seguim dient ara, Optimistes perquè? Crec que fa dos mesos la senyora Chacón ja sabia perfectament la gravetat de la situació de l'economia, i ens va mentir dibuixant una situació bucòlica únicament perquè combinés a la perfecció amb el seu personatge eteri creat per ser candidata.

El Ple d’Abril: Ple de República, ple de consens.

Com ja vaig dir, de tots els punts que anaven ahir al Ple, el que més interès em despertava era la modificació urbanística de la masia de Can Banús, espai on s’ubicarà el futur nou equipament juvenil. Haig de dir que celebro que s’aprovés per unanimitat. Rafa Bellido va fer una intervenció molt il·lustrativa explicant com serà l’espai en el futur i va deixar clar que l’actual hostal “Los Palacios” s’utilitzarà com a casal de joves. També em va agradar la resposta de la regidora socialista la Laura Martínez, on mostrava la seva preocupació pel futur de les persones que viuen a les cases del carrer San Salvador, al costat de l’Escaladei. Comparteixo amb ella que procés per a aquestes persones ha de ser el menys traumàtic possible, i que mentre durin les obres de construcció dels 30 habitatges socials que s’ubicaran on actualment hi ha les tres cases l’ajuntament haurà de vetllar per la qualitat de vida d’aquests veïns i per una reubicació temporal que els satisfaci. En principi abans de que acabi el 2008 s’aprovarà definitivament el Pla i per com ha anat tot el procés sembla que no traves per cap de les forces amb representació al consistori, en definitiva, ja queda menys pel nou casal.

Al ple es van tractar temes transcendentals com l’Altis, la regulació d’usos dels locals al centre o la regulació dels centres de culte. Cal destacar el consens que va haver-hi entre els grups en tots els grups. Només va haver-hi un punt on un dels grups de l’oposició va votar diferent de la resta de grups, concretament va ser el vot contrari del PP a la regulació dels usos dels locals del centre, cosa previsible donat que sempre han manifestat la seva disconformitat.

Un altre punt que vull destacar, va ser la moció presentada pel grup socialista per posar-li el nom de carrer de la II república a un carrer de la ciutat. Haig de dir que personalment crec la millor opció era incloure el paràgraf que proposava el grup d’ICV-EUiA, és a dir que fos la comissió de nomenclàtor qui concretés en quin carrer ha d’ubicar-se la plaça o carrer. No comparteixo, òbviament les aportacions del PP, ja que les evidències de la participació de l’Esglèsia en el cop d’estat del 36. Tampoc comparteixo les aportacions de CiU en que parla d’homenatjar a “La República” en genèric. Em semblaria perfecte tenir un carrer o plaça dedicat als valors republicans, com ells diuen, però crec que per tot el que va significar la II República, que ara no ve al cas recordar, és de rebut dedicar un espai destacat (a mi no em serviria qualsevol carrer) a aquesta etapa de la Història. Cal agrair al grup socialista que deixés el punt sobre la taula, nova mostra d’un ple en el que va el consens es va imposar i en el que va guanyar la ciutat.

dilluns, 21 d’abril de 2008

Casal de Can Banús: L’inici d’una il•lusió

El dia 24, com cada darrer dijous de mes, tenim ple municipal. De tots els punts que aniran el ple, no em puc estar de destacar-ne un: la reforma urbanística de Can Banús. És un projecte que suposarà una millora urbanística en un barri “desendreçat” i que suposarà la construcció de 30 habitatges protegits més. Però per sobre d’això, haig de destacar que suposarà la dotació d’un equipament juvenil veritablement de qualitat, d’un nou espai pels i les joves de la ciutat on teixir la vida social i enfortir vincles entre associacions i col·lectius.

Aquest punt el portàvem al programa de joves d’esquerra verda de les darreres eleccions municipals de Cerdanyola, cito textualment:

Fem un nou casal

Tenim clar que els joves de Cerdanyola necessitem un nou casal. Apostem per ubicar el casal nou a Can Banús, l’anomenat edifici de 'Los Palacios'. Aquest espai és l’adequat per la seva grandària i característiques per a que sigui el centre on podem participar, reunir-nos i fer el màxim d’activitats. Amb l’impuls del nou casal, considerem que s’ha de fer un debat profund amb una àmplia participació de quin ha de ser el model del nou casal i com ha de funcionar el mateix”. (Pàg 142 del programa municipals 07)

Des que fa aproximadament 2 anys és “refundés” l’agrupació local de JEV, serà el punt de la política municipal on haurem tingut més influència. Això de per si sol no tindria massa valor si no fos perquè és un punt en el que la nostra influència servirà per a que els i les joves de la ciutat puguin gaudir d’una millora sensible.

Cal recordar que els punts urbanístics s’han de aprovar per majoria absoluta. Res em faria més il·lusió que dijous aquest punt fos aprovat per unanimitat, pel bé del jovent de la ciutat, tant debò així sigui.

Balanç positiu de la jornada Joves, Immigració i treball d'actua.

El passat dissabte va tenir lloc la primera trobada organitzada per la plataforma unitària ACTUA amb joves immigrants. Van assistir-hi més de 80 persones al llarg de la jorada, entre els tallers, el plenari i el pica-pica. Es va parlar sobre la situació dels i les joves, la immigració i el treball, amb gent de les associacions de l'esquerra transformadora que formen part d'ACTUA juntament amb fundacions, entitats i col·lectius de nouvinguts. Entre altres coses destacades, va haver-hi una que vaig trobar interessant: vam tenir l'oportunitat d'escoltar una introducció de “Melody” la cap visible de l'entitat constituida al 2006 de forma legal dels “Latin King/Latin Queen” o com ells els hi agrada que els hi diguin “Asociación Cultural de los reyes y reynas latinos de Catalunya”, que va trencar diversos tòpics sobre el seu col·lectiu (És molt recomenable el documental vida real que explica el procés viscut).


És necessari que comencem a treballar conjuntament i a establir estratègies conjuntes amb independència dels nostres orígens. Per generar aquestes dinàmics de treball conjunt, calen espais periòdics de trobada amb accions concretes i objectius determinats. Ara a treballar pel Primer de Maig...

dimecres, 16 d’abril de 2008

Reducció preocupant dels ajuts a la pobresa

Sempre he defensat la política de drets per sobre de la de drets. Feta la puntualització, hi ha alguns casos com els ajuts focalitzats a col·lectius concrets que mostren nivells elevats d’eficiència. És el cas dels ajuts a la pobresa de la Generalitat de Catalunya, que malgrat que no suposaven una solució estructural als problemes de pobresa, si que eren de gran ajuda per alguns col·lectius com jubilats amb Pensió No Contributiva. La setmana passada vaig llegir que la Conselleria d’Acció social i ciutadana, gestionada per Carme Capdevila d’ERC, ha reduït a menys de la meitat els ajuts de la pobresa i de més de 50.000 possibles receptors en passaran a ser 8.000.

Segons Carmen Homar, directora de l’Institut d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) es va voler "eliminar l’efecte d’inequitat de la nova llei” donat que “Era discriminatori que persones que viuen soles amb molt pocs ingressos poden quedar sense aquestes prestacions perquè superen per poc la renta mínima de suficiència [La renta de suficiència (IRSC) són 544 euros] i altres mestresses de casa sense ingressos les cobrin tot i que visquin amb un cònjuge amb ingressos elevats”. Certament, aquest argument és sòlid, malgrat que jo sóc detractor dels ajuts que tenen en compte els ingressos per “unitats familiars” donat que crec que van en contra dels ideals emancipadors de l’individu. Res en contra de buscar una major eficiència en el repartiment d’un ajut. Però el que no explica ni Carmen Homar ni la Consellera Carme Capdevila, és que els diners previstos a la partida pressupostària de l’ajut baixen de 20 a 9,3 millons d’euros per al 2008.

Reduir a menys de la meitat la partida pressupostària per un ajut com a aquest és una manca de sensibilitat preocupant per part de la Consellera d’ERC. A tot això, em venen al cap els arguments de Pepe Adelantado sobre la redistribució de l’Estat del Benestar. El sociòleg sosté que l’estat del benestar només fa una redistribució horitzontal “El sano le paga al enfermo, el que trabaja al parado, el joven al jubilado...” però segons aquests arguments no hi ha una redistribució vertical, és a dir que, el ric no paga al pobre. Adelantado no es posiciona a favor, al contrari, només defineix la situació tal com és. Sempre he cregut que era un posicionament molt pessimista, però amb notícies com aquesta no puc més que donar-li la raó.

dilluns, 14 d’abril de 2008

El menys d’esquerres possible

Zapatero ja ha definit el seu executiu. Quan dissabte llegia la notícia creia que es tractava d’una broma de mal gust. Fa temps vaig escriure una entrada al blog on deia que em sabia greu que haguessin decapitat a Jordi Sevilla. Ara haig de dir que lamento les decapitacions de Narbona i Caldera. Ja no hi ha ningú que faci el contrapés a les propostes liberals de Solbes. Ara tenim al govern a Miguel Sebastián (Del qual ja vaig parlar en aquest blog quan l’Albert Recio ens definia el govern espanyol com un govern “de dretes en el que és econòmic” i posava com a exemple la figura de Sebastián) que competirà durament amb el mateix Solbes per veure qui dels dos és més liberal i qui dels dos és capaç de fer una proposta de reforma fiscal més de dretes.

En quant a la destitució de Narbona, no només és preocupant que es carregui a una de les poques veus del PSOE amb sensibilitat mediambiental, el que és més greu és el fet de que hagi diluït el Ministeri de Medi Ambient ajuntant-lo amb Agricultura, creant un ministeri de “Medio Ambiente, Medio Rural y Marino”. També crida la atenció que la política social mereixi un macroministeri “Educación, Política Social y Deporte” que serà dirigit per una senyora d’origen burgés, Mercedes Cabrera, molt vinculada a les altes esferes del lobbies econòmics espanyols.

Punt i a part mereix l’insult pels catalans que suposa la continuïtat de Magdalena Álvarez. La pitjor ministra per als interessos de les classes populars catalanes, la que ha generat el caos amb rodalies, la que va fer arribar l’AVE a Màlaga abans que a Barcelona, la que va inaugurar l’AVE un dia abans de la campanya electoral fent tota l’ostentació que va poder amb un electoralisme sense precedents, la que ha estat sempre arrogant i superba; repeteix com a ministra d’infraestructures.

La legislatura pinta dura. El PSOE vol tenir “les mans lliures”, com demostra que ningú hagi recolzat ni a Bono ni a Zapatero en les seves votacions d’investidura. Espero equivocar-me però crec que les mans lliure vol dir que farà TOT el possible per tenir contenta a la dreta catalana que seran els qui li tiraran endavant les lleis. El transvasament de l’Ebre és el primer exemple. En definitiva, sembla que per alguns la presidència de la Generalitat és un bé més preuat que no pas un ministeri, i que per d’altres Catalunya és només aquell lloc on s’aconsegueixen 25 diputats. Repeteixo que espero equivocar-me.

14 d'Abril


Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès i Alternativa Jove, en commemoració del 77è aniversari de la proclamació de la II República espanyola, organitzem el proper dilluns 14 d'abril, a les 19:00 h al local d'ICV Cerdanyola (Plaça Primer de Maig, s/n), un vídeo fòrum on es projectarà la pel·lícula "Las 13 rosas". Comptarem amb la presència de l'historiador Josep Lluís Negreira.



A les 18.30, la gent d'ICV i EUiA farà l'acte de commeració a la Plaça Sant Ramon, antiga Plaça de la República.



Avui més que mai,


Salut i República!

divendres, 11 d’abril de 2008

Davant el bipartidisme, solucions tècniques

Finalment IU, ICV i ERC compartiran grup parlamentari. Ja vaig dir que crec que és una molt bona opció. Econòmicament són diversos els avantatges, però el més important és que tenir Grup Parlamentari permet als integrants més presència política, ja que podran entrar a les quotes de temps dels torns de preguntes i interpel·lacions al Govern i podran incloure proposicions no de llei als plens del Congrés. A més, es tindran portaveus a les comissions de la Cambra: ICV serà portaveu en les comissions d’economia, de foment i d’energia. Herrera i Llamazares parlaran cada mes. En el grup mixt només ho haguessin fet dos cops a l’any.

Ara bé, m’indigna la intransigència del PSOE, que s’ha negat a constituir el grup amb el mateix % que fa 4 anys, fent una lectura inflexible del reglament. Per sort el BNG ha col·laborat i gràcies als seus vots s’arriba al 5% i es constitueix el grup.

Només el PSOE investeix a Zapatero

Després de no aconseguir gairebé cap recolzament en la investidura de Bono com a president del Congrés (deixant a banda del vot de Llamazares per grotesc),és mala senyal que que ara tampoc Zapatero hagi estat capaç de trobar recolçament fora del PSOE.


Les demandes de Herrera per investir-lo eren clares:

-Polítiques Econòmiques que acompanyin les polítiques socials i les possibilitin. Això passa per acabar amb els salaris baixos, fort endeutament familiar, depredació del territori i la ineficiència energètica.

-Assolir els canvis mediambientals necessaris per modernitzar l’estat i fer-lo competitiu en qüestions com la mobilitat, el compliment de Kioto i el tancament de les nuclears. El de les nuclears és un cas que crec d’extrema urgència, les fugues a Ascó són bona prova de la perillositat de les centrals nuclears i no s’està fent res per substituir-les per renovables.

- Un compromís amb Catalunya. Zapatero ha guanyat gràcies a Catalunya, igual que a la passada legislatura. Ara esperem que a diferència de la passada no castigui als catalans sinó que ens tingui en consideració. Desplegament de l’Estatut, traspàs de rodalies i solucions a la sequera (i no intents d’enfonsar el tripartit com estan fent ara).

Són peticions concretes i raonables. Zapatero no ha estat capaç de comprometre’s a cap d’aquestes exigències. L’abstenció d’Herrera, per tant, plenament justificada. I l’inici de la legislatura no ha estat precisament el que s’espera d’algú que diu que governarà per a tots.

diumenge, 6 d’abril de 2008

COMUNICAT DE JEV EN RELACIÓ A LA SEQUERA

Voldria fer-me ressò del comunicat de Joves d'Esquerra Verda respecte la sequera on es mostra el posicionament de la direcció de l'organització, que comparteixo plenament. Com sol ocórrer en aquests casos, les interpretacions que es faran seran lliures i segurament els mitjans només donaran llum a les 3 línies en les que JEV expressem el nostre malestar per la manca de diàleg i transparència, per això crec que és especialment interessant difondre'l íntegrament.


Contingut del comunicat:

"Davant de la situació generada per la crisi de sequera que viu avui Catalunya, la direcció de Joves d’Esquerra Verda expressa que:


  • Des de JEV sempre hem defensat una nova cultura de l’aigua que la percep com un recurs escàs i per tant la gestió dels recursos hídrics ha de basar-se en la reutilització, l’estalvi i l’eficiència per garantir les necessitats bàsiques. És a dir, una política de control de la demanda lligada a un model de desenvolupament sostenible.


  • Mai abans s’havien impulsat mesures estructurals per combatre la sequera com des de l’arribada d’ICV al Govern de la Generalitat. S’ha donat un gir de 180º pel que fa a la gestió de l’aigua a Catalunya, amb l’impuls de polítiques com la recuperació de pous i aqüífers, l’establiment del cànon de l’aigua que ha aconseguit reduir el consum, programes de sanejament d’aigües residuals urbanes, difusors domèstics que redueixen el consum i en definitiva, un conjunt de polítiques que han permès combinar l’ús de l’aigua amb la conservació del medi ambient.


  • Davant de la situació d’emergència nacional que vivim per la pitjor sequera dels últims 60 anys, a la gestió del conseller de Medi Ambient de la Generalitat li ha mancat transparència, diàleg, i claredat per explicar la possibilitat de dur a terme un transvasament temporal i reversible d’aigua del Segre al Llobregat en el cas que no plogui en els propers mesos.


  • Aquest conjunt de factors han provocat la confusió de la ciutadania. Per això, volem manifestar la nostra preocupació per les conseqüències que pugui generar aquesta gestió sobre la credibilitat d’una formació política que sempre ha defensat la nova cultura de l’aigua i la radicalitat democràtica.


  • JEV emplacem que davant aquesta situació de sequera es busquin totes les alternatives possibles abans de dur a terme el transvasament i que siguin analitzades conjuntament amb els moviments socials i ecologistes, els representants territorials, amb la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, els municipis... En cas que el transvasament sigui l’única opció viable, cal donar un missatge clar que aquesta mesura serà temporal i reversible fruit de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.


  • Cal garantir l’aigua per tota la ciutadania de Catalunya i plantejar solucions de futur per si s’allarga la sequera, i més tenint en compte que és una de les conseqüències del canvi climàtic. Per això, JEV defensarem dins d’ICV que es continuïn duent a terme les propostes de la conselleria que són coherents amb la nova cultura de l’aigua.


  • A més, creiem igualment important que s’estudiïn les mesures com els bancs públics d’aigua per resoldre situacions d’emergència com la que vivim avui. De la mateixa manera, és imprescindible que la conselleria de medi ambient treballi conjuntament amb la conselleria d’agricultura per impulsar canvis en els sistemes de regadiu ja que actualment l’agricultura suposa més del 70% del consum d’aigua de Catalunya.


  • JEV denunciem la frivolitat de CiU que aprofita una situació d’emergència nacional per deslegitimar les polítiques per una nova cultura de l’aigua. Volem recordar que la dreta catalana ha defensat sempre les polítiques transvasistes com a solució estructural. Ara CiU pretén oferir el transvasament del Roine com a solució a la situació d’emergència, però aquesta és una infraestructura que trigaria anys en arribar i que respon a la defensa dels interessos dels poderosos que ells representen. L’alternativa del Roine confronta amb l’estalvi i l’eficiència i la gestió de la demanda que des de JEV hem defensat.


  • Finalment, creiem que el Govern de l’Estat Espanyol no està legitimat per donar lliçons de sostenibilitat a Catalunya tenint en compte que ha avalat els transvasaments com el del Xúquer-Vinalopó i el del Tajo-Guadiana. Ens oposem a la solució que ofereix el Govern de l’Estat a construir el mini-trasvasament Cunit-Cubelles com a nova oferta permanent d’aigua per a l’àrea metropolitana perquè també significa treure aigua de l’Ebre indefinidament. Per tot això, demanem una actitud responsable al Govern de l’Estat perquè proposi alternatives realistes i sostenibles per combatre la sequera."

dimecres, 2 d’abril de 2008

Por la puerta grande...

Seguint el símil taurí iniciat per Erkoreka (un diputat bastant catxondo del PNB), que va qualificar molt encertadament a Bono de “cabestro”, podem afirmar que l’entrada de Bono a la presidència del Congrés ha estat “por la puerta grande”: ahir es va convertir en el primer president del Congrés dels Diputats de la democràcia que no és escollit en primera ronda de votació. També és el president de la historia del Congrés escollit amb menys vots.

Tant en la primera ronda com en la segona entre 1 i 3 diputats socialistes no van votar al seu candidat (no es pot saber del tot cert donat que el mètode de votació del president de la cambra és secret). Estic a l’espera de que es confirmi oficialment el vot de Llamazares a favor de Bono, que en cas de que així sigui ho consideraré un error gravíssim com ja vaig dir fa dies en aquest mateix blog. Però en tot cas, si la notícia de que Llamazares i Coalición Canaria han votat a Bono és certa, el que demostra és que ni sols tots els diputats socialistes creuen en l’actual president al congrés.

La IX legislatura s’inicia, per tant, amb un pas enrere important en quant a la concepció d’un estat espanyol plurinacional. Desprès d’això, que el PSOE no vingui venent motos de l’Espanya plural: la política la fan les persones i la persona que ells han escollit, José Bono no concep cap definició de l’estat que vagi més enllà de Espanya com a nació única i indivisible.