divendres, 7 de març de 2008

Pau

Fa 4 anys van ser els atemptats de l’11-M, els pitjors de la història d’Europa.

Aquest any, la víctima ha estat un exregidor, pèrdua que lamento profundament.

Dos fets diferents, de naturalesa i abast incomparables, però que han produït la mateixa sensació en molts ciutadans i ciutadanes: desolació, indignació, impotència. Fa 4 anys molts i moltes teníem clar cap a on focalitzar la nostra ràbia, érem els que ens havíem mobilitzat en contra de la guerra d’Iraq.

Aquest any no, ETA, desgraciadament fa anys que ens acompanya.

Ara, el que no toca és competir per veure qui aixeca un bandera roja i gualda més gran com han fet els dos partits majoritaris de l’Estat des de fa mesos. Toca diàleg, diàleg i més diàleg per resoldre un problema que per la via policial no es resoldrà mai, tinguem-ho en consideració el proper diumenge si volem que d'una vegada arriba la Pau al conflicte basc.