diumenge, 17 de febrer de 2008

Joan Herrera líder de l'esquerra i altres conclusions del dia de les enquestes

Divendres va ser el dia de les enquestes: El CEO i el CIS van fer públics els resultats dels seus baròmetres. De les mil i una conclusions que es poden extreure jo destaco dues.


De l'enquesta del CEO destaco que Joan Herrera és el líder polític més ben valorat de l'esquerra (per sobre, d'entre d'altres, de Montilla) i el segon candidat més ben valorat dels que es presenten a les properes generals (Per sobre només té al dretà Duran. Chacón, per exemple, suspèn).


A la conferència que el Joan va oferir la setmana passada, a la qual hi vaig ser present, i de la que el Roger va fer un fantàstic resum; Herrera es va mostrar com un líder sòlid, amb les idees clares i amb ganes de treballar. L'avala la tasca de la legislatura passada i ara també la valoració dels ciutadans. Moral extra per encarar la campanya.


De l'enquesta del CIS destaco que a Sevilla i València IU té possibilitats de tenir diputat. Si no l'aconsegueix anirà a parar al PP. A aquestes dues províncies es fa evident que el vot útil de l'esquerra és votar IU. Si més no serà un acte de justícia que, d'una banda, pal·liarà els efectes perversos de la llei electoral marca PP-PSOE que tant encertadament ens explicava l'Andrés al blog de JEV i, d'altra banda, garantirà un Grup Parlamentari amb el rol de garant de les polítiques d'esquerres, ecologistes, feministes i federalistes.

8 comentaris:

Andrés Martín ha dit...

Conec el director del CEO. En Gabriel Colomé. Un crack de l'análisi política. Ha fet campanya pels demócrates als EEUU. I ara dirigeix el CEO, després d'haver presidit la fundació Campalans.
Si algú que porta el PSC a la sang, després de cuinar l'enquesta, aprova en Herrera i suspèn la Chacón serà perque és veritat.
Només afegir que IU-ICV incrementaran els 5 diputats que tenen amb més d'1.200.000 vots. Amb un petit increment poden assolir els 8 diputats. Si al PSOE li costés tant aconseguir un diputat no arribaria a 50 en comptes de tenir més de 160...

Anònim ha dit...

A València votaries IU, o Iniciativa pel País Valencià ?

Andrés Martín ha dit...

Com bé sabràs, després dels mals resultats de Compromís a les eleccions autonòmiques del 2007, hi ha hagut disputes internes entre les moltes corrents que formen EUPV. Hi han hagut dimissions, primàries i jutjats.
S'està en un moment de redefinició.
Argumentar entre tants actors (EUPV, IR, UPV, Los verdes, Bloc, Compromís, Iniciativa PV,... fent referència al PSAN, AC, PASOC, PCPV...) o entrar en corrents com Esquerra i País o Projecte Obert dóna per molt, i aquest no és el lloc. Quan vulguis parlem, però com ets anònim serà dificil quedar.
Com sempre responc les preguntes, jo no dubtaria a votar Bloc-Iniciativa-Verds, d'Isaura Navarro.

Jesús Hernández ha dit...

Andrés, al director del CIS també el coneixes, és en Joan Font, tot i que ell no es prodiga tant com l’amic Gabi Colomé, també és un crack. La veritat és que l'enquesta del CIS és bastant millor per als interessos d'ICV i d'IU que la del CEO. Però en qualsevol cas la "jornada de les enquestes" com jo li dic a divendres passat, va deixar un bon sabor de boca a la coalició.

ICV-EUiA consolida el 2n diputat (dipiutada!) i amb fermes possibilitats del tercer. Herrera cada vegada és més conegut i més valorat (el més ben valorat de l'esquerra com deia al post) i hi ha un increment notori en intenció de vot a autonòmiques, que normalitza la intenció directe desprès del xàfec a interior.

Respecte l'anònim, segurament no tens cap interès a saber a qui votariem a València, segurament el teu únic interès és ressaltar les disputes internes dins de la federació de IU, sinó no m'explico que no donis el teu nom. Jo no ho tinc tan clar com l'Andrés, malgrat que IpV i Isaura Navarro tenen tota la meva simpatia, no sé a qui votaria.

Jonatan Márquez Cervantes ha dit...

Jo no crec que el vot útil a Sevilla i Valencia sigui votar a IU.

Jo crec que les persones simpatizants /votants d'IU de Valencia i Sevilla que voten PSOE amb l'excusa de fer "vot útil" haurien de fer un pensament. Igualment amb els votants d'ERC al PSC o CIU a Girona.

Exemple: Un traspàs de vot d'ERC al PSC o CIU amb l'objectiu màxim de que Rajoy no sigui president podría beneficiar el PP.

Un "company" ha fet un article sobre el tema:

http://www.becarioenmoncloa.com/?p=168

Jesús Hernández ha dit...

Tant poc confiem en la democràcia que ens fa por la cambra representi la voluntat dels ciutadans per no fragmentar-la?És just que sempre paguin els mateixos? Són diverses les experiències de cambres on es respecta la proporcionalitat sense que això suposi un daltabaix polític. Holanda n’és un exemple. Israel, per més que sorprengui n’és un altre, donat que els seus problemes polítics no venen precisament de la fragmentació de la cambra.

I per més que des de l’Estat Espanyol demonitzem el cas Italià, veurem els efectes positius d’obligar als partits a trobar consensos. I veurem les xifres de participació més elevades entre d’aquells estats europeus que no tenen eines coercitives per obligar al vot (com per exemple excloure del cens a la gent que no participa en reiterades votacions).

Coses de la vida, l'article que ens recomanes obvia el tamany de les províncies com a principal motiu de la desproporció del prorrateig. La llei d’Hondt és proporcianal a Barcelona? D’acord. Però que passa a les províncies de menys de 7 diputats a repartir?Doncs que té efectes majoritaris.

L'article al blog de jev de l'andrés fa un anàlisi que rebat molts dels arguments de l'article de becario en la mocloa.

Per cert, per parlar de l'impacte psicològic del vot útil no cal llegir articles de Douverger escrits al 51; els articles de Jordi Capó són bastant il•lustratius del cas espanyol, són contemporanis i critica el sistema electoral que pretén excloure al tercer partit de l’Estat.

Jonatan Márquez Cervantes ha dit...

Respecte a l'article de l'Andrés. Crec que l'article confon. La qüestió no és que a IU per cada escó hagi de treure el doble de vots que el BNG. La qüestió és que molts vots d'IU no tenen representació directa per no arribar a un mínim de vots per a tenir representació en la provincia X.

Vull dir, no crec que el problema sigui "pobrets els de IU, q han de treballar 4 vegades mes" sino que hi han molts ciutadans que no tenen representació directa. Canviar la circunscripció electoral podria ser la solució.

Jesús Hernández ha dit...

Doncs d'acord amb tú en que el canvi de circumscripció seria una bona solució.

Però la qüestió si que és que IU i ICV ha de treballar més que la resta per tenir més escons. Ha de treballar més perquè on té representació (A BCN, Madrid, València) li costa més vots tenir escó. I a moltes circumscripcions s'han de fer grans esforços, ja no per tenir representació, sinó per tenir possiblitats. I desprès el sistema elctoral et deixa sense representació...