dimarts, 25 de març de 2008

Que fem amb Bono, Zapatero i el grup parlamentari?



Sant torne-m'hi. S'han acabat les vacances de setmana santa. Avui he tornat a la feina i no tenia res a veure amb el cementiri d'ànimes de fa uns 10 dies quan tots vam marxar de vancances. Aquesta setmana he aprofitat per fer esports d'aventura a Sort, Rialp, Lavorsí i la Pobla de Segur i també per “acoplar-me” a casa d'uns amics a la Vall de Bianya. Ni diaris, ni 3/24, ni “la nit al dia”, ni “el balcó” de la Ser, ni “hora 25”, ni el país.com, ni els debats de RAC-1, ni blocs. He desconnectat totalment de política però evidentment no he estat alié al procés d'investidura, ja que el dia 1 d'Abril es constitueixen Les Corts.


El resum del que serà el nou president del congrés el faig permetent-me la llicència de parafrasear a Joan B. Culla: Canviar a Manuel Marín per José Bono és com canviar Plácido Domingo per Chiquito de la Calzada. Les JSC es van posicionar públicament en contra del nomenament de Bono. El PSC ha dit de forma tàcita (o explícita com en les declaracions de Manuela de Madre) que no creuen que Bono sigui el candidat ideal. Desprès de que el PSOE salvés les eleccions gràcies als resultats del PSC, la resposta de Zapatero és passar olímpicament dels socialistes catalans en la primera decisió important d'aquesta legislatura. Preludi del que ens espera.


Són diversos les opinions que estan sorgint sobre que ha de fer IU-ICV. Jo crec que s'ha de votar en contra de Bono com a president del Congrés perquè representa tot allò que menys agrada a la gent d'ICV d'alguns sectors del PSOE: l'espanyolisme i el conservadorisme. No se que faran Llamazares i Herrera però no compartiria cap altra decisió que no sigui el vot en contra en el cas de Bono.


L'altra qüestió són els pactes de govern. Com era de preveure i com ja havia anunciat des de feia mesos Zapatero, la prioritat serà pactar amb la dreta nacionalista, CiU i PNB. El dubte és si oferiran algun ministeri a CiU o no, en tot cas Duran sembla tenir molt clar que recolzarà als socialistes. Aquest pacte pot tenir conseqüències a mig plaç d'estabilitat de govern a Catalunya, cosa que es veurà desprès de l'estiu amb el Congrés d'ERC i a la tardor amb l'assemblea d'ICV. En tot cas, de nou veiem com al PSOE li importa més aviat poc l'estabilitat del govern català. Respecte aquest punt, jo crec que el que ha de fer IU-ICV es abstenir-se en la investidura de Zapatero. Es cert que la lectura que es pot fer dels resultats electorals ens pot portar a concloure que hauria de votar en contra, però crec que una abstenció seria la millor opció, malgrat que serà un gest més simbòlic que altra cosa, donat que no necessitaran aquests vots perquè Zapatero sigui president. Crec que és un posicionament prudentment neutre amb la desconfiança pròpia envers un líder que ha anat en contra dels interessos de l'esquerra en diverses ocasions, però mostrant també l'esperança de poder recuperar els avenços socials que es van fer al principi de la legislatura i que cada cop semblen més lunyans.


En quant al grup parlamentari, espero que IU-ICV tingui grup parlamentari. Compartir grup amb ERC em sembla una bona opció i segurament ara la més factible. Un grup tècnic, un grup dels agreujats pel bipartidisme ignominiós viscut aquesta campanya. Cal recordar que en qualsevol cas caldrà modificar el reglament del Congrés, donat que amb l'actual reglament IU-ICV no podrien sumar amb cap altra força parlamentària: no es pot anar al mateix grup parlamentari d'un partit amb el que has competit a la mateixa circumscripció. És a dir ICV no podria fer-ho amb ERC; i IU no pot amb la resta de forces. En tot cas, malgrat que tinc l'esperança de que puguin fer grup parlamentari, reconec que és molt complicat i que podem viure l'enèsim atac institucional contra la tercera força política de l'estat, que pot veure com se la priva d'un espai i veu pròpia al Congrés que si tindran partits amb la meitat de vots. Partits que tenen la meitat de vots, però que no fan por al PSOE.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jesús, gran bloc, un dels millors que he vist de la coali.

T'agrego al meu llistat d'enllaços.

Toni Peñafiel
http://tonipenafiel.wordpress.com

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Ho reconec. El tema de l’aigua no és el meu fort. Dit això, la que està organitzant el conseller Baltasar amb el projecte del trasllat d’aigua del Segre, amb formes i maneres del tot impresentables, em preocupa de manera doble.

El primer motiu de preocupació és que no em sembla massa adient de cara al que anomenem “nova cultura de l’aigua” que es proposin actuacions que reincideixen en el que, en ocasió del desviament de l’Ebre, eren motiu de queixa justificada per part de sectors amplis de la població, de les institucions, de la pagesia i de les plataformes ciutadanes. La sequera és evident, les solucions del tot complexes.

Les evidències i les solucions requereixen molta capacitat de diàleg, de comunicació multidireccional i de relació constant amb els sectors que poden aportar les seves consideracions (des del món acadèmic i tècnic fins als àmbits diversos de la producció agrícola, passant per les entitats i grups que s’estan pronunciant aquests dies). Baltasar incomunica. Ho dic clarament, en matèria mediambiental i d’habitatge, enyoro Salvador Milà. En Milà molestava a tot l’establishment econòmic i fàctic (bon senyal) i Maragall, sensible a aquests prohoms, el va treure del govern. Baltasar incomunica. La seva fotografia amb l’empresari constructor Reyna, va ser una errada nefasta en la culminació d’una llei d’habitatge bastant positiva en la qual hi intervenien sectors amb més dret a la fotogènia política (sindicats, per exemple) que no pas aquest home de negocis. Amb l’aigua, que no és el meu fort, tornem-hi amb les males maneres. No ho dic jo. Ho diuen els companys i companyes d’ICV de Lleida amb veus més autoritzades (i enteses) que la meva, com ara el diputat infatigable i heroic Francesc Pané.

La feina bruta del tripartit passarà factura electoral a ICV-EUIA (aquesta és la meva segona preocupació, segona i secundària). Que no pateixi Montilla, el PSC és una màquina electoral que es creix davant de les adversitats (mireu el tsunami de les legislatives, envoltat de crisis d’infrastructures). Que no pateixi ERC. Prou en tenen, aquests darrers, amb resoldre la seva divisió amb un salt mortal sense compromisos en direcció al 2014, l’any de la proclamació de la república independent de Catalunya.

Avui no tocaré l’altra pota del pastís de govern d’ICV-EUIA, doncs, com em passa amb l’aigua, de policíes, lladres i serenos, no en soc expert (ni ganes).

La preocupació preferent, però, és que la cultura de l’aigua ha de ser part primordial d'una visió diferent de les coses en matèria ambiental i, perquè no, cultural i civilitzatòria. Les cultures de resposta a les situacions complexes necessiten concurrència de sectors i cap marge a la improvisació. Per parlar d’aigua, s’han d’escoltar les opinions dels tècnics, dels experts, dels acadèmics, dels ambientalistes, dels pagesos, dels consumidors i de les institucions del territori. De passada, els que no entenem de que va de tot plegat, acabarem tenint una mica més de cultura. De cultura de l’aigua.

Aquestes dues preocupacions, per ordre, em suggereixen que no és feina dels militants d’ICV haver de fer o haver de defensar la feina mal feta del conseller de torn. Tenim agendes socials molt properes per atendre. Ho fem de manera altruïsta.

Carlos ha dit...

vendidos a la derecha por el voto inútil... en fin, lo que se nos viene encima con un PSOE derechizado y crecido.