dilluns, 31 de març de 2008

Acció i reacció al Barri de Tiana

Aquest cap de setmana he pogut veure una forta presència policial al meu barri. L’aparcament dissuasori de la renfe, va estar durant alguns moments de dissabte literalment assetjat, tant per la policia municipal com dels mossos d’esquadra. Suposo que no vaig errat si dedueixo que aquesta presència es fruit dels lamentables fets de 14 de Març on algú va cremar cotxes. La situació és reflex de la complexitat del binomi llibertats-seguretat. Entenc aquesta reacció és lògica per l’intensitat de les queixes dels veïns. Espero que els grups de joves que s’han “passat de la ralla” siguin conscients molestar als veïns no pot formar part del seu oci. Ara bé, espero també que la policia entengui que “no cal pecar per excés”: la criminalització dels grups de joves que es reuneixen per la nit als voltants del Mundo Caníbal és un error.

Davant d’això vull llençar un seguit de reflexions desendreçades com a resposta a algunes idees o comentaris que he escoltat entre els veïns del barri:

- No és cert que els incidents s’hagin incrementat arran de que un grup d’Okupes iniciés la seva activitat al casal “La Figa Elèctrica”. Fa tres anys i mig que visc al barri i d’incidents com el de fa dos setmanes n’hi he vist des del primer dia. Los más viejos del lugar, em diuen que això ha estat així des de fa molts anys. El casal està okupat des d’estiu de 2007.

- Els diferents tallers mecànics, que abunden al barri tenen l’estranya tradició d’adoptar cotxes en mal estat i deixar-los a perpetuïtat a prop dels seus locals, intercanviant-los subtilment de lloc entre ells per evitar denúncies d’abandonament. Això en cap cas justifica que se’ls hi cremi el cotxe, que quedi clar, però genera malestar entre els veïns, per no parlar de la degradació de l’entorn del barri.

- Crec que es desconeix l’autoria dels fets vandàlics, i per tant assegurar que han estat joves és infonamentat.

- Personalment, no em molesta que hi hagi joves bevent cervessa al parking dissuasori els dissabtes a la nit. De fet jo hi he anat més d’un cop. Em molesta bastant més que hi hagi cotxes abandonats i que la neteja sigui deficient.

El que no deixa de ser cert és que és un dels barris que necessita una rehabilitació més urgent de tota Cerdanyola. Reconec que és un barri apàtrida, difícil d’encaixar en les lògiques de ciutat tant de Cerdanyola com de Ripollet. Per exemple, jo llenço habitualment les escombraries a Ripollet, donat que és el contenidor que tinc més a prop de casa (que pertany a Cerdanyola). Entenc la dificultat que això comporta i entenc que no és fàcil coordinar-se entre els ajuntaments. Tot i això, crec que hi ha algunes qüestions bàsiques pendent de resoldre. La senyalització del trànsit és deficient: a encreuaments que estan mal senyalitzats com el de Prat de la Riba amb Tiana ja he vist més d’un accident. La recollida de brossa i la neteja del carrer també deixen bastant que desitjar, sobretot als dos o tres carrers que fan “cul de sac” a prop de la Rambla de Montserrat, tant a Cerdanyola com a Ripollet.

Dit això, és de justícia reconèixer les millores sobretot des mitjans de l’any passat. S’han instal·lat noves pilones a molts carrers que impedeixen que els coxes aparquin lliurement sobre les voreres, en alguns casos arribaven a tapar entrades a cases i blocs de pisos. També s’ha deixat de ser permissiu amb els cotxes que aparcaven als passos de zebra, que a més de dificultar el pas als vianants, redueixen sensiblement la visibilitat dels encreuaments i han estat causa d’accidents. L’aparcament dissuasori ha estat netejat íntegrament i els escombriaires s’hi passen més sovint.

En resum: de millores n’hi hagut. De feina per fer, en queda molta.

dimarts, 25 de març de 2008

Que fem amb Bono, Zapatero i el grup parlamentari?



Sant torne-m'hi. S'han acabat les vacances de setmana santa. Avui he tornat a la feina i no tenia res a veure amb el cementiri d'ànimes de fa uns 10 dies quan tots vam marxar de vancances. Aquesta setmana he aprofitat per fer esports d'aventura a Sort, Rialp, Lavorsí i la Pobla de Segur i també per “acoplar-me” a casa d'uns amics a la Vall de Bianya. Ni diaris, ni 3/24, ni “la nit al dia”, ni “el balcó” de la Ser, ni “hora 25”, ni el país.com, ni els debats de RAC-1, ni blocs. He desconnectat totalment de política però evidentment no he estat alié al procés d'investidura, ja que el dia 1 d'Abril es constitueixen Les Corts.


El resum del que serà el nou president del congrés el faig permetent-me la llicència de parafrasear a Joan B. Culla: Canviar a Manuel Marín per José Bono és com canviar Plácido Domingo per Chiquito de la Calzada. Les JSC es van posicionar públicament en contra del nomenament de Bono. El PSC ha dit de forma tàcita (o explícita com en les declaracions de Manuela de Madre) que no creuen que Bono sigui el candidat ideal. Desprès de que el PSOE salvés les eleccions gràcies als resultats del PSC, la resposta de Zapatero és passar olímpicament dels socialistes catalans en la primera decisió important d'aquesta legislatura. Preludi del que ens espera.


Són diversos les opinions que estan sorgint sobre que ha de fer IU-ICV. Jo crec que s'ha de votar en contra de Bono com a president del Congrés perquè representa tot allò que menys agrada a la gent d'ICV d'alguns sectors del PSOE: l'espanyolisme i el conservadorisme. No se que faran Llamazares i Herrera però no compartiria cap altra decisió que no sigui el vot en contra en el cas de Bono.


L'altra qüestió són els pactes de govern. Com era de preveure i com ja havia anunciat des de feia mesos Zapatero, la prioritat serà pactar amb la dreta nacionalista, CiU i PNB. El dubte és si oferiran algun ministeri a CiU o no, en tot cas Duran sembla tenir molt clar que recolzarà als socialistes. Aquest pacte pot tenir conseqüències a mig plaç d'estabilitat de govern a Catalunya, cosa que es veurà desprès de l'estiu amb el Congrés d'ERC i a la tardor amb l'assemblea d'ICV. En tot cas, de nou veiem com al PSOE li importa més aviat poc l'estabilitat del govern català. Respecte aquest punt, jo crec que el que ha de fer IU-ICV es abstenir-se en la investidura de Zapatero. Es cert que la lectura que es pot fer dels resultats electorals ens pot portar a concloure que hauria de votar en contra, però crec que una abstenció seria la millor opció, malgrat que serà un gest més simbòlic que altra cosa, donat que no necessitaran aquests vots perquè Zapatero sigui president. Crec que és un posicionament prudentment neutre amb la desconfiança pròpia envers un líder que ha anat en contra dels interessos de l'esquerra en diverses ocasions, però mostrant també l'esperança de poder recuperar els avenços socials que es van fer al principi de la legislatura i que cada cop semblen més lunyans.


En quant al grup parlamentari, espero que IU-ICV tingui grup parlamentari. Compartir grup amb ERC em sembla una bona opció i segurament ara la més factible. Un grup tècnic, un grup dels agreujats pel bipartidisme ignominiós viscut aquesta campanya. Cal recordar que en qualsevol cas caldrà modificar el reglament del Congrés, donat que amb l'actual reglament IU-ICV no podrien sumar amb cap altra força parlamentària: no es pot anar al mateix grup parlamentari d'un partit amb el que has competit a la mateixa circumscripció. És a dir ICV no podria fer-ho amb ERC; i IU no pot amb la resta de forces. En tot cas, malgrat que tinc l'esperança de que puguin fer grup parlamentari, reconec que és molt complicat i que podem viure l'enèsim atac institucional contra la tercera força política de l'estat, que pot veure com se la priva d'un espai i veu pròpia al Congrés que si tindran partits amb la meitat de vots. Partits que tenen la meitat de vots, però que no fan por al PSOE.

dissabte, 15 de març de 2008

Post postelectoral (3)

Aquest és el darrer post que faré amb balanç de les eleccions del 9-M. Desprès de setmana santa tocarà parlar del futur, polític i personal. Tanco el cicle 9-M amb el que per mi és la millor crònica feta des de punt de vista “iniciativera” de les eleccions. L'autor és un tio amb el que he tingut el plaer de treballar, malgrat que durant poc temps, el Jaume Risquete. Tant per la fidelitat de la descripció, com per la profunditat de les reflexions i per la valentia de les seves afirmacions m'identifico plenament amb l'escrit i el subscric de cap a peus. Us passo el text extractat (és bastant més extens).



Text escrit el 11 de Març de 2008 al Blog “Altercampanya 2008”:


S'abaixa el teló. Aquesta nit el Joan ha tornat a ser entrevistat per la Mònica Terribas. La "Terrible" l'ha deixat que s'expliqués (en l'entrevista que li va fer en campanya l'interrompia constantment i no podia argumentar) i el Joan ho ha dit molt clarament: assumint que els resultats no eres els previstos, que ICV ha patit la bipolarització, vot útil cap al PSOE i bé, també ha recordat que com havia alertat, aquest vot contra la por (que ve el PP "Si no vas, ellos vuelven")pot servir perquè el PSOE, finalment, governi amb el suport de CiU. Per tant, molts votants d'esquerres hauran fet un vot de dretes curiosament per aturar la dreta. Aquest és l'escenari que volien els mitjans de comunicació del PSOE i altres que no ho són tant com "La Vanguardia" però que amb aquesta opció volen carregar-se el tripartit.


Voldria parlar de mitjans de comunicació, però ho faré en un bloc que construiré en els pròxims dies perquè crec que el partidisme, la manca total d'objectivitat i d'honestedat en el periodisme (polític) a Catalunya i Espanya ja ha arribat a un punt que és insostenible. Periodistes que en comptes d'informar opinen o bé fan literatura barata (en la caravana ens hem trobat amb un periodista que va fer una crònica d'un acte sense haver estat present, cosa que hauria de ser motiu d'acomiadament), i per què no parlar de diaris com "La Vanguardia" que en dos mesos de llarga campanya han publicat només 8 peces informatives (de les quals 6, breus) d'ICV sense cap foto però que entre dilluns i dimarts han donat més espai que en tots aquests dos mesos (amb foto, ara sí, negativa, per descompatat)... i bé, podria continuar. He acabat fart de llegir la muletilla ditxosa de "el jove candidat" en referència a Joan Herrera quan la Carme Chacón era la candidata més jove (però, ai las, qui d'aquests plumilles tan simpàtics seria capaç de fer cròniques amb tanta mala bava contra la Chacón???... no duraria ni un dia en el diari). Hi ha un periodista i un tipus de periodisme que em treu de polleguera: el covard.


[...]


La Vanguardia i els seus lectors no tenen ni idea de les propostes que ha fet ICV perquè ho han silenciat! Sobre els mitjans obertament prosocialistes o directament mitjans del PSOE (El Pais, Público, El Periódico, Cuatro, la Sexta, la Ser... quin escàndol el programa "La noche Hache", quina vergonya, quina manca de pudor, quin sectarisme sociata) doncs ho deixem per a un altre bloc. I així tanco aquest bloc, un bloc personal (independent dels canals informatius d'ICV, ja que ningú l'ha controlat, per tant, més independent que la majoria de mitjans que es proclamen independents!!! aquesta és la tragèdia del periodisme: que un cap de premsa d'un partit polític tingui més llibertat i independència que els periodistes que estan a l'"altra banda"). Gràcies a les 1672 visites que ha tingut des del 10 de febrere, entre les quals 86 dels EUA, 52 d'Alemanya, 23 de Mèxic (les 11 d'Irlanda no compten, que és una bona amiga)... gràcies als periodistes de la caravana que han fet la seva feina amb honestedat (la majoria)


[...]


Podria ser que en un escenari de canvi de cicle econòmic -i això ho ha subratllat molt el Joan Herrera- els que acabin pagant la crisi econòmica siguin els mateixos que per por a la dreta del PP han acabat votant la Carme Chacón (tot i que segurament han votat per Felipe González i José Luis R. Zapatero). El Joan explicava aquesta nit a la Mònica Terribas, abans de l'entrevista, que des del PSOE l'estratègia no passa ara per Catalunya (per tractar-la bé) sinó per currar-s'ho a Espanya perquè han arribat a la conclusió que si amb tot el que ha passat a Catalunya en el darrer any (caos de Rodalies, apagada...) no els passa factura el que han de fer és bolcar-se en altres parts d'Espanya on estan retrocedint (Madrid, València, Múrcia, Andalusia). Des d'aquí puc dir, que en la meva experiència al Congrés de Madrid: el PSOE no és un partit d'esquerres, senzillament és un partit pragmàtic de centre dreta que per salvar la cara davant de la seva premsa afí (o la seva premsa, parlem clar i català) i dels seus artistes (patètic el cantautor Sabina aquell que cantava allò de "es socialista, es obrero, o es español solamente, pues tampoco 100% si americano también) fa concessions amb algunes lleis socials pactades amb partits d'esquerres.


[...]


Podeu llegir sencer aquí: http://www.altercampanya.blogspot.com/

divendres, 14 de març de 2008

Post postelectoral (2)


Aquest senyor és Antonio Gallego. Aquest senyor és el darrer diputat del Partit Popular ha entrat al Congrés desprès del recompte i per pocs centenars de vots respecte ICV-EUiA. Aquest és el diputat que la coalició va perdre amb més del 90 % escrutat.



Aquest senyor va ser candidat a l'alcaldia del Prat al 2007 i, atenció, aquest era el seu lema de campanya:


“Menos inmigración y más aparcamientos”


Aquestes són les paraules de Chacón a Reus el dia 05/03/08 : “un diputat més o menys per a ICV-EUiA, ERC i CiU no significa res”. Per Chacón no significa res que ICV-EUiA hagi perdut un diputat que ha anat a parar in extremis al PP. No significa res que un diputat d'ERC de Lleida hagi anat a parar al PP.


Així aconsegueix, per pocs vots, obtenir acta de diputat el que possiblement serà el membre més xenòfob i feixista de tot l'arc parlamentari: Antonio Gallego. Per dir-ho d'un altra manera el vot de la por, el vot (in)útil ha estat el vot que ha donat dos diputats al PP i s'ha convertit per tant en el vot xenòfob, el vot anticatalà, el vot ultracatòlic. En una paraula: el vot gilipolles.

dimecres, 12 de març de 2008

Post Postelectoral

Fa dies vaig mostrar la meva indignació davant l'exercici de mentida i manipulació que el PSOE i El Periódico van protagonitzar a finals de la setmana passada publicant enquestes falses. Sento reiterar el tema, i assumeixo que a més d'un li soni a excusa de mal pagador fruit de la decepció dels resultats electorals, però crec que és una qüestió fonamental a tenir en compte. Quan el “soroll” de les eleccions passi és quan més haurem de parlar de forma honesta, objectiva i desinteressada sobre el que va fer El Periódico i sobre els aspectes “mediàtics” de la llei electoral. Segurament hauríem de parlar dels aspectes “polítics” de la nostra llei electoral, però mentre el PP segueixi rebent escons de l'esquerra gràcies a la llei electoral; tots sabem que els màxims interessats de la situació, PP i PSOE, no mouran un dit per intentar tenir una democràcia més saludable. Així que proposo una reflexió sobre aspectes menys importants però susceptibles a regulacions futures.


Aquest diari contaminador anomenat “El Periódico” va fer una campanya periodístico-político-sectaria a favor de que es poguessin publicar enquestes fins el dia de les eleccions. De fet, mentre el debat es produïa i juristes, polítics i “periodistes” opinaven al respecte; ells, El Periódico, van tirar pel dret i van dir: Calla! publicarem enquestes falses a un diari digital d'Andorra, ho publicitarem a la portada del nostre diari, perquè tothom ho vegi i reforçarem el discurs del PSOE.


D'aquesta situació em sorgeix la següent reflexió, si és tant tant necessari per la democràcia, com esgrimeix la cúpula d'El Periódico publicar (il·legalment) enquestes, perquè no van anar publicant “just in time” les enquestes a peu d'urna del 9-M que mostraven que el PSOE arrasava?Només és democràtic saltar-se la legalitat per publicar les enquestes que beneficien al partit polític que et dona de menjar?


Reflexió extra: la Junta Electoral, tant preocupada en coses com tancar las paradetes de la Plataforma pel Dret a Decidir (a mode d'anècdota diré que jo vaig poder firmar, igual que altra gent d'ICV, malgrat que de forma semiclandestina a la sortida del col·legi de Banús), aquesta mateixa Junta, pot quedar indiferent davant l'exercici de manipulació d'El Periódico?

dilluns, 10 de març de 2008

9-M Eleccions Presidencials al Regne d’Espanya

Ja han passat les eleccions. ICV-EUiA , força per la que he fet campanya, només ha obtingut un diputat. El vot útil ha servit perquè el segon diputat anés a parar al Partit Popular, això si que és aturar a la dreta i el demés són tonteries. La segona diputada a l’anterior mandat va servir, per exemple, per fer coses com la llei de la dependència o per demanar el dret a l’avortament lliure. Ara, aquest diputat serà del PP i servirà per votar en contra dels drets social, en contra de Catalunya i a favor de la política fiscal de dretes dels socialistes, aquesta és la campanya que han fet els socialistes i aquesta és la seva victòria.

En aquesta campanya, s’ha mentit, s’han manipulat enquestes, no s’ha respectat la jornada de reflexió, s’ha insultat, no s’ha respectat la legalitat electoral, s’han enviat sms en cadena dient que IU eren assessins el mateix dia de les eleccions, s’ha utilitzat una víctima del terrorisme amb finalitats electorals. En aquesta campanya PP i PSOE tenien un enemic comú que es deia pluralitat política. En aquesta campanya tot valia. En aquesta campanya, ICV-EUiA ha obtingut un pobre resultat i IU ha patit una davallada que no sabem que suposarà, però segur que suposarà més que la pèrdua de diputats, la pèrdua de grup parlamentari o la pèrdua de lideratge. La lacra del bipartidisme ha imposat la seva lògica, i aquestes eleccions s’han convertit en unes presidencials. Que no ens menteixin, ahir no va ser “la festa de la democràcia”. El PSOE i el PP ho han aconseguit. Ha mort el multipartidisme.

I ara què?Doncs no se que passarà, però si que sé que vull que passi.

Vull que rodalies segueixi tenint retrassos.

Vull que totes les dones que han avortat hagin d’anar a la presó.

Vull que l’estatut català es desplegui amb demora i que el president del govern segueixi mentint sobre les competències que transferirà.

Vull que aquest estat sigui el paradís pels rics, vull que paguin pocs impostos i que paguin només quan ells vulguin.

Vull que totes les polítiques socials siguin xecs inefectius, que cobraré igual jo, que el tio més ric d’Espanya.

Vull que Bono sigui president del Congrés.

Vull que Duran sigui Ministre.

No és el que m’agradaria, però ho vull. Ho vull perquè és el que la gent ha votat i la voluntat popular s’ha de respectar.

divendres, 7 de març de 2008

Pau

Fa 4 anys van ser els atemptats de l’11-M, els pitjors de la història d’Europa.

Aquest any, la víctima ha estat un exregidor, pèrdua que lamento profundament.

Dos fets diferents, de naturalesa i abast incomparables, però que han produït la mateixa sensació en molts ciutadans i ciutadanes: desolació, indignació, impotència. Fa 4 anys molts i moltes teníem clar cap a on focalitzar la nostra ràbia, érem els que ens havíem mobilitzat en contra de la guerra d’Iraq.

Aquest any no, ETA, desgraciadament fa anys que ens acompanya.

Ara, el que no toca és competir per veure qui aixeca un bandera roja i gualda més gran com han fet els dos partits majoritaris de l’Estat des de fa mesos. Toca diàleg, diàleg i més diàleg per resoldre un problema que per la via policial no es resoldrà mai, tinguem-ho en consideració el proper diumenge si volem que d'una vegada arriba la Pau al conflicte basc.

dijous, 6 de març de 2008

Andorra, país de neu, de xocolata, de whisky, de seleccions esportives i enquestes falses

D'aquesta campanya, m'ha decebut la campanya gràfica ERC,PP i CiU per repetitius, avorrits, linelas. D'ICV-EUiA hi ha aspectes que no m'han entusiasmat, però m'han agradat molt els vídeos de campanya. Del PSOE lamento la línia iniciada de confrontació directa i cita explícita del contrari tipus anunci de Don Simón (Imatge de Reservoir Dogs, per exemple). Dels companys socialsites, però, destaco dos accions de campanya que crec que han estat originals, diferents, subtils i imaginatives. Una la repartida de diaris imaginaris del 10 de març feta per les JSC “El dia después”. Dos, l'anunci a tota pàgina en la portada d' El Periódico de Catalunya d'avui on s'anuncia una web amb una enquesta, també imaginaria com el diari “El dia después” on s'insinua un empat a escons entre PSC i PP. Ai no, que això darrer que acabo de dir no és propaganda del PSOE, que en realitat és només una manipualció d'El Periodico, que a part de pasar-se la legalitat pel forro ha mentit en els resultats d'una enquesta.

Senyor Rafael Nadal, li proposo una portada pel seu diari d'aquest diumenge, 9 de Març: “Vota PSC”

Vota Sense Por

Vota el que ets

Aquest puntet vermell sóc jo després de respondre aquesta "enquesta". El puntet verd és el votant estàndard d'ICV-EUiA. Si, d’acord, com a rigurositat científica deixa bastant que desitjar, però no deixa de ser interessant.

Veient el gràfic, està clar que haig de votar a la força la coalició ICV-EUiA, cert que sóc més esquerranós del que tocaria i potser una mica més “catalanet”, però sense dubtes és el que tinc més a prop (tampoc m'han sorprès gaire els resultats).


Cal votar el que ets, aquest és el veritable vot útil.

I això no ho diem nosaltres, ho diu Isidre Molas* (senador del PSC i gran acadèmic)


Ja direu com us ha sortit!

*(La ubicació mitjana dels electors de cada formació política ha estat calculada a partir de diversos estudis sociològics realitzats per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), i més concretament a partir del treball publicat per Isidre Molas i Oriol Bartomeus en la col·lecció Working Papers (138) editat pel mateix institut)

dimecres, 5 de març de 2008

Perquè votar ICV-EUiA a les properes eleccions Generals?

"La campanya s'ha convertit en una subhasta d'Ebay"

A la darrera entrada del blog explicava com els periodistes de la campanya d’ICV-EUiA fan conya amb que l’Herrera diu molt sovint “I això no ho diem nosaltres, ho diu...” i completa la frase citant algun informe o estudi d’autor que es pressuposa allunyat ideològicament a la coalició, com una caixa o banc, per exemple.

Això és el que m’ha vingut al cap quan he llegit el que el Newsweek havia escrit de Zapatero, amb una contundent portada que titula: “Spain’s dud. Com Zapatero ha passat de ser una estrella europea a una decepció nacional”. Per més que sigui la revista més progre de tots els grans setmanals publicats als Estats Units, Newseek, no deixa de ser reflex de la mentalitat endògama americana que és incapaç d’entendre les complexitats del món. Molts dels seus arguments són esbiaixats i simplistes, quan no directament tendenciosos i no els puc compartir en cap cas.

Tot i això, a l’article del Newsweek hi ha una afirmació que crec que és altament encertada:

“El problema de la política espanyola és que la campanya s’ha convertit en una subhasta d’Ebay”


La subhasta de qui rebaixarà més impostos, de qui expulsarà a més immigrants i de qui serà menys dialogant amb ETA. Subhasta que lamento profundament i que no puc compartir en cap cas.


I això no ho diem nosaltres, ho diu el Newseek.


dilluns, 3 de març de 2008

Com és una campanya per dintre?

Aquests dies he pogut viure la lampisteria d’una campanya. Certament tot és menys glamourós del que pot semblar des de fora, com a mínim a una coalició com ICV-EUiA. Suposo que les grans maquinaries com PP, CiU i PSC si que deuen tenir aquesta gestió més discreta, reduïda i elitista amb renions en les que es decideixen estratègies maquiavèl·liques inconfessables. Aquí no, al carrer Ciutat (seu nacional d’ICV), tothom fa de tot; i entre tots fem el que podem.

Us recomano dos blogs per veure la campanya per dins:

Un és del company Risquete de premsa, que va fent seguiment quasi just in time dels esdeveniments de la campanya amb l’ajut de les fotos de qualitat qüestionable del seu mòbil.

http://altercampanya.blogspot.com/

L’altre és dels companys de la caravana de premsa. No sé si estan patint síndrome d’Estocolm, però en tot cas sembla que s’ho passen bé. Aquest blog cal llegir-lo en clau d’humor, com demostra l’enquesta en la que pregunten quina frase de les que Herrera utilitza recurrentment és més divertida. Ells es decanten per “i això no ho diem nosaltres” (si us fixeu és títol del blog), a mi m’agrada més “El superàvit no ha reduït les desigualtats”.

http://iaixonohodiemnosaltres.blogspot.com/

diumenge, 2 de març de 2008

Sóc Antisemita?

Ehud Olmert, president de l'Estat d'Israel, ha dit que ningú te dret a criticar-los per les seves “operacions militars” (eufemisme per dir assassinats) a la franja de Gaza. Aquesta és la seva resposta a Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU, que ha condemnat les accions d'Israel. Suposo que el líder del Likud d'aquí poc farà com Sharon i acusarà a tots els crítics amb la violència de l'Estat d'Israel d'antisemites.


Dissabte van morir 63 palestins. Des de dimecres més de 100 morts i més de 300 ferits. Nens i ciutadans innocents la gran majoria. L'últim gran objectiu dels projectils israelians: les oficines, buides, del primer ministre oficiós a la Franja de Gaza, el polític de Hamas, Ismail Haniyeh. Els uns tiren pedres, els altres projectils que maten indiscriminadament desenes de persones.


Davant d'això, em rebel·la que no hi hagi intervenció de tropes internacionals, em rebel·la que no hi hagi sancions internacionals o bloqueigs econòmics als qui estan duent a terme un intent de genocidi. Em converteix això en antisemita?



P.D. La il·lustració és una portada de "El Jueves" que Sharon va utilitzar en una roda de premsa per dir que Europa estava tenint brots antisemites.


Escoltant Muguruza, "Yalah, Yalah, Ramallah"


powered by ODEO