dissabte, 15 de març de 2008

Post postelectoral (3)

Aquest és el darrer post que faré amb balanç de les eleccions del 9-M. Desprès de setmana santa tocarà parlar del futur, polític i personal. Tanco el cicle 9-M amb el que per mi és la millor crònica feta des de punt de vista “iniciativera” de les eleccions. L'autor és un tio amb el que he tingut el plaer de treballar, malgrat que durant poc temps, el Jaume Risquete. Tant per la fidelitat de la descripció, com per la profunditat de les reflexions i per la valentia de les seves afirmacions m'identifico plenament amb l'escrit i el subscric de cap a peus. Us passo el text extractat (és bastant més extens).



Text escrit el 11 de Març de 2008 al Blog “Altercampanya 2008”:


S'abaixa el teló. Aquesta nit el Joan ha tornat a ser entrevistat per la Mònica Terribas. La "Terrible" l'ha deixat que s'expliqués (en l'entrevista que li va fer en campanya l'interrompia constantment i no podia argumentar) i el Joan ho ha dit molt clarament: assumint que els resultats no eres els previstos, que ICV ha patit la bipolarització, vot útil cap al PSOE i bé, també ha recordat que com havia alertat, aquest vot contra la por (que ve el PP "Si no vas, ellos vuelven")pot servir perquè el PSOE, finalment, governi amb el suport de CiU. Per tant, molts votants d'esquerres hauran fet un vot de dretes curiosament per aturar la dreta. Aquest és l'escenari que volien els mitjans de comunicació del PSOE i altres que no ho són tant com "La Vanguardia" però que amb aquesta opció volen carregar-se el tripartit.


Voldria parlar de mitjans de comunicació, però ho faré en un bloc que construiré en els pròxims dies perquè crec que el partidisme, la manca total d'objectivitat i d'honestedat en el periodisme (polític) a Catalunya i Espanya ja ha arribat a un punt que és insostenible. Periodistes que en comptes d'informar opinen o bé fan literatura barata (en la caravana ens hem trobat amb un periodista que va fer una crònica d'un acte sense haver estat present, cosa que hauria de ser motiu d'acomiadament), i per què no parlar de diaris com "La Vanguardia" que en dos mesos de llarga campanya han publicat només 8 peces informatives (de les quals 6, breus) d'ICV sense cap foto però que entre dilluns i dimarts han donat més espai que en tots aquests dos mesos (amb foto, ara sí, negativa, per descompatat)... i bé, podria continuar. He acabat fart de llegir la muletilla ditxosa de "el jove candidat" en referència a Joan Herrera quan la Carme Chacón era la candidata més jove (però, ai las, qui d'aquests plumilles tan simpàtics seria capaç de fer cròniques amb tanta mala bava contra la Chacón???... no duraria ni un dia en el diari). Hi ha un periodista i un tipus de periodisme que em treu de polleguera: el covard.


[...]


La Vanguardia i els seus lectors no tenen ni idea de les propostes que ha fet ICV perquè ho han silenciat! Sobre els mitjans obertament prosocialistes o directament mitjans del PSOE (El Pais, Público, El Periódico, Cuatro, la Sexta, la Ser... quin escàndol el programa "La noche Hache", quina vergonya, quina manca de pudor, quin sectarisme sociata) doncs ho deixem per a un altre bloc. I així tanco aquest bloc, un bloc personal (independent dels canals informatius d'ICV, ja que ningú l'ha controlat, per tant, més independent que la majoria de mitjans que es proclamen independents!!! aquesta és la tragèdia del periodisme: que un cap de premsa d'un partit polític tingui més llibertat i independència que els periodistes que estan a l'"altra banda"). Gràcies a les 1672 visites que ha tingut des del 10 de febrere, entre les quals 86 dels EUA, 52 d'Alemanya, 23 de Mèxic (les 11 d'Irlanda no compten, que és una bona amiga)... gràcies als periodistes de la caravana que han fet la seva feina amb honestedat (la majoria)


[...]


Podria ser que en un escenari de canvi de cicle econòmic -i això ho ha subratllat molt el Joan Herrera- els que acabin pagant la crisi econòmica siguin els mateixos que per por a la dreta del PP han acabat votant la Carme Chacón (tot i que segurament han votat per Felipe González i José Luis R. Zapatero). El Joan explicava aquesta nit a la Mònica Terribas, abans de l'entrevista, que des del PSOE l'estratègia no passa ara per Catalunya (per tractar-la bé) sinó per currar-s'ho a Espanya perquè han arribat a la conclusió que si amb tot el que ha passat a Catalunya en el darrer any (caos de Rodalies, apagada...) no els passa factura el que han de fer és bolcar-se en altres parts d'Espanya on estan retrocedint (Madrid, València, Múrcia, Andalusia). Des d'aquí puc dir, que en la meva experiència al Congrés de Madrid: el PSOE no és un partit d'esquerres, senzillament és un partit pragmàtic de centre dreta que per salvar la cara davant de la seva premsa afí (o la seva premsa, parlem clar i català) i dels seus artistes (patètic el cantautor Sabina aquell que cantava allò de "es socialista, es obrero, o es español solamente, pues tampoco 100% si americano también) fa concessions amb algunes lleis socials pactades amb partits d'esquerres.


[...]


Podeu llegir sencer aquí: http://www.altercampanya.blogspot.com/